Bellver de Cerdanya
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
|
|||
| Municipi de la Baixa Cerdanya | |||
 |
|||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Cerdanya |
||
| Gentilici | Bellverenc, bellverenca | ||
| Superf??cie | 98,14 km?? | ||
| Altitud | 1.061 m | ||
| Poblaci?? (2005) ??? Densitat |
1.809 hab. 18,43 hab/km?? |
||
| Coordenades | 42?? 22??? 21??? N 1?? 46??? 38??? E | ||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? ??? Alcalde: |
19 Francesc Xavier Porta i Pous |
||
Bellver de Cerdanya ??s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi.
El municipi ??s un conglomerat de diferents pobles, masies a??llades i llogarrets diversos que conformen un dels m??s grans municipis de la comarca. Bellver ??s el principal nucli de la subcomarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que tamb?? inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porci?? sudenca de la comarca tamb?? l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya". Administrativament pertany a la prov??ncia de Lleida, encara que els lligams hist??rics i geogr??fics la vinculen estretament a Puigcerd??, capital de la comarca, a La Seu d'Urgell i a Ripoll i Vic, m??s enll?? de la Collada de Tosses. Bellver es troba a mig cam?? de Puigcerd?? i la Seu d'Urgell.
Taula de continguts |
[edita] Geografia i clima
Amb una orientaci?? di??rna fant??stica, la poblaci?? es beneficia d'una radiaci?? solar constant que li fa gaudir d'un microclima benigne, tenint en compte la duresa de l'hivern cerd??.
Morfol??gicament el municipi es divideix en dues parts clarament distingibles: la ??plana??, part propera a la llera del riu Segre i la ??muntanya??, que sovint s'enlaira fins acaronar els 3.000 metres. Al nord, pertanyent al Pirineu Axial es troba la Solana, molt seca degut a la forta i constant insolaci?? i als materials geol??gics poc f??rtils. A la banda oposada, ja al Pre-Pirineu s'hi troba l'Obaga, m??s ombr??vola i fresca, mirant al sud, separant Bellver de la comarca del Bergued??, muntanyes m??s modestes pel que a al??ada fa refer??ncia (rarament ultrapassen els 2.500 metres) per?? amb grans pinedes i avetoses, verdes tot l'any.
La Serra del Cad?? esdev?? una muntanya infranquejable i un referent pels habitants i turistes, amb magn??fics paisatges i possibilitats d'excursions i ascensions de diferents graus de dificultat.
La plana cerdana ??s composada per prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pag??s: Bor, Beders, Pi, Baltarga, Coborriu, Misserpi, Tall??, Vilella, Oli??, Pedra, Santa Eug??nia, Cal Manxot, la Torre de Cadell, Corcs...
[edita] Hist??ria
| Entitat de poblaci?? | Habitants |
|---|---|
| Baltarga | 38 |
| Beders | 14 |
| Bellver de Cerdanya | 1.314 |
| Bor | 94 |
| Coborriu de Bellver | 20 |
| Cort??s | 18 |
| ??ller | 15 |
| Nas | 17 |
| Oli?? | 16 |
| Ord??n | 10 |
| Pedra | 13 |
| Pi | 84 |
| Riu de Santa Maria | 95 |
| Sant Mart?? dels Castells | 0 |
| Santa Eug??nia de Nerell?? | 11 |
| Santa Magdalena de Tall?? | 7 |
| Tall?? | 31 |
| Talltendre | 5 |
| Vilella | 7 |
Fundat el 1225 per Nun?? San?? sobre el puig de Bello Vedere (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu Segre, la poblaci?? r??pidament prengu?? embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria del Barid??. El 1277 el rei Jaume II de Mallorca don?? l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicaci?? era estrat??gica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d'Urgell, al costat del cam?? Ral (avui Cam?? de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerd??, i m??s enll?? el Pla de Lleida amb el Rossell?? i el Comtat de Foix. D'aquesta ??poca tardomitjanenca en queda l'esgl??sia g??tica en honor de Sant Jaume, patr?? de la vila, la torre de la pres?? del Portal, aix?? com un barri antic, que situar??em entre els segles XVI i XVIII, destacant-ne la Pla??a Major, porxada, i el seu entron urban??stic.
Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el franc??s foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles XV i XVIII. La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de Fran??a, sota el regnat dels borbons. Les incursions eren freq??ents. D'aquesta ??poca ens queda l'actual muralla. ??s una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'aix?? s??n els pl??nols de la forteresa bellverenca, constru??da pels militars gals, que es troben a Par??s.
Foren tamb?? notables els duels entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada pres??ncia cadell al municipi, en queda una casa de pag??s fortificada, prop de Beders, que porta per nom de La Torre de Cadell. El 1665 el polvor?? del castell explot?? i com a conseq????ncia el castell fou destru??t. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dip??sit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueol??gic municipal).
El segle XVII tamb?? deix?? una hist??ria llegend??ria, la de l'Aldon??a Rossa, la bruixeta de Bellver. Sent jove se l'envi?? a la Vila (Puigcerd??) a vendre una gallina. Pel cam?? aprengu?? de dues dones les arts de la bruixeria, aix?? com la de guarir malalties com el xarampi?? o les galteres. En tornar al poble, es dedic?? a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisici??, se la jutj?? i se li prohib?? continuar la pr??ctica de les seves "arts ocultes".
A mitjan segle XIX, Bellver reb?? la visita perllongada d'un il??lustre personatge, en Gustavo Adolfo B??cquer, que visqu?? a l'antiga fonda de cal Patan?? durant mesos. All??, inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redact?? una coneguda hist??ria, La cruz del diablo, en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Mart?? dels Castells.
La guerra civil de 1936 tingu?? un marcat episodi el 27 d'abril de 1937, data en que varis joves de Bellver, en plena revoluci?? anarquista de la Comuna de Puigcerd??, s'enfrontaren als piquets de la CNT-FAI, comandats pel Cojo de M??laga, Antonio Mart??n, un malagueny que els dirigia. Des d'algun punt elevat del poble, dispararen al cabdill llibertari i li provocaren la mort, evitant aix?? que el poble pat??s els abusos d'aquestes faccions anarquistes. Aquest fet forma part ja de l'imaginari popular.
[edita] Llocs d'inter??s
- Les muralles
- El barri antic
- L'Esgl??sia de Santa Maria i Sant Jaume
- Santa Maria de Tall??
- La Torre de Cadell
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
El 1553 incorpora Nas i Ord??n; el 1717, Bor i N??fol; el 1787, Beders i Santa Eug??nia de Nerell??; el 1857, Baltarga, Cort??s, Oli??, Pi, Pedra i Coborriu de Bellver; el 1965, ??ller i Talltendre; el 1975, Riu de Pend??s; i el 1997 es desagrega Riu de Pend??s que pren el nom oficial de Riu de Cerdanya.
La poblaci?? del municipi, a gener de 2006, era de 1.906 habitants, 1.002 homes i 904 dones, comptant els habitants del nucli urb?? de Bellver i el de tots els agregats.
L'obertura del T??nel del Cad?? a principis de la d??cada dels 80 supos?? el final d'una etapa d'a??llament hist??ric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del pa??s es va anar substituint per activitats tur??stiques o per la construcci?? i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pag??s i no es produeix un relleu generacional de les explotacions.
[edita] Festes
De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de Pasqua t?? lloc a la Font de Tall??, a la vessant sud de Monterr??s. ??s una tradici?? secular en qu?? els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Tall??. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el 13 de juny. Tamb?? s??n tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, a finals de juny, on els ve??ns s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume (25 de juliol), patr?? de la poblaci??, tamb?? ??s tradicional fer el ball a la Pla??a 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies m??s tard, per Sant Lloren??, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les m??s importants del pa??s (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del m??n de l'esqu??, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i tamb?? material d'ocasi??.
[edita] Altres contrades
[edita] Enlla??os externs
- P??gina oficial de l'Ajuntament
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
- Patrimoni hist??ric i art??stic de Bellver de Cerdanya
| editar | Municipis de la Baixa Cerdanya | |
|---|---|---|
|
Alp | Bellver de Cerdanya | Bolvir | Das | Fontanals de Cerdanya | Ger | Guils de Cerdanya | Is??vol | Lles de Cerdanya | Ll??via | Meranges | Montell?? i Martinet | Prats i Sansor | Prullans | Puigcerd?? | Riu de Cerdanya | Ur??s |
||
