[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Carles Pi i Sunyer - Viquipèdia

Carles Pi i Sunyer

De Viquipèdia

Carles Pi i Sunyer ( Barcelona 1888 - Caracas, Veneçuela 1971 ) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 29 de febrer de 1888 a la ciutat de Barcelona, sent fill de Jaume Pi i Sunyer i germà de Santiago Pi i Sunyer i August Pi i Sunyer. Des de l'any 1915 exercí la docència a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sants i l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, que dirigí des l'any 1919 fins que se separà del càrrec, l'any 1926, per circumstàncies polítiques. Poc temps més tard va redactar "L'aptitud econòmica de Catalunya" (1927-1929).

Morí el 15 de març de 1971 al seu exili de Caracas (Veneçuela).

[edita] Activitat política

Fou escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals de 1931, esdevenint Ministre de Treball i Planificació Social en el Govern de Diego Martínez Barrio entre l'octubre i el desembre de 1933.

Diputat del Parlament de Catalunya en proclamar-se la República l'any 1931, va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, partit del que en fou president entre els anys 1933 a 1935. Fou nomenat Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya en l'última remodelació del govern provisional de Francesc Macià, i posteriorment l'any 1933 Conseller Delegat i Finances en el govern estaturari de Macià. Així mateix fou alcalde de Barcelona en dos períodes diferents: entre febrer i octubre del 1934, i entre febrer del 1936 i juliol del 1937. Durant la Guerra Civil (1936-1939) fou Conseller de Cultura (1937-1939).

Es va exiliar, primer a França i després a Londres, on va presidir el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945), i fou membre del Govern de Generalitat a l'exili. Durant aquesta estada va realitzar una notable obra d'investigació sobre Andrés Bello, Francisco de Miranda i altres emigrats veneçolans a Anglaterra. Restà a Londres fins al 1952, any en que decidí traslladar-se a Caracas, contractat pel Ministerio de Fomento, on va col·laborar a la Comisión Venezolana de Normas Industriales (COVENIN).

[edita] Activitat literària

Professor de la Universitat Central de Veneçuela, romangué a Caracas escrivint sobre els temes històrics iniciats a Londres, així com llibres de literatura, en prosa i en vers, tant en castellà com en català. També continuà treballant en nombroses monografies en català, de caràcter econòmic, social i literari - tal i com ja havia fet a Barcelona - a les que afegeix els resultats dels seus estudis d'història veneçolana. Col·laborà en les revistes Boletín de la Academia Nacional de la Historia, Revista Nacional de Cultura, Revista Shell i el Boletín Histórico de la Fundación John Boulton, així com en alguns diaris. Edità el volum "Coses i gent de Caracas" (1958), i algunes monografies com Miranda i Casanova (1969).

La major part dels seus escrits van ser publicats de forma pòstuma, començant pel llibre que estaba imprimint-se quan morí: El general Robertson, un pròcer de la Independència. És autor també d' Apunts per a la història de la indústria cotonera catalana (1952), El comerç de Catalunya amb Espanya (1939) i d'unes importants memòries.

[edita] Enllaços externs


Precedit per:
Casimir Giralt i Bullich		 Conseller de Finances
1932 – 1933		 Succeït per:
Miquel Santaló i Parvorell
Precedit per:
Joan Lluhí i Vallescà		 Conseller Delegat
1933		 Succeït per:
Miquel Santaló i Parvorell
Precedit per:
Ricardo Samper Ibáñez		 Ministre de Treball
octubre/desembre 1933		 Succeït per:
Josep Estadella i Arno
Precedit per:
Jaume Aiguader i Miró		 Alcalde de Barcelona

febrer/octubre 1934		 Succeït per:
Josep Martínez i Herrero
Precedit per:
Lluís Companys i Jover		 President d'ERC

1934 – 1936		 Succeït per:
Lluís Companys i Jover
Precedit per:
Ramon Coll i Rodés		 Alcalde de Barcelona

1936 – 1937		 Succeït per:
Hilari Salvadó i Castell



v • d • e
Presidents d'Esquerra Republicana de Catalunya
1931-1933: Francesc Macià i Llussà  • 1933-1934: Lluís Companys i Jover  • 1934-1936: Carles Pi i Sunyer  • 1936-1940: Lluís Companys i Jover  • 1993-1995: Heribert Barrera i Costa  • 1995-1996: Jaume Campabadal  • 1996-2004: Jordi Carbonell i de Ballester  • 2004-actualitat: Josep-Lluís Carod-Rovira