Joan Lluhí i Vallescà

De Viquipèdia

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona 1897 - Mèxic 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

[edita] Biografia

Va néixer el 1897 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Fundà i dirigí el setmanari "L'Opinió" (febrer de 1928 - desembre de 1929), des d'on definí un republicanisme catalanista d'esquerres. Va ser un dels inspiradors del manifest d'Intel·ligència Republicana publicat al seu diari el maig de 1930, que acabarà constituint un dels nuclis polítics que formen Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Al llarg de la seva estada en aquest partit polític tingué diverses confrontacions amb els seus dirigents, cosa que el dugué a fundar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, si bé aquest tornà a reintegrant-se a Esquerra Republicana de Catalunya.

A l'inici de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic, on morí el 1944.

[edita] Política catalana

Participà en el primer govern de Francesc Macià a la Generalitat de Catalunya, esdevenint Conseller de Foment i Obres Públiques en substitució de Joan Casanovas. Va participar activament en la redacció del projecte d'Estatut d'Autonomia de 1932, i durant el govern estatutari de Macià, ocupà el càrrec de Cap del Consell Executiu i Obres Públiques de manera breu i amb els governs Companys ocupà la Conselleria de Justícia i va formar part del govern derogat pels fets del sis d'octubre de 1934. Abandonà el Parlament de Catalunya el 20 de maig de 1936 per pendre possessió del càrrec de ministre a Madrid.

[edita] Política espanyola

En política estatal participà en les eleccions generals de 1931, sent escollit diputat al Congrés de Diputats. Causà baixa l'any 1933, però novament fou escollit diputat a Corts en les eleccions de 1936, sent nomenat Ministre de Treball entre maig i juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga, càrrec que repetí en els governs de Diego Martínez Barrio, durant el qual també fou nomenat Ministre de Comunicacions i Marina (tot i que aquest govern durà tant sols 3 hores i donà pas a la Guerra Civil Espanyola) i de José Giral.

Precedit per: Joan Casanovas	Conseller de Foment i Obres Públiques 1932	Succeït per: Francesc Xavier Casals
Precedit per: Nova creació	Conseller Primer i Obres Públiques 1932	Succeït per: Carles Pi i Sunyer
Precedit per: Pere Corominas	Conseller de Justícia 1934 – 1936	Succeït per: ?
Precedit per: Enrique Ramos	Ministre de Treball, Sanitat i Previsió maig-juliol 1936	Succeït per: Bernardo Giner de los Ríos
Precedit per: Bernardo Giner de los Ríos	Ministre de Comunicacions i Marina Mercant 19 de juliol de 1936	Succeït per: Bernardo Giner de los Ríos
Precedit per: Bernardo Giner de los Ríos	Ministre de Treball, Sanitat i Previsió juliol-setembre 1936	Succeït per: Josep Tomàs