Uni??n Patri??tica

De Viquip??dia

Uni??n Patri??tica fou un partit pol??tic de caire institucional fundat l'abril 1924 a inst??ncia del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patri??ticas, fundades pel futur cardenal ??ngel Herrera Oria i la seva Asociaci??n Cat??lica Nacional de Propagandistas, amb la intenci?? de constituir un gran partit cat??lic, a imitaci?? del Partit Popular, fundat a It??lia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democr??cia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

No obstant aix?? la intenci?? de Primo de Rivera era distinta: integrar-ne tota la societat substituint als partits tradicionals -als quals considerava corruptes- per a donar suport la seva Dictadura personal. Convertit en realitat en Partit ??nic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesi?? a la dictadura: oligarques, antics seguidors d'Antoni Maura, membres destacats de l'Esgl??sia cat??lica i empresaris. Despr??s de la instauraci?? de la Segona Rep??blica es va convertir en Uni??n Mon??rquica Nacional, per a integrar-se en Falange Espa??ola el 1936.

Dintre de la mentalitat pol??tica regeneracionista, la tascar d'un "cirurgi?? de ferro" com es denominava a si mateix Primo de Rivera, no nom??s havia de destruir la pol??tica corrupta sin?? que tamb?? havia de promocionar una pol??tica nova. A aix?? va respondre la creaci?? de la Uni??n Patri??tica com un partit ??nic. Al servei d' "ideals d'ordre i just??cia" i sota la divisa "P??tria, religi??, monarquia", va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits pol??tics, per a afirmar la continu??tat de la Dictadura. L'abril de 1924 va fer circular unes quartilles en les quals es pretenia que les "gents d'idees sanes i els homes de bona fe" s'agrupessin en alguna cosa que no seria sin?? una conducta organitzada i que no tindria car??cter ni de dretes ni d'esquerres. Algun cop la va definir com un "partit pol??tic, per?? apol??tic, que exerceix una acci?? pol??tic-administrativa".

Pel que fa a la finalitat i a la destinaci?? de la Uni??n Patri??tica tampoc va ser clar Primo de Rivera. A vegades deia que d'ella sorgirien en el futur diferents partits i en unes altres afirmava que era ja el primer partit del nou R??gim que ell havia inaugurat. Primo de Rivera va dir que coincidirien en ella tots els quals estiguessin d'acord amb la Constituci?? Espanyola de 1876, i despr??s no obstant aix?? va enunciar un programa en el qual es defensava una nova Constituci?? amb c??mera ??nica (de tipus corporatiu i que es denominaria "Assemblea Nacional").

Tamb?? era conf??s el plantejament de la Uni??n Patri??tica pel que fa a la seva vinculaci?? amb el Govern. De fet, les primeres Unions Patri??tiques van sorgir de manera espont??nia en els cercles del catolicisme pol??tic, que veia en la desaparici?? del parlamentarisme caciquil una magn??fica oportunitat per a poder portar a terme la seva peculiar versi?? de la regeneraci??. Les zones geogr??fiques de major implantaci?? d'aquesta primera Uni?? Patri??tica coincideixen amb aquelles on va tenir major influencia el catolicisme pol??tic i social inspirat per ??ngel Herrera Oria. En teoria el govern de 1925 va ser exclusivament de la Uni??n Patri??tica, per?? aquesta no servia per a altra cosa que proporcionar a la Dictadura un suport popular en manifestacions i actes d'adhesi??. Nom??s en el moment de declivi del R??gim pot afirmar-se que la Uni??n Patri??tica va adoptar algunes f??rmules semblants a les del partit ??nic. En 1927 els Ajuntaments i Diputacions Provincials havien de ser ja vedat exclusiu de la Uni??n Patri??tica; fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqu??s a tasques d'informaci?? i den??ncia d'aquells que conspiressin contra el R??gim o el difamessin. Ni tan sols en aquests anys pot afirmar-se que la Uni??n Patri??tica fora un veritable partit ??nic. Per a aix?? li faltaven a Primo de Rivera dues caracter??stiques fonamentals: proporcionar al seu partit un ideari prec??s i impedir l'exist??ncia d'altres partits.

El General va arribar a definir la Uni??n Patri??tica com "un 'partit central, mon??rquic, temperat i serenament democr??tic'", i m??s endavant va fer per a ell una divisa ("P??tria, Religi?? i Monarquia") que, a m??s de recordar lema del Carlisme ("'D??u, P??tria i Rei'"), semblava preterir els principis mon??rquics a l'enunciar-los tan sols en tercer lloc. En els llibres de propaganda del r??gim dictatorial (els de Jose Mar??a Pem??n i Pemart??n) pot apreciar-se com argument a favor d'ell molt m??s les tesis de la dreta tradicional cat??lica que les del feixisme, i es mostren innombrables estad??stiques de l'efici??ncia administrativa del R??gim. Aix??, Jos?? Mar??a Pem??n defensava l'Estat "tradicional socialcristi??" enfront del feixisme, utilitzant per a aix?? cites d'autors recents, i considerava que el sufragi universal era "un gran error".

La Uni??n Patri??tica no es va semblar en res al partit ??nic del feixisme, sin?? que fou una entitat circumstancial que desapareixeria quan no tingu??s el suport del govern. Jos?? Calvo Sotelo explicava a les seves Mem??ries que ell es va oposar al naixement i organitzaci?? de la Uni??n Patri??tica perqu?? considerava que "els partits pol??tics quan s'organitzen des del poder i pel poder neixen condemnats a la infecundidad per falta de saba". Els estudis locals que s'han realitzat fins a ara sobre la proced??ncia dels elements que componien la Uni??n Patri??tica ens demostren que existia una notable heterogene??tat. Aix??, a Ciudad Real els seus dirigents eren conservadors, a Sevilla la majoria procedien d'una Uni?? Comercial, a M??rcia procedien dels cercles cat??lics o a S??ria eren antics agraris. Quan se li va interrogar al dictador sobre si ell mateix i el seu sistema pol??tic tenien un significat similar a Mussolini i el feixisme itali?? va respondre que els seus exemples havien estat nacionals: el general Joan Prim i Prats i el somatent catal??. Els principals suports (encara que no els ??nics) del r??gim dictatorial van ser els mauristes, cat??lics, tradicionalistes i conservadors. Per?? tots ells, de moment, no defensaven aquest g??nere de plantejaments pol??tics que nom??s van fer seus durant l'etapa radicalitzada i maximalista de la Segona Rep??blica.

Als Pa??sos Catalans no assol?? d'??sser mai un veritable partit de masses, per?? reun?? elements dretans i oportunistes; gent dels Sindicats Lliures, membres de la Uni??n Mon??rquica Nacional, funcionaris i membres del sometent, i arrib?? a aplegar, a la sola prov??ncia de Barcelona, 20.000 membres, sota la direcci?? d'Andreu Gass?? i Vidal, Eusebio Castillo Boraita. Despr??s de la caiguda del Dictador va desapar??ixer, i els seus membres s'integraren a la Pe??a Blanca o a Renovaci??n Espa??ola.