Nòmada

De Viquipèdia

Poblat nòmada

Es diu que una persona o un poble és nòmada quan no té un territori fix com a residència permanent, sinó que se'n desplaça amb freqüència d'un lloc un altre. L'esmentat hàbit és un estil de vida, una forma de subsistència i té una organització social, política, religiosa, administrativa i econòmica adaptada a això. El nomadisme en designa una de les formes de subsistència més antigues i llargues i desenvolupament humà i és objecte d'estudi de la història, l'antropologia, l'arqueologia, la sociologia i l'etnografia, especialment. Si bé la humanitat sencera va ser nòmada durant tota la seva Prehistòria i per a molts el nomadisme representa un estat primitiu del desenvolupament humà, el cert és que el nomadisme segueix vigent i al contrari és tan vàlid i dignificant com el sedentarisme. És gràcies al nomadisme que es va poblar el planeta durant mil·lennis i gràcies al mateix que la humanitat va sobreviure i es va adaptar a fenòmens naturals com les glaciacions o territoris hostils com els deserts.

Tots els pobles prehistòrics van ser nòmades abans de desenvolupar-se l'agricultura i la ramaderia. Caçadors i recol·lectors que viatjaven constantment després dels animals dels quals s'alimentaven, guiats principalment per la seva intuïció. Si partim del fet que la Prehistòria és el temps més llarg de la humanitat (fins a 250 milions d'anys des de l'evolució humana), es pot dir que l'ésser humà ha viscut més temps sobre el planeta com a nòmada que com a sedentari. Si bé nombrosos pobles de la terra es van assentar després del descobriment de l'agricultura a començaments de l'Holocè (fa aproximadament 10 mil anys), això no va significar l'extinció del nomadisme i en l'actualitat aquest existeix als cinc continents com recordo dels orígens més primogènits de la humanitat. Si bé es diu que el nomadisme és el desplaçament constant d'un grup humà, això no vol dir que sigui indiferent a un determinat territori. En general els pobles nòmades guarden uns certs límits dins d'una regió i pel mateix no existeix en els nostres temps el cas d'una tribu nòmada que sigui per exemple de l'Amazones i acabi a les Pampes argentines.

[edita] Nomadisme

El nomadisme és un sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors, el que origina un tipus de poblament específic. A l'origen seria la cerca d'aliments el que va motivar el desplaçament de les persones, com a conseqüència d'una economia basada a la recol·lecció i la caça, però les grans societats nòmades practiquen la ramaderia i la causa del desplaçament cal trobar-la a la mobilitat del bestiar a la cerca de pastures. La humanitat va viure en estat nòmada durant tot el paleolític, i no va ser fins el mesolític que poc a poc va començar a esdevenir seminòmada per començar a sedentaritzar-se durant el neolític.

El nomadisme s'associa habitualment a una organització social de tipus tribal atès que avui només aquest tipus de societats practica una economia nòmada o seminòmada. Alguns pobles del desert com els beduins o els tuaregs i també d'altres de les estepes de l'Àsia Central encara practiquen aquest mode de vida malgrat els estats que travessen els intenten sedentaritzar.

[edita] Validesa

El nomadisme no significa que un grup humà sigui retardat, primitiu o marginal. Si el nomadisme és més antic que el sedentarisme, té la mateixa validesa que aquest últim i pel mateix els pobles nòmades mereixen el respecte per la seva identitat cultural i el seu estil de vida. El nomadisme està sovint relacionat amb una forma d'organització tribal o el que els antropòlegs anomenen una societat segmentària, és a dir una societat estructurada en llinatges, clans, tribus i eventualment confederacions tribals. Exemples d'aquests grups en l'actualitat són els esquimals a Groenlàndia, poblacions amazòniques a Sud-Amèrica, xiximeques a Mèxic, els tuaregs al desert del Sàhara i algunes poblacions d'Àsia Central. Nombrosos grups del poble zíngar practiquen també aquesta manera de vida a Europa, així com els beduïns àrabs.

[edita] Prehistòria

La Prehistòria constitueix el temps nòmada per excel·lència. L'esmentat factor va permetre que tots els continents fossin poblats davant de l'avenç de l'home primitiu a la recerca d'aliments per a la seva supervivència o per alteracions de fenòmens naturals (migració de les espècies animals preferides, extinció de les mateixes, canvis geològics i climàtics). El desplaçament humà es calcula va començar fa uns dos milions sis-cents mil anys des de l'Àfrica. Fa 1 milió 800 mil anys es trobava en el Orient Mitjà. Fa 1 milió d'anys es trobava a Àsia i a Europa. Fa 50 mil anys va arribar a Amèrica i fa uns 40 mil anys a Oceania, aquests dos últims continents els de població més recent humana. Per tant, el poblament del planeta es va donar en un temps molt llarg i de manera molt lenta. Per exemple, perquè l'ésser humà passés de l'Àfrica al Mitjà Orient va tardar 8 mil anys. Les formes de viure, el desenvolupament, la cultura i altres de l'home prehistòric continuen sent un misteri i objecte de permanent estudi. El que se sap de com va viure la humanitat prehistòrica és en part gràcies als pocs rastres arqueològics deixats i a l'observació del comportament d'aquells pobles nòmades que han continuat fidels a aquesta mil·lenària forma de supervivència.

[edita] Poblats nòmades actuals

TERRITORI	POBLE
Xile	Pobles de la Costa (Canoeros): Changos, Cuncos, Chonos, Alacalufes i Yaganes. Poble de la serralada: Chiquillán, Mapuches, Pehuenches, Puelches, Poyas, Tehuelches .
Colòmbia	Nukak Makuk, Wayúu,
Venezuela	[Wayúu, Yanomani
Brasil	Yanomani
Orient Mitjà	Beduis,
Groenlàndia	esquimals,
Mèxic	chichimecas,
desert del Sàhara	tuaregs,
Europa	zíngars, Sarakatsani, Yoruk
Sibèria	Evenis
Mongòlia	Ginets de Mongòlia
Kenya	Turkana
Mauritània	Maurí
Nepal	rají