Bellver de Cerdanya
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Baixa Cerdanya | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Cerdanya |
||
| Gentilici | Bellverenc, bellverenca | ||
| Superfície | 98,14 km² | ||
| Altitud | 1.061 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
1.809 hab. 18,43 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 22′ 21″ N 1° 46′ 38″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
19 Francesc Xavier Porta i Pous |
||
Bellver de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi.
El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la subcomarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porció sudenca de la comarca també l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya". Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, capital de la comarca, a La Seu d'Urgell i a Ripoll i Vic, més enllà de la Collada de Tosses. Bellver es troba a mig camí de Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
Taula de continguts |
[edita] Geografia i clima
Amb una orientació diürna fantàstica, la població es beneficia d'una radiació solar constant que li fa gaudir d'un microclima benigne, tenint en compte la duresa de l'hivern cerdà.
Morfològicament el municipi es divideix en dues parts clarament distingibles: la «plana», part propera a la llera del riu Segre i la «muntanya», que sovint s'enlaira fins acaronar els 3.000 metres. Al nord, pertanyent al Pirineu Axial es troba la Solana, molt seca degut a la forta i constant insolació i als materials geològics poc fèrtils. A la banda oposada, ja al Pre-Pirineu s'hi troba l'Obaga, més ombrívola i fresca, mirant al sud, separant Bellver de la comarca del Berguedà, muntanyes més modestes pel que a alçada fa referència (rarament ultrapassen els 2.500 metres) però amb grans pinedes i avetoses, verdes tot l'any.
La Serra del Cadí esdevé una muntanya infranquejable i un referent pels habitants i turistes, amb magnífics paisatges i possibilitats d'excursions i ascensions de diferents graus de dificultat.
La plana cerdana és composada per prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pagès: Bor, Beders, Pi, Baltarga, Coborriu, Misserpi, Talló, Vilella, Olià, Pedra, Santa Eugènia, Cal Manxot, la Torre de Cadell, Corcs...
[edita] Història
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Baltarga | 38 |
| Beders | 14 |
| Bellver de Cerdanya | 1.314 |
| Bor | 94 |
| Coborriu de Bellver | 20 |
| Cortàs | 18 |
| Éller | 15 |
| Nas | 17 |
| Olià | 16 |
| Ordèn | 10 |
| Pedra | 13 |
| Pi | 84 |
| Riu de Santa Maria | 95 |
| Sant Martí dels Castells | 0 |
| Santa Eugènia de Nerellà | 11 |
| Santa Magdalena de Talló | 7 |
| Talló | 31 |
| Talltendre | 5 |
| Vilella | 7 |
Fundat el 1225 per Nunó Sanç sobre el puig de Bello Vedere (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu Segre, la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria del Baridà. El 1277 el rei Jaume II de Mallorca donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d'Urgell, al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el Comtat de Foix. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de Sant Jaume, patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles XVI i XVIII, destacant-ne la Plaça Major, porxada, i el seu entron urbanístic.
Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el francès foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles XV i XVIII. La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels borbons. Les incursions eren freqüents. D'aquesta època ens queda l'actual muralla. És una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'això són els plànols de la forteresa bellverenca, construïda pels militars gals, que es troben a París.
Foren també notables els duels entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, que porta per nom de La Torre de Cadell. El 1665 el polvorí del castell explotà i com a conseqüència el castell fou destruït. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueològic municipal).
El segle XVII també deixà una història llegendària, la de l'Aldonça Rossa, la bruixeta de Bellver. Sent jove se l'envià a la Vila (Puigcerdà) a vendre una gallina. Pel camí aprengué de dues dones les arts de la bruixeria, així com la de guarir malalties com el xarampió o les galteres. En tornar al poble, es dedicà a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisició, se la jutjà i se li prohibí continuar la pràctica de les seves "arts ocultes".
A mitjan segle XIX, Bellver rebé la visita perllongada d'un il·lustre personatge, en Gustavo Adolfo Bécquer, que visqué a l'antiga fonda de cal Patanó durant mesos. Allí, inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redactà una coneguda història, La cruz del diablo, en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Martí dels Castells.
La guerra civil de 1936 tingué un marcat episodi el 27 d'abril de 1937, data en que varis joves de Bellver, en plena revolució anarquista de la Comuna de Puigcerdà, s'enfrontaren als piquets de la CNT-FAI, comandats pel Cojo de Màlaga, Antonio Martín, un malagueny que els dirigia. Des d'algun punt elevat del poble, dispararen al cabdill llibertari i li provocaren la mort, evitant així que el poble patís els abusos d'aquestes faccions anarquistes. Aquest fet forma part ja de l'imaginari popular.
[edita] Llocs d'interès
- Les muralles
- El barri antic
- L'Església de Santa Maria i Sant Jaume
- Santa Maria de Talló
- La Torre de Cadell
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
El 1553 incorpora Nas i Ordèn; el 1717, Bor i Néfol; el 1787, Beders i Santa Eugènia de Nerellà; el 1857, Baltarga, Cortàs, Olià, Pi, Pedra i Coborriu de Bellver; el 1965, Éller i Talltendre; el 1975, Riu de Pendís; i el 1997 es desagrega Riu de Pendís que pren el nom oficial de Riu de Cerdanya.
La població del municipi, a gener de 2006, era de 1.906 habitants, 1.002 homes i 904 dones, comptant els habitants del nucli urbà de Bellver i el de tots els agregats.
L'obertura del Túnel del Cadí a principis de la dècada dels 80 suposà el final d'una etapa d'aïllament històric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del país es va anar substituint per activitats turístiques o per la construcció i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pagès i no es produeix un relleu generacional de les explotacions.
[edita] Festes
De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de Pasqua té lloc a la Font de Talló, a la vessant sud de Monterròs. És una tradició secular en què els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Talló. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el 13 de juny. També són tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, a finals de juny, on els veïns s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume (25 de juliol), patró de la població, també és tradicional fer el ball a la Plaça 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies més tard, per Sant Llorenç, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les més importants del país (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del món de l'esquí, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i també material d'ocasió.
[edita] Altres contrades
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Bellver de Cerdanya
| editar | Municipis de la Baixa Cerdanya | |
|---|---|---|
|
Alp | Bellver de Cerdanya | Bolvir | Das | Fontanals de Cerdanya | Ger | Guils de Cerdanya | Isòvol | Lles de Cerdanya | Llívia | Meranges | Montellà i Martinet | Prats i Sansor | Prullans | Puigcerdà | Riu de Cerdanya | Urús |
||
