Mizoram

De Viquip??dia

Mizoram ?????????????????????
Bandera erroniament atribuida a Mizoram durant la lluita armada 1966-1986
Informaci??
Capital:	Aizawl
Poblaci?? - Total - Densitat de poblaci??	888.573 h. (2005) 477 hab/km??
Superf??cie	21.081 km??
Governador	Amolak Rathan Kohli
Idioma	angles, mizo
Himne
Website [1]

Mizoram (hindi ?????????????????????) ??s un estat de la Uni?? ??ndia. Limita al nord amb Nagaland, Meghalaya i Assam, i al sud amb Myanmar.

[edita] Geografia f??sica

Com Nagaland, el pa??s ??s for??a muntanyenc, travessat pels turons de la Lushai Pahariyan, que t?? com a al????ria dominant el Blue (2.164 m). Els principals rius del pa??s s??n el Kusiyara, Dhaleswari, Kaladan i Meghna. No hi ha llacs d???import??ncia.

[edita] Poblaci??

Segons el cens lingu??stic de l'??ndia, el 75,1 % dels habitants parlaven el mizo, el 8.1 % parlaven bengali i el 3,3 % lakher. Els principals grups ??tnics s??n:

Mizo/Lushai: 35.6%
Hmar: 26.9%
Poi: 8%
Chakma: 7.7%
Ralte: 7%
Pawi (modernament lai): 5.1%
Mara (abans Lakher): 5.0%
Kuki: 4.6%
Altres: 0.1%

Els mizos o lushais (anomenats aix?? perqu?? viuen a les muntanyes Lushai) tenen origen tibetano-birm??.

Quan a la religi?? (Cens 2001):

Cristians: 87.0%
Budistes: 7.9%
Hinduistes: 3.6%
Musulmans: 1.1%
Altres: 0.3%
Religions no declarades: 0.1%

[edita] Divisi?? administrativa

L'estat est?? dividit en 8 districtes i 3 Consells Aut??noms:

Aizawl
Lunglei
Kolasib
Mamit
Serchhip
Saiha
Champhai
Lawngtlai

Lai Autonomous Council
Mara Autonomous Council (conegut com Maraland)
Chakma Autonomous Council

Abans de la creaci?? de l'estat hi havia un unic consell autonom que es deia Pawi-Chakma-Lakher (creat l'abril de 1953) i la resta era el Lushai (Mizo) Hills Autonomous District Council, creat el 1952 i elevat a territori el 1970. La separaci?? i creaci?? dels tres districtes es va acordar el 1971 i van entrar en funcions el 1972.

[edita] Economia

Els habitants tenen un modus vivendi for??a primitiu, i aix?? es nota a l???economia estatal. Destaca el conreu d???arr??s i patates, la ramaderia bovina (b??fals com a animar de tir) i porcina, i una ind??stria t??xtil de caire artesanal. A penes hi ha ind??stria i el 70 % de l???arr??s que es consumeix s'ha d'importar dels estats ve??ns, ra?? per la qual, juntament amb la proximitat amb Myanmar, ha fet que molts habitatns fronterers es dediquin al tr??fic de drogues, cosa que ha provocat nombrosos problemes amb la sida i el consum d'alcohol. Malgrat tot, t?? un fort potencial hidroel??ctric que no ??s desenvolupat.

El 31% del seu territori es cobert per boscos de bamb??.

[edita] Pol??tica

Actualment forma un estat de la Uni?? ??ndia des del 1972, compta amb un governador nomenat pel president indi, un Consell de Ministres presidit pel primer ministre amb un parlament propi de 40 membres i autogovern intern, si b?? Delhi hi pot imposar la president rule (govern directe) si ho creu convenient. Els principals partits i associacions mizo s??n:

Front Nacional Mizo
Mizo Hmeichhe Insuihkhawm Pawl

[edita] Hist??ria

Segons les llegendes, els mizo van sorgir dessota d???una roca anomenada Chhinlung. Pels xinesos, potser f??ra la vila de Sinlung o Chinlingsang, i li han dedicat nombroses can??ons i llegendes. Algunes daten l???exist??ncia de Chhinlung en el 210. Els mizo provenen de Shinlung o Chhinlungsan, als marges del riu Yalung (Yunnan), d???on foren expulsats pels xinesos amb els shan, kachin, karen i naga en els segle V. En el segle VIII s???establiren a la vall de Kabaw i Khampat (Estats Shan), i d???aqu?? foren expulsats pels shans cap a les Chin Hills en el segle XIV, en la frontera entre Myanmar i l'??ndia. Van construir viles a les que donaren els noms dels seus clans, com Seipui, Saihmun i Bochung.

Cap el 1750 s'establiren a l???actual territori de Mizoram amb els kukis de Manipur, i hi muntaren entitats tribals independents. No van tenir els primers contactes amb els brit??nics fins el 1825. El 1851 intentaren incorporar-los militarment a la corona brit??nica, i per aix?? mataren un missioner. El 1872 foren sotmesos nominalment als kukis de Manipur, per?? continuaren fent incursions a les col??nies angleses d'Assam. Cap el 1885 foren dominats pels brit??nics, i passaren a l'Imperi mitjan??ant un tractat no escrit del 1895. Els missioners protestants n'aconvertiren molts, com als naga, de manera que els educaren en angl??s i no pas en hindi o assam??s. El 1901 el territori tenia 82.434 habitants, dels quals 63.588 eren mizo.

El 1898 es cre?? el districte de les Lushai Hills, amb Aizawl com a capital. El 1919 el districte fou incl??s en l'estat d???Assam com a ??rea tribal sense tractat. El 1935 l'??rea fou exclosa de colonitzaci??. El primer partit pol??tic, la Mizo Common People's Union (MCPU), es va crear l???abril del 1946, rebatejat m??s tard com a Uni?? Mizo (MU) i propera al Partit del Congr??s de l'??ndia. Quan es cre?? una comissi?? per la independ??ncia ??ndia, encarregada de tractat amb minories i ??rees tribals, la Mizo Union reclam?? que tot el territori mizo fou incl??s en el territori de les Lushai Hills. Nogensmenys, un altre grup, United Mizo Freedom (UMFO), deman?? incloure el territori en Myanmar o b?? independitzar-se per separat.

Quan es va independitzar l?????ndia el 1947, pass?? a formar part del territori tribal d???Assam, i el 1952 es cre?? el Lushai Hills Autonomous District Council. Per?? l???autonomia que els concediren no els va satisfer, malgrat els lligams dels capdills amb el Partit del Congr??s fins que el 1954 es va abolir les xefatures i llurs privilegis, i en uni?? dels tribals de Manipur i Tripura, el 1955 UMFP i MU crearen el partit Eastern India Union (EITU) i demanaren separar els seus territoris de l???Estat d???Assam.

El 1959 el pa??s pat?? una gran plaga de fam, coneguda com a Mautam (la fam). La causa fou que el floriment dels bamb??s provoc?? un augment de les rates, que un cop acabades les arrels de bamb??, es menjaren les collites i infectaren les cases i cabanes, esdevenint una plaga. Aix?? els oblig?? a recollir arrels i marxar a la jungla. Aleshores decidiren organitzar-se, ja que motls consideren que la MU i el govern de Delhi els han abandonat. El 1952 Laldenga, antic militar i funcionari municipal, havia fundat la Mizo Cultural Society, que el mar?? del 1960 canvi?? el nom pel de Mautam Front (Front de la Fam) i el setembre del 1960 el de Mizo National Famine Front (MNFF), que guany?? for??a popularitat entre els joves. El 22 d???octubre del 1961 Pravin Chandra Bhandjeo el transformaria a Assam en Front Nacional Mizo (MNF), per tal d???aconseguir la independ??ncia del pa??s mizo en el Gran Mizoram.

Bandera del Front Nacional Mizo

El 1963 el MNF obt?? dos dels tres diputats que li corresponen al districte mizo a Delhi, i a les eleccions del districte ??s el segon partit m??s votat. Laldenga visita Dacca i rep diners i armes del govern pakistan??s. El 30 d???octubre del 1965 envia una carta al primer ministre hindi, Lal Bahadur Shastri, on afirma que els mizo tenen dret a decidir el seu futur.

El 28 de febrer del 1966 Laldenga es fa cap del MNF i decideix prendre les armes amb suport de la Rep??blica Popular Xina i Pakistan (el Mizo National Army, un miler d???efectius ben entrenats i est ructurats), i seran actius a Mizoram i Tripura. Ataquen instal??lacions governamentals a Aizawl (ocupada durant vuit dies), Lunglei, Chawngte i Chhimluang. El MNF impos?? les seves pr??pies lleis i imposts a la poblaci?? civil, organitzen un govern i un parlament, i anihilen tothom que se'ls hi oposi. ??dhuc els policies han de pagar-ne protecci??, ja que controlen les zones rurals. El Front Nacional Mizo va reunir aleshores un ex??rcit de deu mil combatientes.

Per?? el govern va respondre el 1967 declarant el MNF fora de la llei, tamb?? desproporcionadament i amb m?? dura (Operaci?? Jeric??), tot amena??ant el tradicional mode de vida dels mizo, ja que els recoloc?? en llogarrets i els crema graners i collites, i les bases de Manipur i Tripura. Ayub Khan nega que el seu govern els doni suport. El MNF rep ajut dels rebels naga i dels arakanesos. L'esgl??sia presbiteriana intenta fer de mitjancera, per?? Laldenga no ho accepta. El juny del 1968 el MNA obt?? armes de l'ex??rcit birm?? i ataca des el territoru dels chin (xin) de Myanmar, conegut com Chin Hills.

El 1969 el govern hindu agrupa els habitants de 245 llogarrets mizo en 57 assentaments, per?? el 1970 abandona el pla per la forta oposici?? de les autoritats locals. El MNF continua les actuacions, per?? un cop esclata la guerra indopakistanesa del 1971, un grup del MNA es rendeix, i Laldenga es veu obligat a fugir a Arakan, d???on anir?? a Karachi i d'ac?? a Dacca. La independ??ncia de Bangla Desh va suposar un cop molt dur a les aspiracions dels mizo, ja que Pakistan no els podia ajudar directament. El 1970 es va crear el territori de Mizoram amb 322.000 habitants, dels quals 222.000 s??n mizo, despr??s que una delegaci?? Mizo s???entrevist??s amb Indira Gandhi, i que el 21 de gener del 1972 esdev?? estat de la Uni?? ??ndia, amb dret a tenir dos representants al Lok Sabha. El govern va anar a un partit regionalista (la Uni?? dels mizos).

El mateix 1972 l'ex??rcit indi penetr?? als turons de Chittagong i captur?? nombrosos rebels naga i mizo. Malgrat aix??, el 1973 s'inici?? una forta activitat guerrillera. El MNF inicia t??ctiques de guerrilla urbana i atac?? estacions de policia i centres de transmisi?? de r??dio. La seva base est?? a Arakan, i han refor??at els lligams estrat??gics amb Xina, que els proporciona entrenament i armes. El novembre del 1973 Laldenga mantingu?? converses amb els indis, per?? no fructificaren, tot i que el seu lloctinent Thengpunga Sailo abandon?? el grup i torn?? al pa??s per a dirigir una Comissi?? en favor dels Drets Humans que el 1975 es transformar?? en People's Conference. El gener del 1975 tres caps de policia foren assassinats pel MNF a Aizawl, cosa que donar?? impuls a l???activitat antiguerrillera, i fou arrestat un dels caps guerrillers, Lal Mian, amb cent guerrillers m??s. Aix?? far?? que el MNF mogui les seves bases i quartels del sud de Mizoram fins a Chittagong (Bangla Desh), debilitats tamb?? per la retirada de la lluita dels naga merc?? els acords de Shillong. Es calcula que tenia 850 efectius. L'agost del 1975 Laldenga es reuneix en secret a Ginebra amb representants indis.

La mort de Mao Zedong suposar?? un nou cop a l???estrag??gia dels mizo. El febrer del 1976 el MNF inici?? converses entre Laldenga i Cchunga (governador de Mizoram) a Calcuta per tal de treballar amb el govern en el marc de la constituci?? ??ndia. Molts guerrillers entregaren les armes, per?? alguns sectors es ressistiren. El 1977 Cchunga dimit?? en desacord amb els tractes amb el govern de Delhi quan Indira Gandhi fou despla??ada del poder, i el 1978 Laldenga fou substitu??t per Biakchhunga com a cap del MNF. Tot i aix??, entre mar?? del 1977 i maig del 1978 continuaren les converses amb el nou govern del Janata Dal. A l'estat el 1977 es va imposar el govern presidencial directe, i despr??s va governar la Confer??ncia del Poble de Mizoram fins el 1978 per?? el govern presidencial va ser imposat altre cop. La Conferencia del Poble de Mizoram va tornar al poder el 1979.

El MNF es veu molt debilitat per les disputes internes, que tamb?? afecten al PC (9 diputats es passen al MNF), ra?? per la qual el novembre del 1978 s'imposa la president rule. El juliol del 1979 Laldenga ??s arrestat a Delhi, acusat de preparar una nova insurrecci??. Aix?? i la forta immigraci?? bengalina a les ??rees de Mizoram, Tripura, Nagaland i Manipur provoca que 60 militants del MNF travessin la frontera birmana i ataquin tendes de Tripura, provocant un mort i diversos ferits. La Conferencia del Poble de Mizoram va romandre al poder fins el 1984 quant va guanyar les eleccions el partit del Congr??s (Indira).

Possible bandera portada per Laldenga el 1986

Bandera exhibida per part dels manifestants 1986

El 1986 Laldenga i Rajiv Gandhi van acordar la pau i Mizoram va esdevenir estat de la Uni?? amb certes normes especials referides a lleis locals. Els rebels van rebre amnistia. Es va formar un govern de coalici?? presidit per Laldenga, entre el Front Nacional Mizo i el Partit del Congr??s que va dirigir l'estat fins a les eleccions del 1987 en les que el Front Nacional Mizo va triomfar clarament (24 escons sobre 40) per?? el moviment es va dividir i una facci?? es va passar al Partit del Congr??s el 1988, canviant aix?? la majoria; l'estat va passar sota govern directe del president.

A les eleccions de 1989 va guanyar el Congr??s (Indira) i va pujar al poder Lal Thhanhawla; un grup mizo, Himal Peoples Convention, es va revoltar per?? va arribar a un acord amb el govern el 15 de juliol de 1994. Un altre organitzaci?? que practicava la lluita armada era l' Organitzaci?? de Reunificaci?? Zomi amb seccions a Myanmar, Mizoram i Manipur, que tenia el suport dels paite de Manipur, d'??tnia mizo, i demanava la incorporaci?? a Mizoram de les zones habitades per mizos incloses en els estats ve??ns. Tamb?? es van revoltar els reang (o bru) contra els mizos, dirigits pel Front Nacional d'Alliberament Bru, branca militar de la Uni?? Nacional Bru, que exigia un consell administratiu separat dins de Mizoram, provocant les repres??lies i un gran nombre de refugiats cap Assam i Tripura.

El 25 de novembre de 1998 una coalici?? entre el Front Nacional Mizo i la Conferencia del Poble de Mizoram va triomfar a les eleccions de l'estat (34 escons sobre 40, amb nom??s 6 escons el partit del Congr??s). L' ex guerriller Zoramthanga va accedir al lloc de cap de govern.