[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Heribert Barrera i Costa - Viquipèdia

Heribert Barrera i Costa

De Viquipèdia

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917) és un científic i polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984.

És fill de Martí Barrera i Maresta, diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat de Catalunya.

[edita] Trajectòria política

L'any 1934 entrà a formar part de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.

L'any següent, ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Al partit republicà i a l'exili, emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint-ne el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Fou president del mateix partit en el període de 1991 a 1995.

Entre els anys 1977 i 1980, va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El vuit anys posteriors (1980-1988) fou diputat al Parlament de Catalunya, esdevenint-ne President a la primera de les dues legislatures(1980-1984).

Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994).

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

[edita] Trajectòria professional i cívica

Es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, exiliant-se a França fins l'any 1952. A Montpeller va obtenir les llicenciatures de matemàtiques i de física, així com la titulació d'enginyer químic. A la Sorbona (París) es doctorà en ciències físiques.

La seva activitat acadèmica prosseguí com a professor ajudant i encarregat del curs a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller; agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA).

Havent tornat a Catalunya, esdevingué Catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1970, fins la seva jubilació l'any 1984.

És autor de nombrosos articles científics a revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional.

Fou guardonat amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.

Ha estat president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment és membre emèrit d'aquest Institut. També és membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.

La seva activitat a la societat catalana ha estat intensa, havent estat president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i President d'Honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya(1997-2003). Actualment, és membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural.

[edita] Enllaços externs

Precedit per:
Francesc Farreres i Duran
President del Parlament de Catalunya
19801984
Succeït per:
Miquel Coll i Alentorn
Precedit per:
Joan Sauret
Secretari General d'ERC

19761987
Succeït per:
Joan Hortalà
Precedit per:
Lluís Companys i Jover
President d'ERC

1993–- 1995
Succeït per:
Jaume Campabadal