Ladakh

De Viquip??dia

Ladakh. Paisatge prop de Likir

Ladakh ??s un districte de l???estat indi de Jammu i Caixmir. Es divideix en cinc zones: el Ladakh pr??piament dit, Nubra, Zanskar, Rupshu i Kargil. T?? una superf??cie de 98.000 km2 i uns 100.000 habitants, la seva majoria de religi?? budista tot i que tamb?? hi ha una minoria musulmana. La seva capital ??s Leh. El clima ??s for??a dur: pot passar dels 30?? a l???estiu fins el -20?? a l???hivern. Ladakh est?? situat de ple en una regi?? molt inestable, amb importants disputes territorials entre l?????ndia, el Pakistan i la Xina.

[edita] Orografia

Ladakh est?? situat entre l???Him??laia, en el seu extrem occidental, i la serralada del Karakoram. El travessa el riu Indus, que neix al ve?? Tibet. Al ponent i separats per la serralada de l???Him??laia, limita amb la resta de l???estat de Jammu i Caixmir. Al nord limita per una banda amb la zona d?????rees del Nord, administrada pel Pakistan i reclamada per l?????ndia, i per altra amb Siachen, sota domini indi i reclamat pel Pakistan. A l???oest limita amb les zones d???Aksai i Demchok, ocupades per la Xina. Al sud pels estats indis d???Himachal Pradesh i del Panjab.

Ladakh. L'extrem oriental del Karakoram des de la Vall de Nubra

??s una regi?? molt muntanyosa, a m??s de l???Him??laia i el Karakoram, interiorment hi ha diverses serralades importants: la serra de Ladakh, que separa Nubra del Ladakh central i la serra de Zanskar, que separa el Ladakh central i Zanskar.

[edita] Poblaci??

Majorit??riament budista i que parla un idioma propi. Molt proper al tibet??. Degut a la mateixa orografia, les ??tnies poden tenir variacions d???una vall a l???altra.

Ladakh. Temple de Dharampala, a Leh

[edita] Hist??ria

Hom suposa que els primers habitants de les valls inferiors foren indis, encara ara hi ha una minoria, descendent d???aquells. Cap els anys 500 o 600 s???hi va instal??lar una important poblaci?? d???origen tibet??, de religi?? ???bon???. Aquests en van anar convertint en budistes, tal com va passar al ve?? Tibet. En el 900, un descendent dels sobirans tibetans funda a la zona el regne de Ngari; a la seva mort el regne es reparteix entre els seus fills, ??s aix?? com el 930 Pelgigon, el fill gran, esdev?? el primer rei de Ladakh. Malgrat la situaci?? inestable, es comencen a fundar els primers nuclis habitats i monestirs, el budisme es va estenent.

Al segle XV Ladakh est?? dividit en dues zones, l???alt Ladakh, amb capital a Leh o Shey i el baix Ladakh, amb capital a Basgo. ??s en aquest ??poca que arriben emissaris de Tsongkhapa, fundador de l???orde Geluk, que s??n rebuts pel rei de l???alt Ladakh, Dragpa Bunde, i hom funda el primer monestir d???aquest orde: Spituk.

Ladakh. Aiguabarreig de l'Indus i el Zanskar

Tashi Namgyal (1500-1535) unifica el regne i aixeca diverses construccions a Leh, algunes de les quals encara es conserven. En aquesta ??poca el regne pateix una invasi?? per part dels ve??ns musulmans, que deixa un rastre de destrucci??.

Els successors de Tashi Namgyal mantenen lluites gaireb?? cont??nues amb els seus ve??ns, tant els isl??mics com els mateixos budistes del Tibet. Al segle XVII ??s enva??t per l???ex??rcit tibet??, despr??s de tres anys de setges les forces del Dalai Lama son expulsades amb l???ajuda del Caixmir, el que obliga a acceptar l???islam, encara que temporalment, i pagar tribut.

El segle XIX, significa la fi del regne de Ladakh. Hom pateix una invasi?? hind??, per part de tropes del Jammu, cinc mil homes sota el comandament de Zorawar Singh (1834). La independ??ncia acaba amb el tractat de Leh (1842), Tibet reconeix la submissi?? de Ladakh al Caixmir, el rei ??s destronat i s???exilia al proper palau de Stok, on la dinastia encara hi resideix, respectats pel poble, per?? sense poder.

El segle XX est?? marcat per les tensions que regnen a la zona i que encara no han acabat, els moviments de tropes s??n constants a les zones frontereres amb el Pakistan. No passa el mateix amb la frontera amb la Xina, en part per la dif??cil orografia.