Invasió de la Vall d'Aran (1283)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Durant el segle X, la Vall d'Aran pertany al comtat de Comenge fins el 1175, quan Alfons II d'Aragó s l'annexiona pel tractat de l'Emparança, i Jaume I el Conqueridor assegura als aranesos protecció i dret reial amb el tractat de Corbeil, el 1258.
El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arrel de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.
Eustaqui de Beaumarchais uns mesos abans de l'atac a la Vall d'Aran va intentar una invasió per Aragó des del Regne de Navarra, que únicament va aconseguir pendre el castell de Navardún, havent de retirar-se a França davant de l'avanç de les tropes catalanes que hi anaven a l'encontre, que van baixar fins a Tudela abans de dirigir-se a Albarrasí, on van conquerir el senyoriu, incorporant-lo a la Corona d'Aragó.
El 17 d'octubre de 1283 Jaume II de Mallorca tracta amb Felip l'Ardit la presa d'Aragó a Carcassona.
El bisbe de Comenge, Bertrand de Miremont va informar als clergues l'octubre de l'excomunió del rei i els va urgir a llirar la vall al senescal de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, a què es van negar-la pacíficament[1].
[edita] La Batalla
Per exercir els seus drets, els francesos, amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augèr de Berbedà, senyor de Lés[2], va envair la Vall d'Aran amb un exèrcit que contava entre 300[3] i 500 homes[4].
Entre l'1 i el 11 de novembre de 1283 i van ocupar completament la vall, incendiant el castell de Lés, on s'havien concentrat els partidaris de mantenir-se a la Corona d'Aragó, i destruint el castell d'Entransaigües[5].
[edita] Conseqüències
Beaumarchais va voler bastir un castell que li permetés un domini permanent resguardant les millors entrades des de França, doncs els que hi havia a Vielha i Salardú no li servien, de manera que en va fer aixecar un a es Bòrdes, fins llavors deshabitat. El castell fou abandonat i destruït des del 1719.
En el contraatac català-aragones de l'any 1284 assetjaren Tudela, tot i que la noblesa aragonesa donava l'esquena al rei en aquest conflicte.
Pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de França cedí la Vall d'Aran a tercer sobirà, Jaume II de Mallorca. Finalment la recuperà Jaume el Just de Catalunya-Aragó el 1313, que hi restituí els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat.
