Ferran VI d'Espanya
De Viquip??dia
Ferran VI d'Espanya ( Madrid 1713 - Villaviciosa de Od??n 1759 ), pr??ncep d'Ast??ries (1724-1746) i rei d'Espanya (1746-1759).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Nasqu?? el 23 de setembre de 1712 a la cort reial de Madrid sent el quart fill del rei Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Llu??sa de Savoia.
Era n??t per l??nia paterna de Llu??s, el Gran Delf??, fill del rei Llu??s XIV de Fran??a, i Maria Anna Cristina de Baviera, i per l??nia materna de V??ctor Amadeu II de Savoia i la princesa Anna Maria d'Orleans. Fou germ?? dels tamb?? reis Llu??s I d'Espanya i Carles III d'Espanya.
[edita] N??pcies i descendents
Es cas?? el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb la princesa Maria B??rbara de Bragan??a, filla del rei Joan V de Portugal i Maria-Anna d'??ustria. D'aquesta uni?? no tingueren fills.
[edita] Ascens al tron
El 1724, a l'ascens del seu germ?? Llu??s I d'Espanya al tron d'Espanya per la ren??ncia del seu pare, fou nomenat pr??ncep d'Ast??ries, i per tant hereu d'aquell. Per?? la mort de Llu??s nou mesos despr??s d'haver pres posessi?? del tron provoc?? que Felip V torn??s a regnar fins el 1746, data de la seva mort.
En aquell moment Ferran VI va esdevenir rei i es trob?? un pa??s participant en la Guerra de Successi?? d'??ustria, que va finalitzar el 1748 per la Pau d'Aquisgr?? sense cap benefici per Espanya. Inici?? el seu regnat eleminant la influ??ncia de la reina v??dua Isabel de Farnesi, segona esposa del seu pare, i del grup de cortesans italians que ocupaven la cort reial.
Establerta la pau el rei va impulsar una pol??tica de neutralitat i pau a l'exterior per tal d'aconseguir un conjunt de reformes internes del pa??s. Els nous protagonistes pol??tics del regnat van esdevenir el marqu??s de la Ensenada, partidari de la Dinastia Borb?? francesa, i Jos?? Carvajal y Lancaster, partidari de la Dinastia Hannover brit??nica. El 1754 la pugna entre els dos fin?? per la mort de Carvajal i caure en desgr??cia Ensenada, passant a ser Ricardo Wall el nou home fort de la monarquia hispana.
[edita] Els projectes d'Ensenada
Les reformes internes del pa??s foren dutes a terme pel Marqu??s de la Ensenada, secretari d'Hisenda, Marina i ??ndies. Va plantejar la participaci?? de l'Estat per la modernitzaci?? del pa??s. Per poder aconseguir-ho era necessari tenir una posici?? de for??a vers l'exterior perqu?? les pot??ncies del moment, Fran??a i Gran Bretanya, consideressin Espanya la seva aliada. Principals reformes:
- El nou model d'Hisenda el 1479: va intentar substituir els impostos tradicionals per un impost ??nic, el cadastre, que gravava en proporci?? a la capacitat econ??mica de cada contribuent. Aix?? mateix va proposar la reducci?? de la subvenci?? de l'Estat vers les Corts i l'ex??rcit, per?? l'oposici?? de la noblesa va fer que abandon??s el projecte.
- Creaci?? del Giro Real el 1752: una entitat banc??ria per afavorir les transfer??ncies dels fons p??blics i privats fora del pa??s. Aix?? totes les operacions d'intercanvi a l'estranger van quedar en mans de la Hisenda Reial beneficiant l'Estat. Aquest ??s un clar antecedent del futur Banc de Sant Carles, que es va insturar durant el regant de Carles III.
- l'impuls del comer?? americ??: que va pretendre acabar amb el monopoli de les ??ndies i eliminar les injust??cies del comer?? colonial. Aix?? va comen??ar a substituir-se les flotes i galions per tal que un vaixell, pr??via autoritzaci??, pogu??s comerciar lliurement amb Am??rica. Aix?? va fer incrementar els ingressos i va disminuir el frau.
- modernitzaci?? de la marina: una poderosa marina era fonamental per una pot??ncia sense un imperi a ultramar i amb aspiracions per ser respectades per les dem??s pot??ncies. Va incrementar-ne el pressupost i va ampliar la capacitat de les drassanes de Cadis, Ferrol, Cartagena i la Havana, que va permetre el poder naval hisp?? durant el segle XVIII.
- les relacions amb l'esgl??sia: havien estat molt tenses des del regnat de Felip V a causa del reconeixement per part del Papa de l'Arxiduc Carles d'??ustria com a rei. S'arrib?? a la firma del Concordat amb la Santa Seu de 1753, pel qual el Papa Benet XIV va aconseguir importants beneficis econ??mics de la Corona i un gran control sobre el clergat.
- Creaci?? el 1752 de la Real Acad??mia de Belles Arts de San Fernando, emmarcada en una ??poca tant important com la il??lustraci??.
[edita] Final del regnat
El 27 d'agost de 1758 va morir la reina a Aranjuez, el que va produir un agreujament de la salut del rei, fins arribar a un alt grau de bogeria. Ferran VI va recloure's al palau de Villaviciosa, prop de Madrid, fins la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost de 1759, sent enterrat al convent de les Salesas Reales.
Sense descend??ncia directa, la Corona recaigu?? en el seu germ?? Carles III d'Espanya.
| Precedit per: Llu??s de Borb?? |
Pr??ncep d'Ast??ries 1724???1746 |
Succe??t per: Carles de Borb?? |
| Precedit per: Felip V |
Rei d'Espanya 1746???1759 |
Succe??t per: Carles III |
