Ventidi Cumà
De Viquipèdia
Ventidi Cumà (Ventidius Cumanus) fou un governador romà.
Fou procurador de Judea vers el 48 a 52, i abans d'això es completament desconegut. La principal font del seu govern és Flavi Josep. Probablement governava Galilea, mentre Samària era governada per Marc Antoni Fèlix, però la qüestió no és clara.
El seu govern fou marcat per una sèrie de disturbis; els peregrins jueus estaven reunits a Jerusalem per una festa i Cumà, segons el precedent d'altres governadors, va fixar un destacament de soldats romans a la vora del pati del temple per assegurar l'orde públic. Quan un dels peregrins va provocar un incident i hi va haver enfrontaments amb els soldats que foren apedregats; alguns es van queixar al governador i altres el van acusar de provocació; no podent restablir la calma, va portar més soldats que es van reunir al pati del temple al costat de la fortalesa d'Antònia; en les lluites que van seguir entre vint i trenta mil persones (segons Flavi Josep, probablement una xifra exagerada) van morir.
Un altre incident es va produir quan l'esclau imperial Esteve fou assaltat prop de Beth Horon; Cumà va enviar soldat per arrestar als caps de les viles properes i la comarca fou saquejada; un soldat va destruir una copia de la Torà; quan això es va saber una multitud de jueus es va manifestar a Cesarea Marítima davant la seu del governador. Cumà va actuar ràpidament, va fer portar als soldats culpables, i els va decapitar a la vista del poble. Això va fer tornar la calma.
Un o algun peregrí de Galilea fou assassinat quan passava per Samària camí de Jerusalem.. Un delegat de Galilea va exigir a Cumà una investigació però no se li va fer cas, segons Josep perquè Cumà havia estat subornat. Els galileus zelotes Eleazar i Alexandre es van revoltar, van envair Samària i van començar una matança. Cumà va enviar tropes i va matar alguns zelotes i va fer presoners a altres; tot i que els caps religiosos van poder calmar la situació, una petita guerrilla ve restar operativa.
Mentre dues ambaixades per separat (una dels samaritans i una dels jueus) havien estat enviades a Gai Ummidi Quadrat, governador de Síria, que pel seu rang era superior al procurador de Judea. Les dos ambaixades acusaven a l'altre part dels conflictes i els jueus acusaven a Cumà de fer costat als samaritans. Quadrat va anar a Judea, va fer matar (crucificar) a tots els presoners jueus i va fer decapitar a altres samaritans i jueus que es sospitava havien pres part en les lluites. Cumà fou destituït i enviat a Roma a defensar la seva causa junt amb el gran sacerdot Anànies i altres líders jueus, davant l'emperador Claudi
A Roma Cumà va rebre el suport dels influents lliberts de Claudi, i els jueus el van rebre d'Herodes Agripa, amic de Claudi, fill del rei Herodes I Agripa. Claudi va decidir en favor dels jueus, els líders samaritans foren executats i Cumà enviat a l'exili. Antoni Fèlix va ser nomenat nou governador de Judea. Després d'això ja no torna a ser esmentat.
