Domènec Batet i Mestres
De Viquipèdia
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil Espanyola.
Ingressa a l'acadèmia militar el 1887 i el 1895 partí com a tinent voluntari a la guerra de Cuba (1895-1898), on a l'any següent és ascendit a capità per mèrits de guerra. El 1897 torna a Espanya, continua els estudis i el 1919 és ascendít a coronel. El 1925 ascendeix a general de brigada i és destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona.
El 1926 és detingut i processat acusat de complicitat en l'intent d'alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera, dit de la nit de Sant Joan, però el Consejo Superior de Guerra l'absolgué.
[edita] Els fets del sis d'octubre
Vegeu també: Fets del sis d'octubre
En ésser proclamada l'any 1931 la República, es trobava destinat a Mallorca i substituí el destituït general López Ochoa com a capità general de Catalunya. Durant aquest comandament es distingí per l'acatament a l'autoritat civil, pel respecte al règim autonòmic català i per la prudència amb què actuà en les tensions entre alguns sectors militars i la nova administració autonòmica. En produir-se els esdeveniments del 6 d'octubre de 1934, Batet es posa en contacte amb el president del govern espanyol Lerroux que li respon que declari l'estat de guerra. Després de diferents disturbis amb el resultat de 3 morts, l'exèrcit comandat per Batet pren la Plaça de Sant Jaume. El comandant parlamenta amb Enric Perez Farras, el cap dels mossos d'esquadra, perquè abandonin les armes. Aquest no cedeix i comencen a disparar sobre l'exèrcit espanyol produint varies morts i ferits. Aleshores els canons de l'exèrcit disparen contra el Palau de la Generalitat. Després de cinc hores, els insurrectes manats pel coronel Frederic Escofet es rendeixen i són fets presoners.
Malgrat els aldarulls, es considera que aconseguí dominar la siuació amb el mínim de destruccions i violència, actitud que li valgué atacs d'ambdós bàndols: de la dreta i d'alguns sectors militars i dels vençuts.
[edita] El cop d'Estat
El març del 1935 fou nomenat cap de la casa militar del president de la República Niceto Alcalá-Zamora. El 16 de febrer de 1936 és designat cap de la Sisena Divisió Militar, amb seu a Burgos. Durant els intents d'aixecament d'alguns sectors militars, ell pren una postura contrària i el 16 de juliol de 1936 s'entrevista, al monestir d'Irache, amb el seu subordinat i un dels principals conspiradors el general Emilio Mola, comandant militar de Pamplona. Pels seus nous intents d'intentar aturar l'aixecament, el general Batet fou detingut a Burgos per alguns dels seus oficials. Condemnat a mort en consell de guerra, fou afusellat el 18 de febrer.
