Miquel Coll i Alentorn
De Viquipèdia
Miquel Coll i Altentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904 - Barcelona 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins el 1988.
Taula de continguts |
[edita] Trajectòria política
L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del que arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963-1988).
Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.
Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.
L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.
[edita] Trajectòria professional i cívica
Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional es centrà en l'estudi de la història de Catalunya, rebent el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.
Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.
La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, sent cofundador de dues de les seves seccions: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historicoarqueològica i Delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).
Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del que va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins l'any 1977.
També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del que va ser Acadèmic numerari, i corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.
[edita] Principals publicacions
- Historiografia de Catalunya en el període primitiu (1951-52)
- Edició crítica de la Crònica de Desclot (1949-51)
- La llegenda de Guillem Ramon de Montcada, 1957
[edita] Enllaços externs
- Biografia del Parlament de Catalunya
- Biografia del web d'Unió Democràtica de Catalunya
- Web de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn
| Precedit per: Heribert Barrera i Costa |
President del Parlament de Catalunya 1984 – 1988 |
Succeït per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
