Perdiu blanca
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Perdiu blanca fotografiada a Alaska.
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lagopus muta (Montin, 1781) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
.jpg/230px-Lagopus_muta_(summer).jpg)
La perdiu blanca o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre àrtica i a la guineu àrtica), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
- Format delicat i relativament petit (35 cm).
- Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).
[edita] Costums
No és molt desconfiada dels humans perquè, a banda de l'àliga real i d'altres depredadors nouvinguts, no té altres enemics que arribin a l'alçada en què viu (al voltant dels 2.200 m).
[edita] Hàbitat
Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la Península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. L'espècie específica del Pirineu, Lagopus muta pyrenaica, on ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació de les vessants on es troba. Ocupa preferentment tarteres i vessants rocalloses.
[edita] Reproducció
El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.[1]
[edita] Conservació
Es troba en perill ja que la reducció del seu hàbitat a causa d'infraestructures (pistes, estacions d'esquí, etc.), l'arribada de depredadors de caire antròpofil (guineu, rata) i el canvi climàtic són les causes més importants que s'apunten com a factors de decliu de les poblacions de perdiu blanca al Pirineu.
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 40-41. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- Estudi de la perdiu blanca del Pirineu català. (català)
- Fotografies, vídeos i informació sobre aquest ocell (anglès)
- Àmplia informació i fotografies sobre aquest ocell. (francès)
- Vídeos de perdius blanques a llur hàbitat natural. (anglès)
- La perdiu blanca a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- La perdiu blanca a l'IUCN. (anglès)
- Segells emesos amb la imatge d'aquesta espècie d'ocell. (anglès)
- Fotografies de la perdiu blanca. (anglès)
- Mapes amb la distribució geogràfica mundial de la perdiu blanca. (anglès)
