Estatge alpí
De Viquipèdia
L'estatge alpí és una zona altitudinal de vegetació que s'inicia cap a 3000 m (part dessota del nivell de les neus perpètues) i s'acaba en el límit superior del bosc (aproximadament a uns 2300 m). Correspon a les zones elevades o culminals de les muntanyes.
La vegetació és força semblant a la del domini de la tundra àrtica, a la que tenen els Alps (d'ací ve l'apel·latiu d'aquest estatge) i a la d'altres muntanyes altes d'Europa, en les parts on hi ha els límits superiors de la vegetació.
La seua principal característica és l'absència d'arbres. Només s'hi fa una vegetació de prat. La manca d'espècies arbòries és originada per les condicions climàtiques duríssimes (fred, neu, vent) pròpies de l'estatge alpí, les quals no poden ésser resistides pels arbres.
La majoria de plantes que s'hi troben viuen menys d'un any. La neu hi fa estada una bona part de l'any i, en fondre's, els prats d'aquest estatge s'ufanen amb flors de vistosos colors.
El lapse de temps de què aquestes plantes disposen per fer el seu procés vital (naixement, creixement i reproducció) és molt curt: quatre o cinc mesos, a tot estirar (des del final de la primavera fins al començament de la tardor).
[edita] Bibliografia
- Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció Llibre de motxilla, núm. 6. Novembre de 1980. Plana 25. ISBN 84-7202-316-8.
