Sikkim

De Viquip??dia

Sikkim ??s un petit regne de la regi?? de l'Him??laia que, des del 1975, constitueix un estat associat a l'??ndia. Gangtok n'??s la capital i la ciutat m??s gran.

??s l'estat menys poblat de l'??ndia^[1], i el segon m??s petit en superf??cie despr??s de Goa. Est?? situat entre el Nepal a l'oest, la Regi?? Aut??noma del Tibet, Xina, al nord, Bhutan a l'est i l'estat de Bengala Occidental, ??ndia, al sud. Pa??s molt muntany??s sobretot al nord-oest, que est?? dominat pel mass??s de Kanchenjunga (8.585 m) i compr??n la vall alta del riu Tista, afluent del Brahmaputra. Ocupa una posici?? estrat??gica a la ruta entre la Xina i l'??ndia.

???Les religions predominants s??n l'hinduisme i el budisme Vajrayana.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Poblaci?? 3 Economia 4 Pol??tica 5 Bandera i escut 6 Hist??ria 6.1 Leptxa i rong 6.2 Monarquia heredit??ria 7 Refer??ncies 8 Enlla??os externs 9 Veure tamb??

[edita] Geografia

Es divideix en quatre districtes:

• Mangan
• Gyalshing
• Namchi
• Gangtok

Est?? immers en la cadena de l'Himalaia, que forma serralades amb valls profundes que arriben als 300 m sobre el nivell del mar, amb un clima tropical molt humit i cobertes de bosc dens mons??nic. Les principals al????ries s??n els Kanchenjunga (8.585 m), el tercer pic m??s alt del m??n, els Yanu (7.715 m), Kubra (7.322 m), Donkia Pachunkri (7.069 m), Pandim (6.713 m) i Nansigh (5.838 m), alhora que controlen alguns ports de muntanya entre l'??ndia i el Tibet. Els principals rius del territori s??n el Tista, Latghung, Rangeet, Lachen, Moing, Lachu i Ranjit. Pel que fa als llacs, els principals s??n els Bhewsa, Chola i Chijam.

La poblaci?? s'instal??la en petits nuclis als vessants entre 1.000 i 2.500 m, m??s temperats, que ??s la zona privilegiada on es donen els conreus densos. A partir dels 3.000 m domina el bosc i als 4.500 les pastures. ???Majorit??riament, la terra ??s inadequada per a agricultura a causa dels pendents precipitats i rocosos. Tanmateix, certs pendents de turons s'han convertit en terres de conreu que utilitzen t??cniques de terrassa. Els nombrosos rius alimentats per la neu han tallat profundes valls a la part occidental i sud de l'Estat. Aquests corrents es combinen al Tista i al seu afluent, el Rangeet.

[edita] Poblaci??

La poblaci?? ??s escassa (76,16 h/km??), majorit??riament de ra??a nepalesa, que immigrava durant el segle XIX, i de religi?? hind??, amb minories com els bh??tia (que emigraven del districte Kham del Tibet al segle XIV) i leptxes, que professen el budisme. Altres comunitats immigrants no natives de l'estat inclouen els marwaris, que t?? la majoria dels comer??os a Sikkim del Sud i Gangtok; els biharis, la majoria dels quals es contracten per feines menors, i els bengal??s. Amb prou feines t?? poblaci?? urbana (5,1%) i l'??nic nucli urb?? important ??s la capital.

Segons el cens del 1991, les lleng??es m??s parlades de l'estat s??n: 63,1 % nepal??s, llengua oficial de l'estat, el 8,0 % b??thia o dzongkha (tamb?? parlada a Bhutan), 7,3 % leptxa (??tnia origin??ria del territori) un 4 % limbu i un 3 % xerpa.

[edita] Economia

Nom??s un 15 % del terreny ??s dedicat a l'agricultura. Es basa en el cardamom, planta fibrosa de la qual n'??s el primer productor mundial (250 tones l'any). Hi ha 689 empreses dedicades a l'agricultura i transformaci?? del te, caf??, fruites, flors i hortalisses. Un 80 % del territori ??s cobert de boscos, que sovint estan protegits. Tamb?? practicaven conreus de subsist??ncia, com el mill, arr??s, moresc, pomes i la ramaderia d'ovelles, cabres i iacs. Hi ha indicis de jaciments minaires de plom, zinc, plata, ferro, bismut, coure i grafit, per?? s??n poc explotats. Pel que fa a la ind??stria, nom??s t?? import??ncia el t??xtil de caire artesanal, el licor i altres. Darrerament s'ha donat un fort impuls a la ind??stria tur??stica, gr??cies als temples budistes i les muntanyes.

[edita] Pol??tica

Des del 1975 ??s el 22?? Estat de la Uni?? ??ndia, i per aix?? compta amb un parlament propi de 33 diputats, una constituci?? i un president, per?? el govern de Delhi pot imposar i aplicar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. Antigament fou una monarquia, per?? el darrer monarca, Palden Thondup Namgyal, va morir el 1982 a Nova York, i els seus descendents no han fet valdre llurs drets.

Actualment domina l'escena pol??tica el Sikkim Sangrad Parishad (SSP), dirigit per Nar Bahadur Bhandari. Per altra banda, el Partit del Congr??s de l'??ndia, que dominava la pol??tica hind??, va absorbir el 1975 els dos partits tradicionals del pa??s, el Partit Nacional de Sikkim (SNP) de base tibetana, i el National Congress Party of Sikkim (NCPS) de base gurkha, que el 1977 s'uniren al partit.

[edita] Bandera i escut

La bandera de Sikkim estigu?? en ??s fins el 1975 i despr??s fou abolida. T?? la proporci?? 5:8 i fou adoptada el 1962 substituint a un model anterior m??s complex que estava vigent des aproximadament l'any 1914. L'escut es va conservar.

[edita] Hist??ria

[edita] Leptxa i rong

Sikkim estava habitat en temps remots per tres tribus que foren absorbides pels leptxa, la proced??ncia dels quals es incerta per?? probablement venien del Tibet.

Primer organitzats amb tribus, van passar a un nou estadi sota Tur Ve Pa No que fou elegit rei (Punu) vers el 1400. El van succeir Tur Song Pa No, Tur Aeng Pa No i Tur Alu Pa No fins la mort del darrer en que la monarquia es va acabar.

L'emigraci?? dels tibetans al segle XI, va fer moure a l'??tnia dels rongs per evitar conflictes. Els rong es van dividir entre els Barrets grocs i el Barrets vermells i la darrera facci?? fou finalment admesa com aristocr??cia a Sikkim. Els rong es van apoderar de les terres de Sikkim amb una pol??tica agressiva sense fer res per oposar-hi els pac??fics leptxa. Els rong van nomenar l??der a Phuntsok Nagyal, un avantpassat del qual havia fundat el regne de Minvang al Tibet Oriental al segle IX. Amb Phuntsok es va inaugurar una dinastia que va governar una part de Sikkim.

Al segle XV el rei de Sakya tenia a la seva cort un notable anomenat Kheye Bumsa d'origen bhutan??s, que va establir contacte amb els leptxa que tenien per cap a un rong anomenat Thekong Tek, que li va profetitzar que els seus descendents governarien Sikkim. El tercer fill de Kheye, Mipon Rab, va succeir al seu pare i va tenir quatre fills, que foren els ancestres dels principals clans del pa??s. Un altre fill de Kheye, anomenat Guru Tashi, va succeir al seu germ?? Mipon i es va establir a Sikkim a petici?? dels leptxa que estaven dividits en petits clans. Pertanyia a una noble fam??lia tibetana khampa, i hi va anar amb un grapat de monjos guelukpa (barrets grocs).

Cap el segle XVI fou visitat per Horazio della Penna i Samuel van der Putte, que l'anomenaren Bramachon, i Bogle l'anomen?? Demoyon.

[edita] Monarquia heredit??ria

El cap leptxa Sambre fou nomenat lloctinent de Guru Tushi al que van succeir com a reis Jowo Nagpo, Jowo Apha i Guru Tenzing; aquest darrer va morir el 1642 i despr??s d'ell la monarquia esdevingu?? heredit??ria (fou la dinastia Namgyal, que va governar 332 anys).

El seu fill, el monjo Phun-tshogs rNam-rgyal (Pencho Namgyal) fou coronat rei de 'Bras-ljongs (Sikkim) per Lhabtsun Chenpo, de tradici?? Dzogs-chen-po, Sems-dPa'chenpo, de tradici?? nNga'-bdag-pa, i ser?? tributari del Dalai Lama del Tibet, i posteriorment, amb sobirania nominal xinesa.

Phuntsok Namgyal regnava sobre un territori molt m??s gran que l'actual Sikkim, i va traslladar la capital des de Gangtok a Yoksom. Els rNam-rgyal van convertir els leptxa al budisme i constru??ren un total de 67 monestirs, els principals dels quals eren Dubde (sGrub-sde gsang snags) el 1644, el de Katcho Palri (Mkha'-spyod dPalri) el 1682, el de Tashinding (nKra-shis-sding) de finals del segle XVIII i el de Padma Gyant'tse pel rei Phyag-dor rNam-rgyal el 1704, l'abat del qual consagrar?? els sobirans del regne. Phuntsok doncs va imposar el budisme com a religi?? d'estat. El va succeir el seu fill Tensung (1670) que va traslladar la capital a Rabdentse.

El 1686 fou proclamat el seu fill Chador que fou deposat pels bhutanesos cridats per una de les esposes del seu pare, el qual es va exiliar al Tibet on va rebre el govern d'un principat. Pedi, l'esposa de Tensing, va assolir el tron, per?? els tibetans van intervenir i van restaurar a Chador per?? els bhutanesos van conservar una part del pa??s. El 1716 Chador va morir finalment assassinat per Pedi.

Fou proclamat rei el seu fill Gyurmed durant el regnat del qual els malcontents es van revoltar a Limbuana i es van separar de Sikkim unint-se a Nepal; tamb?? es va revoltar el cap dels magar, Tashi Bidur per?? fou sotm??s. Gyurmed va morir encara jove, el 1733 sense deixar descend??ncia (era impotent) per?? els monjos van inventar la exist??ncia d'un fill encara no nascut de la reina, que fou acceptat com hereu leg??tim amb el nom de Phuntsok II.

Part del poble se li va oposar per considerar-lo il??leg??tim. Tamdang, un conseller, es va apoderar del govern per?? en fou aviat expulsat. El general leptxa Chanzod Karwang va impedir qualsevol intent i els tibetans van imposar la tutela del jove rei Punthsok II Namgyal.

Els magar es van tornar a revoltar i es van unir a Bhutan. El 1752 es van revoltar sense ??xit els tsongs. Bhutan va ocupar diversos territoris i els gurkhes de Nepal van amena??ar el pa??s (van fer fins a 70 incursions), per?? finalment es va signar la pau el 1775.

A Phuntsok II el va succeir el 1780 el seu fill Tenzing, i aviat els nepalesos van trencar el tractat i es van apoderar de certs territoris, el 1788 i altre cop el 1792. L'atac dels nepalesos va obligar al rei a aixoplugar-se al Tibet. La intervenci?? xinesa va derrotar als nepalesos i els va rebutjar cap a Nepal, per?? els gurkha tornaren a atacar el pa??s el 1793 i ocuparen Sikkim fins als marges del riu Tista (que van conservar fins el 1817), per?? finalment la monarquia fou restaurada, i la corona va passar llavors el (1793) a Tsudphud ja que el seu pare Tenzing havia mort mentrestant a Lhasa. La capital es va traslladar a Tumlong (des de Rabdantse). Com que l'amena??a nepalesa persistia, Sikkim es va acostar als brit??nics, enemics dels gurkhes i en guerra amb ells des del 1814 fins el 1816 en que el tractat de Saugali va posar fi al conflicte.

El 1817 es va signar el tractat de Tiltaya entre Gran Bretanya i Sikkim, per el que es retornaven a Sikkim els territoris arrabassats pels nepalesos fins al riu Tista. Des llavors la influencia brit??nica fou preponderant.

Sota pressi?? brit??nica Sikkim va haver de cedir Darjeeling (1835) que el 1839 va passar als brit??nics amb els contraforts de la muntanya, per?? les compensacions brit??niques que s'havien prom??s no es van entregar i es va iniciar una ??poca de males relacions.

El segrest de dos metges brit??nics el 1849 va provocar l'enviament d'una expedici?? militar el 1850 que va obligar al sobir?? a cedir m??s territoris. Nous atacs de territori brit??nic procedents de Sikkim van provocar una segona expedici?? el 1860 per?? foren rebutjats a Rinchenpong; el 1861 els brit??nics van enviar una nova for??a m??s poderosa sota comandament del coronel Glower que va ocupar la capital Tumlong i va imposar el protectorat.

El 1863 Sidekeong va succeir al seu pare Tsugphud. El 1874 el va succeir el seu germanastre Thutob. El 1886 certes construccions brit??niques al pa??s van provocar l'enviament d'una for??a tibetana; hi va haver un enfrontament entre brit??nics i tibetans i aquestos es van retirar.

El 1889 Xina, nominal sobirana de Sillim, reconegu?? la independ??ncia del pa??s i es fixaren les fronteres pel nord. Per?? el maharaja mThu-stobs rNam-rgyal es neg?? a col??laborar i fou fet presoner (exilat a Tibet 1892-93 i a ??ndia 1893-95). Els brit??nics hi nomenaren un Political Officer essent el primer Charles White. El 1904, davant la por d'una expansi?? russa, una expedici?? fou enviada al Tibet des el Sikkim, on el coronel Younghusband va imposar un tractat benefici??s. El 1914 va succeir a Thutob el seu fill Sidekong Tulku, per?? va morir el mateix any i el va succeir el seu germanastre Tashi (bKra-shis) rNam-rgyal, que va destacar com a reformista.

El 1918 el nou monarca recobr?? els poders reials i admet l'ajut d'un Consell Legislatiu. El 1921 el regne tenia 82.000 habitants. El protectorat, que fou transferit a l'??ndia el 1947.

Quan l'??ndia es va independitzar el 1947, Sikkim reb?? tamb?? la independ??ncia formal de la Gran Bretanya, per?? l'??ndia n'assum?? funcions tutelars. El mateix any Kazi Lhendup Dorji fund?? el Sikkim State Congress per formar-hi un govern democr??tic. El 5 de desembre del 1950 sign?? un tractat amb l'??ndia, pel qual aquesta s'encarrega de la defensa, les comunicacions i la representaci?? exterior. El 1962 es va implantar l'estat d'emerg??ncia, degut a les difer??ncies pol??tiques entre nepalesos i tibetans, la pol??tica ling????stica i les reivindicacions xineses. Tashi va morir el 1963 i el va succeir el seu fill Palden Thondup (dPal??ldan Don-grub) rNam-rgyal (1963-1982), i entre el 1965 i 1967 hi ha enfrontaments entre l'ex??rcit xin??s i l'indi a la frontera amb Sikkim.

El 1970 hi va haver agitaci?? demanant la fi de la monarquia i l'establiment de la democr??cia; la agitaci?? va arribar al zenit el 1973. A les eleccions del 1973 ven?? el Partit Nacional de Sikkim (SNP), de majoria tibetana, cosa que provocar?? incidents amb el Sikkim National Congress Party (SNCP) de majoria nepalesa. De resultes d'aix??, l'ex??rcit hindu ocup?? el pa??s i es va imposar un administrador (B. S. Das).

S'elabor?? una nova constituci??, segons la qual el maharaja nom??s tindria t??tol honor??fic i s'implant?? un govern prohindu. Rebr?? l'estatut d'Estat Lliure Associat. El 4 de setembre de 1974 el l??der del Partit del Congr??s de Sikkim, Kazi Lendup Dorji, fou nomenat ministre principal. El rei (Chogyal) va ser mantingut com a figura simb??lica al front de l'estat, per?? les seves funcions van passar a la pr??ctica al governador B.B. Lal. Despr??s d'un refer??ndum de ratificaci?? poc clar celebrat el 1975, i l'oposici?? del sobir?? al govern estranger, es va procedir a la deposici?? de la monarquia i la declaraci?? de Sikkim com estat de la Uni?? (16 de maig de 1975) com el 22?? Estat. El rei s'exili?? a Nova York i tant el Sikkim National Party (SNP) com el Sikkim National Congress Party (SNCP) s'incorporen al Partit del Congr??s de l'??ndia.

Despr??s de les eleccions de 1979 Nar Bahadur Bhandari va encap??alar el govern, essent reelegit el 1984 i 1989. El 1994 Pawan Kumar Chamling va assumir aquest c??rrec. El moviment nacional t?? una for??a important a Sikkim.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Arjun Adlakha (April 1997). Population Trends: India. (PDF) International brief. pp. 5 U.S. Department of Commerce. Data d'acc??s: 2006-10-12.

• Holidaying in Sikkim and Bhutan ??? publicat a Nest and Wings ??? ISBN 81-87592-07-9
• Sikkim ??? Land of Mystic and Splendour ??? publicat a Sikkim Tourism.
• Manorama Yearbook 2003 ??? ISBN 81-900461-8-7
• Ecosystem of Sikkim ??? Flora, Fauna, passes de muntanya i clima.
• Hist??ria de Sikkim
• Sikkim state statistics Estad??stiques de Sikkim.
• China backs India's bid for U.N. Council seat; Amit Baruah; The Hindu 2005-04-12.

[edita] Enlla??os externs

• Not??cies sobre Sikkim
• P??gina oficial del govern de Sikkim
• Departament d'Informaci?? i Relacions P??bliques, govern de Sikkim
• Refer??ncia completa de Sikkim
• Siniolchu Travel Co.in Gangtok Sikkim
• Detalls dels cens

[edita] Veure tamb??

• Llista de reis de Sikkim

	Estats i Territoris de l'??ndia
Estats	Andhra Pradesh ??? Arunachal Pradesh ??? Assam ??? Bihar ??? Chhattisgarh ??? Goa ??? Gujarat ??? Haryana ??? Himachal Pradesh ??? Jammu i Caixmir ??? Jharkhand ??? Karnataka ??? Kerala ??? Madhya Pradesh ??? Maharashtra ??? Manipur ??? Meghalaya ??? Mizoram ??? Nagaland ??? Orissa ??? Panjab ??? Rajasthan ??? Sikkim ??? Tamil Nadu ??? Tripura ??? Uttaranchal ??? Uttar Pradesh ??? Bengala Oriental
Territoris de la Uni??	Illes Andaman i Nicobar ??? Chandigarh ??? Dadra i Nagar Haveli ??? Delhi ??? Daman i Diu ??? Lakshadweep ??? Pondicherry