Ladakh

De Viquipèdia

Ladakh. Paisatge prop de Likir

Ladakh és un districte de l’estat indi de Jammu i Caixmir. Es divideix en cinc zones: el Ladakh pròpiament dit, Nubra, Zanskar, Rupshu i Kargil. Té una superfície de 98.000 km2 i uns 100.000 habitants, la seva majoria de religió budista tot i que també hi ha una minoria musulmana. La seva capital és Leh. El clima és força dur: pot passar dels 30º a l’estiu fins el -20º a l’hivern. Ladakh està situat de ple en una regió molt inestable, amb importants disputes territorials entre l’Índia, el Pakistan i la Xina.

[edita] Orografia

Ladakh està situat entre l’Himàlaia, en el seu extrem occidental, i la serralada del Karakoram. El travessa el riu Indus, que neix al veí Tibet. Al ponent i separats per la serralada de l’Himàlaia, limita amb la resta de l’estat de Jammu i Caixmir. Al nord limita per una banda amb la zona d’Àrees del Nord, administrada pel Pakistan i reclamada per l’Índia, i per altra amb Siachen, sota domini indi i reclamat pel Pakistan. A l’oest limita amb les zones d’Aksai i Demchok, ocupades per la Xina. Al sud pels estats indis d’Himachal Pradesh i del Panjab.

Ladakh. L'extrem oriental del Karakoram des de la Vall de Nubra

És una regió molt muntanyosa, a més de l’Himàlaia i el Karakoram, interiorment hi ha diverses serralades importants: la serra de Ladakh, que separa Nubra del Ladakh central i la serra de Zanskar, que separa el Ladakh central i Zanskar.

[edita] Població

Majoritàriament budista i que parla un idioma propi. Molt proper al tibetà. Degut a la mateixa orografia, les ètnies poden tenir variacions d’una vall a l’altra.

Ladakh. Temple de Dharampala, a Leh

[edita] Història

Hom suposa que els primers habitants de les valls inferiors foren indis, encara ara hi ha una minoria, descendent d’aquells. Cap els anys 500 o 600 s’hi va instal·lar una important població d’origen tibetà, de religió ‘bon’. Aquests en van anar convertint en budistes, tal com va passar al veí Tibet. En el 900, un descendent dels sobirans tibetans funda a la zona el regne de Ngari; a la seva mort el regne es reparteix entre els seus fills, és així com el 930 Pelgigon, el fill gran, esdevé el primer rei de Ladakh. Malgrat la situació inestable, es comencen a fundar els primers nuclis habitats i monestirs, el budisme es va estenent.

Al segle XV Ladakh està dividit en dues zones, l’alt Ladakh, amb capital a Leh o Shey i el baix Ladakh, amb capital a Basgo. És en aquest època que arriben emissaris de Tsongkhapa, fundador de l’orde Geluk, que són rebuts pel rei de l’alt Ladakh, Dragpa Bunde, i hom funda el primer monestir d’aquest orde: Spituk.

Ladakh. Aiguabarreig de l'Indus i el Zanskar

Tashi Namgyal (1500-1535) unifica el regne i aixeca diverses construccions a Leh, algunes de les quals encara es conserven. En aquesta època el regne pateix una invasió per part dels veïns musulmans, que deixa un rastre de destrucció.

Els successors de Tashi Namgyal mantenen lluites gairebé contínues amb els seus veïns, tant els islàmics com els mateixos budistes del Tibet. Al segle XVII és envaït per l’exèrcit tibetà, després de tres anys de setges les forces del Dalai Lama son expulsades amb l’ajuda del Caixmir, el que obliga a acceptar l’islam, encara que temporalment, i pagar tribut.

El segle XIX, significa la fi del regne de Ladakh. Hom pateix una invasió hindú, per part de tropes del Jammu, cinc mil homes sota el comandament de Zorawar Singh (1834). La independència acaba amb el tractat de Leh (1842), Tibet reconeix la submissió de Ladakh al Caixmir, el rei és destronat i s’exilia al proper palau de Stok, on la dinastia encara hi resideix, respectats pel poble, però sense poder.

El segle XX està marcat per les tensions que regnen a la zona i que encara no han acabat, els moviments de tropes són constants a les zones frontereres amb el Pakistan. No passa el mateix amb la frontera amb la Xina, en part per la difícil orografia.