Caors

De Viquipèdia

Caors (en occità Caors pronunciat [kaˈuɾs, ˈkɔws, ˈkɔw]; en francès: Cahors [kaɔʀ]) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt i a la regió de Migdia-Pirineus. Els habitants de Caors es diuen en occità els caorsins o caorsencs (en francès Cadurciens i abans Cahorsins). La ciutat també és coneguda per a les seves vinyes. L'any 2004 tenia 23.128 habitants.

[edita] Geografia

El municipi se situa a 115 km al nord de Tolosa de Llenguadoc, sobre l'eix RN 20/A 20 connectant la ciutat rosa a París. Caors compta amb 20.003 habitants per a una superfície de 64,72 Km², o sigui 309 habitants al Km². Aquesta densitat elevada s'explica pel fet que la ciutat s'enfronta a diversos obstacles. El creixement de la urbanització de la ciutat ha de tenir en compte la topografia molt turmentada de la vall de l'Òlt. La barra de relleu constituïda per l'istme de l'Òlt, s'assembla de fet a un pont suplementari: Caors és una illa. D'altra banda les parets abruptes que constitueix el circ de les Cevenes que són vessants tibants, àrids, avui desertats per la vinya, que són límits naturals a la urbanització de la ciutat.

La vall no s'eixampla més que a l'est amb les terrasses de Cabessut i de Terra Vermella. A l'oest, amb la terrassa de Labéraudie, l'expansió és limitada pels riscs d'inundació. Al sud, xoquem amb els vessants abruptes del Mont sant Cyr i del Pech d'Angely.

Malgrat tot, hi havia avantatges: una defensa fàcil, el riu navegable, sovint perillosa però més segura que els camins en l'Antiguitat, la situació de cruïlla, confluència del Bartassec, etapa fàcil sobre la via Tolosa de Llenguadoc-Rodés. El desenvolupament de la ciutat s'ha fet essencialment sobre un eix nord/sud.

[edita] Història

Fa 40.000 anys ja hi havia habitants a l'Òlt, com ho mostren les grutes de la Vall del Célé. Després van venir sobre els turons els "oppidum" fortificats dels Cadurques, gals tributaris dels Arvernes. La seva plaça forta Uxello-dunon, que se situa malament, significa alta-ciutadella i que va ser l'any 51 aC un dels últims bastions que resistiren a Cèsar queant els Cadurques va participar a la rebel·lió contra Cèsar el 52 aC sota la direcció del cadurc Lucterius, membre d'una família que mes tard foren ciutadans destacats de la ciutat.

La capital dels Cadurques romanitzats va ser Divona o Bibona, o mes exactament Divona Cadurcorum o Civitas Cadurcorum. El seu nom voldria dir alguna cosa com es ara "font del deus" (Div = deu, on = aigua o font), que evoluciona a Cadurca i després a Cahors. La font des Chartreaux al centre de la ciutat dins el convent dels cartoixes, podria ser la que va donar nom a la ciutat.

Es va fer una ciutat opulenta amb un pont sobre l'Òlt, un aqüeducte dirigint les aigües del Vers (que es conserva en part), temples (destacant el de Diana), un teatre susceptible d'acollir diversos milers d'espectadors amb un amfiteatre circular (tambe en resten unes ruines) i termes. Prop de l'estació es conserva l'arc del temple de Diana, i també diverses pedres esculpides, al museu Henri Martin. Als banys s'han trobat excel·lents mosaics.. Cahors exportava fins a Roma els seus teixits de lli.

Va ser incendiada l'any 571 per Théodobert, rei d'Austrasia.

El bisbe sant Didier, dit també sant Géry (en occità sent Juèli o Sent Juèire, potser eixit de sant Geor(g)ius o encara Egidius) , va fer edificar la primera catedral el 650, la ciutat va ser de nou saquejada pels sarraïns l'any 732, després pels víkings i els hongaresos.

La ciutat de Cahors ha estat molt de temps disputada i assetjada: del romà Juli Cèsar o del franc Théodebert al rei de Navarra Enric IV passant per les pretensions angleses de Ricard Cor de Lleó, més tard del Príncep Negre, Eduard de Woodstock. Fins i tot a la mateixa ciutat, el conflicte s'eternitza entre bisbes, cònsols després senescals per atribuir-se el poder.

El 2 de setembre de 1272, el bisbe de Cahors, Barthélémy, i els cònsols de la ciutat se senten per designar àrbitres i amigables compositors encarregats d'arreglar els conflictes sobrevinguts entre ells i sobre els antics i futurs costums.

El 23 de juliol de 1304, en una declaració feta públicament a la catedral de Cahors, Raymond, bisbe de la ciutat, reconeix que considera els cònsols i habitants d'aquesta ciutat com a bons i verdaders catòlics.

En l'època medieval, és una plaça financera forta de la Cristiandat. Al Renaixement, és una plaça artesanal i industrial forta de França.

Durant la Guerra dels Cent Anys, la ciutat va ser un temps sota domini anglès. El 8 de gener de 1362, estan sota poder del tinent del rei d'Anglaterra, Chandos, en presència del mariscal francès Boucicaut. El 5 de febrer de 1369, els cònsols de Cahors juren per al rei de França Carles V que declara que, ni tan sols sota el domini anglès, mai no havien deixat de tenir el cor francès.

La ciutat és travessada per un dels camins del pelegrinatge de Santiago de Compostel·la, La Via Podiensis.

[edita] Monuments i llocs turístics

• El Pont Valentré, emblema de la ciutat que figura sobre el seu escut d'armes.
• Barbacane, La Barbacane protegia la porta de la Barra.
• Torre dels penjats.
• Església Saint-Barthélémy, segle XIV (L'església s'ha dit Saint-Étienne de Soubiroux (Sancti Stephani de Superioribus) fins al segle XIII, per oposició a la catedral que era al barri baix).
• Palau Duèze.
• Torre del papa Joan XXII. La torre és l'únic vestigi del palau de Pierre Duèze, germà del papa.
• Col·legi Pélegry, torre d'escala emmerletada, fi segle XV (El col·legi Pélegry va ser fundat el 1368 i va ser, fins al segle XVIII, un dels establiments més importants de la ciutat).
• Barri de l'Orada, s'hi troba :
  • la casa Hérétié (XIV-XVI)
  • la casa Dolive (XVII)
  • la casa del Botxí (segle XVIII)
• Catedral Saint-Étienne.
• Claustre.
• Archidiaconé.
• Casa d'|Enric IV o Hotel de Roaldès (segle XV).
• El passeig Gambetta avui, construït sobre l'emplaçament del fossat de les muralles.
• Ajuntament, arquitecte Malo (1837-1847).
• La Casa del Turisme, plaça François Mitterrand.
• L'Arc de Diana, vestigi de les termes galo-romanes.
• Estatua de Léon Gambetta, plaça François Mitterrand.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caors