[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Perdiu blanca - Viquipèdia

Perdiu blanca

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Perdiu blanca
Perdiu blanca fotografiada a Alaska.
Perdiu blanca fotografiada a Alaska.
Lagopus muta japonica amb plomatge de tardor.
Lagopus muta japonica amb plomatge de tardor.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Tetraonidae
Gènere: Lagopus
Espècie: L. muta
Nom binomial
Lagopus muta
(Montin, 1781)
Subespècies
  • Lagopus muta muta
  • Lagopus muta rupestris
  • Lagopus muta helvetica
  • Lagopus muta japonica
  • Lagopus muta millaisi
Sinònims
Lagopus muta helvetica fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu.
Lagopus muta helvetica fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu.
Perdiu blanca amb plomatge d'hivern fotografiada al Canadà.
Perdiu blanca amb plomatge d'hivern fotografiada al Canadà.

La perdiu blanca o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre àrtica i a la guineu àrtica), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
  • Format delicat i relativament petit (35 cm).
  • Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).

[edita] Costums

No és molt desconfiada dels humans perquè, a banda de l'àliga real i d'altres depredadors nouvinguts, no té altres enemics que arribin a l'alçada en què viu (al voltant dels 2.200 m).

[edita] Hàbitat

Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la Península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. L'espècie específica del Pirineu, Lagopus muta pyrenaica, on ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació de les vessants on es troba. Ocupa preferentment tarteres i vessants rocalloses.

[edita] Reproducció

El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.[1]

[edita] Conservació

Es troba en perill ja que la reducció del seu hàbitat a causa d'infraestructures (pistes, estacions d'esquí, etc.), l'arribada de depredadors de caire antròpofil (guineu, rata) i el canvi climàtic són les causes més importants que s'apunten com a factors de decliu de les poblacions de perdiu blanca al Pirineu.

[edita] Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 40-41. ISBN 843150434X.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Perdiu blanca