[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Combat de Santa Maria - Viquipèdia

Combat de Santa Maria

De Viquipèdia

Combat de Santa Maria
Croada contra la Corona d'Aragó
Data 15 d'Agost de 1285
Localitat Girona
Resultat victòria francesa
{{{mapa}}}
Bàndols
Regne de França Corona d'Aragó
Comandants
Jean d'Ancourt
Hug XIII de Lusignan
Pere el Gran
Pere de Montcada
Ramon de Montcada
Forces
400 cavallers 500 cavallers
5.000 infants
Baixes
100 cavallers 60 cavallers
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols Batalla naval de les Formigues
Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1286)
Ull - Vall d'Aran - Tudela - Salses - Perpinyà - Elna
Peralada - Girona - Sant Feliu de Guíxols - Santa Maria
Illes Formigues - Besalú - Coll de Panissars - Alaró
Serinhan - Agde

El Combat de Santa Maria del 15 d'Agost de 1285 a Girona fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arrel de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig[1] en direcció als Pirineus, on es va trobar una forta resistència al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpinyà, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al càrrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona, mentre el rei i l'Infant Alfons preparaven les següents línies de defensa abans que els croats arribessin a Barcelona, mentre els estols catalans atacaven les línies d'aprovisionament per via marítima mentre Roger de Llúria tornava de Sicília.

Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost[2] al front d'un exèrcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'exèrcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al Monestir de Montserrat, on va rebre la benedicció, i a continuació va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar a un cingle de Tudela, a l'oest de Girona.

[edita] La Batalla

El rei Pere va voler dirigir-se a Besalú, però els exèrcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almogàvers, que anaven al davant van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos, havent de fugir muntanya amunt.

Pere de Montcada va dirigir a 80 cavallers a socòrrer els almogàvers, als que es van juntar els seixanta cavallers més que liderava Ramon de Montcada. El propi rei va participar en els combats, i finalment els catalans es van retirar a Santa Pau.

[edita] Conseqüències

Els almogàvers van saquejar el call de Girona, destruint la sinagoga[3] abans d'entrar en batalla contra las tropes de Felip l'Ardit i Pere el Gran ordena que els responsables morin en la forca.[4]

[edita] Referències

  1. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
  2. Jerónimo Zurita, Anales de Aragón
  3. Sefarad.es [1]
  4. El reloj.com; Anales de una comunidad [2]