Setge d'Elna
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig de 1285 fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arrel de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.
Durant l'hivern de 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d'Aran i havien intentar una invasió entrant pel Regne de Navarra travessant el Regne d'Aragó, però foren rebutjades i Albarrasí, que donava suport al Regne de França va ser conquerit i incorporat a la Corona d'Aragó.
Pere el Gran volia la col·laboració de Jaume II de Mallorca per establir la línia de defensa als castells del Rosselló i la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpinyà, però va escapar i unir-se als croats, amb el que Pere va haver de canviar la tàctica i establir-la als Pirineus, especialment al pas natural, el Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpinyà procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava a Cotlliure[1].
[edita] La Batalla
L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig[2] en direcció als Pirineus, quan es va trobar una forta oposició a Elna, que va demanar socors a Pere el Gran, qui va enviar a Ramon d'Urtx amb trenta cavallers, però van marxar en veure la desunió dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar.
La població del Rosselló que s'havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada, produint una matança per part de l'exèrcit croat[3], per a continuació cremar la vila.
| « | Varen prendre la vila i van matar tots els homes i forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l'altra, despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després la deixaren estar. Partiren d'aquí tots junts amb gran goig i alegria | » |
|
—Làpida erigida a lentrada del claustre en homenatge als 700 anys de la massacre per J. Vera |
||
[edita] Conseqüències
L'exèrcit català impedia l'avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del pirineu. Un mes després d'estar concentrat al Rosselló, l'exèrcit va creuar pel Coll de la Massana.
