Antoni Rovira i Virgili

De Viquipèdia

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) fou un periodista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Es casà amb Maria Comas, amb qui marxà a viure al barceloní barri d'Horta. Va tenir dos fills: la Teresa i l'Antoni.

Amb la fi de la guerra civil, s'exilià a Montpeller (França) i més endavant a Perpinyà.

Des de l'any 1991, la universitat pública de les comarques tarragonines porta el seu nom: Universitat Rovira i Virgili (URV).

[edita] Trajectòria periodística

Fou periodista i redactor en diverses publicacions especialitzat en política estrangera i en història nacional catalana. Col·laborà, entre altres, a El Poble Català, L’Esquella de la Torratxa, La Mainada, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat i Meridià i fundà i dirigí la Revista de Catalunya (1924) i el diari La Nau (1927). Fou autor d’un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Història dels moviments nacionals, El nacionalismo catalán, Nacionalisme i federalisme i Història nacional de Catalunya.

L'any 1937 obtingué el premi Valentí Almirall, concedit a la millor recopilació d'articles periodístics.

[edita] Trajectòria política

La seva activitat com a polític començà amb la fundació a Tarragona de la Joventut Federal.

Al cap d'uns anys de militància en la Unió Federal Nacionalista Republicana, l'abandonà arran del Pacte de Sant Gervasi.

Col·laborà amb Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i fundà, l'any 1922, Acció Catalana, partit del qual se separà per divergències doctrinals.

L'any 1930 fundà Acció Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents de Peticions, de Reforma del Reglament, de Governació, de Cultura i de Justícia i Dret, així com de les Comissions de Reglament Interior, de Constitució i de Llei Municipal.

L'1 d’octubre de 1936 fou elegit Vice-president Primer del Parlament, la qual cosa li comportà la Presidència interina de la Cambra, quan Josep Irla hagué d'ocupar, també interinament, la Presidència de la Generalitat, després de l’assassinat de Lluís Companys.

A la fi de la Segona Guerra Mundial formà part, a França, del Govern del President Irla, i el 1946 s'instal·là a Perpinyà, des d'on continuà escrivint un seguit de llibres que aparegueren pòstumament.