Fets del sis d'octubre
De Viquip??dia
Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern aut??nom de Catalunya contra la involuci?? conservadora del r??gim republic??, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Llu??s Companys proclamava l'Estat Catal?? de la Rep??blica Federal Espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Despr??s de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el rei Alfons XIII encap??ala la transici?? cap a la democr??cia i el 12 d'abril de 1931 es convoquen eleccions generals que donaren una vict??ria aclaparadora al l??der d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Maci??, el qual proclam?? el 14 d'abril la Rep??blica Catalana dins una Federaci?? de pobles ib??rics. Al cap d'unes hores, la segona Rep??blica espanyola era proclamada a Madrid. Unes negociacions entre tots dos nous poders, de Madrid i Barcelona, desembocaren, el 17 d'abril, en el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Maci?? com a primer President de la instituci??.
El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren despr??s de fortes retallades l'Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constitu??a el 6 de desembre, amb Llu??s Companys com a primer President de la cambra legislativa.
El gener de 1934 Catalunya assumia facultats judicials amb la creaci?? del Tribunal de Cassaci??, i nous poders executius, incloent-hi els d'Ordre P??blic en desapar??ixer de l'estructura pol??tica la figura dels governadors civils, que representaven el govern espanyol a Catalunya.
El dia de Nadal de 1933 moria el president Maci??, el dia 1 de gener de 1934 era elegit Llu??s Companys per succeir-lo.
Mentre, a Espanya, el novembre de 1933 es celebren les segones eleccions que s??n guanyades per la coalici?? del Partit Republic?? Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de Jos?? Maria Gil Robles. Comen??a aix?? el que alguns han anomenat Bienni negre.
Les difer??ncies pol??tiques entre el govern d'esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, dificultaven les relacions entre ambd??s poders i el normal exercici de l'autonomia. Aix?? per exemple, l'aprovaci?? l'abril de 1934 pel Parlament d'una moderada llei de Contractes de Conreu obtingu?? la immediata oposici?? de la Lliga Regionalista i dels grans propietaris, els quals, amb l'ajut del govern central, aconseguiren l'anul??laci?? de la llei per anticonstitucional.
Aquest fet obr?? una greu crisi pol??tica entre Madrid i Barcelona i una considerable exacerbaci?? nacionalista, que afavor?? les activitats paramilitars i les propagandes separatistes de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal??, dirigides per Josep Denc??s. En aquells moments, despr??s de la mort de Maci??, dins el si d'Esquerra Republicana de Catalunya havia gran conflictivitat entre els sectors clarament independentistes representats per la gent d'Estat Catal?? (recordem que EC ingress?? amb Maci?? al capdavant dins ERC per?? comptava amb autonomia i controlava les Joventuts), i la resta de sectors m??s autonomistes representats per la gent del sector del Partit Republic?? Catal?? (Llu??s Companys, etc.) i la del grup de l'Opini?? (Lluh?? i Vallesc??, Josep Tarradellas, etc.).
[edita] Els dies anteriors
Josep Denc??s, cap d'Estat Catal?? des de la mort de Francesc Maci??, assoleix la conselleria de Governaci?? el 28 de juny de 1934 enmig del conflicte de la Llei de Contractes de Conreu, i li es encarregada pel president de la Generalitat la formaci?? d'un Comit?? Revolucionari secret format per gent de diversos partits nacionalistes per preparar una insurrecci?? armada. Miquel Badia seria nomenat cap de serveis de la Comissaria General d'Ordre P??blic de la Generalitat dins les reformes fetes per Denc??s dins els cossos policials per tal de restar poder als comandaments espanyolistes que havia fins aleshores. Miquel Badia per?? desenvoluparia la seva tasca nom??s durant 7 mesos i es for??at a dimitir el mateix m??s de setembre per l'afer que protagonitz?? als jutjats de Barcelona durant el judici de Josep Maria Xammar. En lloc seu seria nomenat una persona propera a Llu??s Companys, Coll i Llach. Pel fet de no ser independentista (era antic militant de la Uni??n Patri??tica), el seu nomenamewnt en un lloc d'una import??ncia tant cabdal fou causa de protestes dins el Comit?? fins el mateix dia de la proclama. Companys insist?? a ultran??a a mantenir-lo al c??rrec.
El dia 2 d'octubre cau el govern de Ricardo Samper i dos dies despr??s Alejandro Lerroux forma un govern nom??s amb ministres de la CEDA, organitzaci?? considerada no republicana. Immediatament ??s declarada una vaga general a tot Espanya.
El mateix 5 d'octubre, l'Alian??a Obrera de Catalunya tamb?? declara la vaga general, sense el suport, per??, de la CNT, i Barcelona queda paralitzada. Denc??s fa detenir alguns dirigents anarquistes. Els Escamots d'Estat Catal?? van mal armats ja que Llu??s Companys havia refusat sistem??ticament totes les comandes d'armes que se li havien fet des del Comit?? Revolucionari que ell mateix havia creat per preparar la revolta. Les forces d'ordre p??blic que pot utilitzar la Generalitat es limiten a 400 mossos d'esquadra comandats per Enric P??rez Farr??s i a 3.200 Gu??rdies d'Assalt comandats per Coll i Llach. Estat Catal?? compta amb 3.400 militants armats dirigits per Miquel Badia i Capell. L'Alian??a Obrera amb prou feines mobilitza un miler de persones al no tenir el suport ni de la CNT i de la Uni?? de Rabassaires. L'Alian??a Obrera i Estat Catal?? perseguien objectius diferents ???la revoluci?? social els uns, el cop d'estat separatista els altres???, per??, mancats de mitjans, no pogueren arrabassar la iniciativa al govern de la Generalitat que en aquells fets tingu?? una actuaci?? molt irregular. Tots aquests ingredients fan que les mobilitzacions es dissolguin la tarda del 6 d'octubre. Durant els fets hi hagueren alguns actes de viol??ncia a Barcelona i a la resta de Catalunya que causarien m??s de 40 morts.
[edita] La proclama
Per?? a les vuit del vespre, Llu??s Companys apareix al balc?? de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l???Estat Catal?? dins de la Rep??blica Federal Espanyola.
En acabar el discurs, Companys comunica els seus desitjos al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, tot demanat-li que es poses a les seves ordres. El general Batet digu?? haver avisat a Enric P??rez i Farr??s, el cap dels mossos d'esquadra, perqu?? es present??s a capitania per posar-se a les seves ordres i que aquest li respongu?? que nom??s obeia al president de la Generalitat. Malgrat tot, Perez Farr??s sempre desment?? haver mantingut cap mena de comunicaci?? amb Batet al llarg dels fets i declar?? que qui si havia mantingut contactes en secret amb Batet el dia abans fou Llu??s Companys fet que fou corroborat per altres mossos d'esquadra. Despr??s de rebre la nota de Companys, Batet parla amb Madrid, proclama l'estat de guerra i dona ordres immediatament a les seves tropes de prendre posicions a la ciutat malgrat demanar una hora de temps a Companys per a respondre. Companys ordena terminantment no hostilitzar l'ex??rcit al llarg d'aquesta hora amb la qual cosa es permet que l'ex??rcit tingui impunitat per atacar la Generalitat i prendre posicions als llocs clau.
El que fins aleshores havien sigut focs d'encenalls, ara es convertia en un polvor??. Aquell vespre, abans de la proclama, s'havien constru??t barricades, es distribuiren grups armats pels carrers i es prepar?? als edificis oficials per a la resist??ncia. La Generalitat es defensa amb un 400 mossos d'esquadra, a la comissaria general d'Ordre P??blic hi havia 3.200 Gu??rdies d'Assalt, a la Conselleria de Governaci?? i a les diferents seus d'Estat Catal?? uns 3.400 militants armats. L'Alian??a Obrera ocupa el local de Foment del Treball Nacional a la Via Laietana amb uns 400 homes, els partidaris del PSOE es concentren a la Casa del Poble al carrer nou de Sant Francesc, i en general els grups amb fusells estan preparats als locals de La Fal??, Nosaltres Sols!, Partit Nacionalista Catal??, i el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer?? i de la Ind??stria).
Poc despr??s de la proclama, des de la Conselleria de Governaci?? veieren passar en direcci?? a la Via Laietana una companyia de soldats amb una bateria de muntanya que posteriorment tractarien de prendre la Generalitat. Denc??s per??, reb?? ordres de no atacar-los, la qual cosa dugu?? a que efectivament la Generalitat fos atacada abans d'acabar el pla?? d'una hora que havia demanat Batet. Els Mossos d'Esquadra repel??ren l'agressi?? i feren recular l'ex??rcit fins la Pla??a de l'Angel causant-los diverses baixes entre les que destaca la mort d'un capit?? (cantonada Via Laietana/Jaume I). Companys ordena als Mossos replegar-se dins del Palau de la Generalitat, lloc d'on ja no els deixar?? sortir durant tota la hit. El setge s'amplia amb l'arribada d'una companyia de metralladores.
A la mateixa Via Laietana Badia i altres membres d'Estat Catal??, junt amb un centenar d'homes p??ssimament armats que arribaren m??s tard com a refor??, es feren forts a la a una casa hostilitzant l'ex??rcit i impedint el seu avan?? durant unes hores i causant-los diverses baixes. Miquel Badia enmig dels tirotejos envi?? uns emissaris fins la Generalitat demanant a Companys que deix??s fer foc contra l'ex??rcit des de la metralladora que havia empla??ada al terrat de la Generalitat amb la qual cosa, en agafar els militars entre dos focs, s'els obligaria a abandonar la posici?? tant perillosa que ocupaven a tocar del Palau de la Generalitat. Companys s'opos?? terminantment a que els Mossos obrissin m??s foc contra l'ex??rcit adduint que no volia que es causessin baixes innecess??ries.
Mentrestant Coll i Llach, despr??s de rebre una trucada de Companys, abandonava la Comissaria General d'Ordre P??blic amb la qual cosa deixava sense comandament a la for??a m??s important amb la que es comptava per a fer front a l'ex??rcit, 3.200 Gu??rdies d'Assalt. La major part de Gu??rdies d'Assalt desertaren immediatament i es passaren al b??ndol de Batet entregant-se a Capitania.
Prop de les deu, una companyia d'infanteria sortida de la caserna de Drassanes arriba al CADCI. All?? els reben a trets matant un sergent i ferint set militars. M??s tard s'ordena el foc de can?? cap al centre resultant morts Jaume Compte i Canelles, Manuel Gonz??lez Alba i Amadeu Bardina, dirigents del Partit Catal?? Proletari. La resta aconsegueixen fugir per les teulades. Els seus esfor??os per demanar ajut a la Generalitat foren vans ja que Companys es neg?? a deixar sortir un grup de Mossos d'Esquadra del Palau de la Generalitat tal i com li demanava Josep Denc??s. Alguns militants d'Estat Catal?? intentaren arribar al CADCI amb refor??os per les teulades per?? no fou possible fer-ho amb prou temps.
El general Batet, tot i tenir ordres estrictes i dures, des de Madrid, d'atacar, i sabent que tenia la situaci?? completament controlada, va deixar passar l'estona esperant la rendici??. Frederic Escofet i Alsina, capit?? dels Mossos d'Esquadra, acudeix de matinada a la Comissaria General d'Ordre P??blic per tractar d'agrupar els Gu??rdies d'Assalt que restaven fidels a la Generalitat i que en aquells moments estaven dispersos en diferents comissaries de Barcelona. Despr??s de moltes gestions aconsegueix formar dues companyies amb les quals informa a Companys que pot atacar l'ex??rcit en combinaci?? amb les forces de Miquel Badia que encara resistien a la Via Laietana. Al cap d'uns minuts Companys el truca novament per informar-lo de que Coll i Llach volia tornar a ocupar el seu c??rrec, cosa a la que Escofet s'opos??. Finalment s'acord?? que es permetria a Coll i Llach tornar a la Comissaria General d'Ordre P??blic a entrevistar-se amb Frederic Escofet. En arribar Coll i Llach, abans de parlar amb Escofet, s'entrevista amb els comandaments de les dues companyies de Gu??rdies d'Assalt i aquests, poc despr??s, comuniquen a Escofet que ja no estan disposats a lluitar.
Josep Denc??s fa crides incesants per radio demanant la mobilitzaci?? de gent, juntament amb el cap dels mossos d'esquadra, Enric P??rez Farr??s havien acordat continuar la resist??ncia un cop es fes de dia per??, poc abans de les sis del mat??, Companys comunica les seves intencions de rendir-se. Perez Farr??s s'hi oposa i diu que la Generalitat pot resistir setmanes si cal. La topada entre ambd??s es for??a violenta per?? Companys no cedeix i a les sis del mat?? comunica la seva rendici?? i la de tot el govern de la Generalitat amb ell, al capit?? general Dom??nec Batet.
[edita] La rendici??
Les tropes entren al Palau i detenen a Companys, a tots els consellers tret de a Josep Denc??s (que era a la Conselleria de Governaci??) i a diversos diputats (Josep Tarradellas, Antoni Xirau i Palau, Joan Casanellas, Estanislau Ruiz i Ponset??, etc.) incloent al president del parlament Joan Casanovas i Maristany. Tot seguit a l'Ajuntament tamb?? detenen a Carles Pi i Sunyer i als regidors que li feien costat. Tots els presos foren portats al vaixell Uruguai ancorat al port de Barcelona i reconvertit en pres??.
A la Conselleria de Governaci?? es resist?? fins despr??s de la rendici?? de Companys per be que s'orden?? una retirada ordenada per un t??nel que s'havia fet construir expressament mesos abans i que unia el Palau de Governaci?? amb la xarxa de clavegueram. Josep Denc??s, Miquel Badia, diversos comandaments fidels de la Gu??rdia d'Assalt, i alguns militants d'Estat Catal?? abandonen el Palau de Governaci?? i Denc??s i Badia marxen a l'exili.
Aquell mat??, els carrers anaren quedant buits de gent i tot an?? tornant a la normalitat. Fins i tot, un representant de la CNT aconsellava per la r??dio tornar al treball.
Malgrat la gravetat dels fets, es considera que el general Batet aconsegu?? dominar la situaci?? amb el m??nim de destruccions i viol??ncia, actitud que li valgu?? atacs d'ambd??s b??ndols: de la dreta i d'alguns sectors militars per la seva feblesa, i dels ven??uts per no posar-se a les seves ordres.
A Ast??ries, en el que s'anomen?? la Revolta d'Ast??ries, els fets foren molt m??s sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guardia Civil i l'ex??rcit contra l'Alian??a Obrera.
[edita] Conseq????ncies
El coronel Francisco Jim??nez era nomenat governador de Catalunya i president accidental de la Generalitat. L'Estatut d'autonomia fou susp??s i el govern de Catalunya i molts altres ciutadans, revestits d'autoritat o no, foren empresonats i condemnats a llargues penes. Durant m??s d'un any les reformes i la modernitat aconseguides quedaven aturades en tots els camps. El febrer de 1936, unes eleccions generals tragueren de presidi el Govern de Catalunya i la Generalitat reprengu?? les seves funcions.
Si b?? va ser un fet m??s simb??lic que pr??ctic, donada la curta durada d'aquell escenari, les conseq????ncies que se'n van desencadenar foren cabdals i considerats un pre??mbul de guerra civil.
Dins Esquerra Republicana de Catalunya aquells fets provocaren una greu commoci?? interna que es manifest?? en ??sser amnistiats els participants als fets i ??sser posats en llibertat. Des d'Estat Catal?? s'acus?? a Companys i altres dirigents d'ERC d'haver provocat la derrota expressament de manera solapada per despr??s culpar-ne a Estat Catal?? i, aix??, treure's del damunt uns rivals pol??tics amb els quals tenien nombrosos enfrontaments interns d'en???? que fou creada ERC el 1931 (cada cop m??s forts des de la mort de Francesc Maci??). Efectivament des d'ERC des de poc despr??s de la detenci?? del govern s'iniciaria una forta campanya medi??tica en aquest sentit que dugu?? a tergiversar totalment els fets. Aix??, juntament amb l'assassinat dels germans Badia poc despr??s que tornessin de l'exili, duria a Estat Catal?? (incloent practicament totes les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal?? en bloc) a abandonar Esquerra Republicana de Catalunya. Aix?? es produ?? despr??s d'uns violents enfrontaments verbals entre Josep Denc??s i Llu??s Companys en una de les sessions m??s agitades que ha viscut mai el parlament catal??. Durant aquells dos dies de sessions al Parlament es debat?? molt intensament sobre el Sis d'Octubre i Denc??s acus?? repetidament de traidor a Companys aportant tot un seguit de proves de la seva actuaci?? irregular que les actes del propi Parlament testimonien que no pogueren ser rebatudes.
[edita] Bibliografia
- Cruells i Pifarr??, Manuel 1970 "6 d'octubre a Catalunya" Ed. P??rtic (Barcelona).
- Denc??s i Puigdollers, Josep 1935 "El Sis d'Octubre des del Palau de Governaci??" Edicions Ed. Mediterr??nia (Barcelona).
- Escofet i Alsina, Frederic 1973 "Al servei de Catalunya i la Rep??blica" Paris.
- Miravitlles i Navarra, Jaume 1935 "Cr??tica del 6 d'Octubre" Ed P??blic Acer.
- Ros i Serra, Jaume 1996 "Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya" Editorial Mediterr??nia (Barcelona).
[edita] Articles relacionats
B??ndol del General Batet declarant l'estat de guerra
