Baixkíria

De Viquipèdia

Респу́блика Башкортоста́н (Respúblika Baixkortostan) Башҡортостан Республикаһы (Baixqortostan Respublikahi)
Informació
Capital:	Ufà
Població  - Total  - Densitat de població	4.104.136 h. (2005) 28,6 hab/km²
Superfície	143.600 km²
Governador	Mortaza Ghöbäydulla uly Räximev
Idioma oficial	Rus i baixkir
Lloc web	Govern

Baixkíria (en rus Башки́рия), oficialment Baixkortostan (en rus Респу́блика Башкортоста́н, Respúblika Baixkortostan; en baixkir Башҡортостан Республикаһы, Baixqortostan Respublikahi; en tàtar Başqortostan Respublikası), és un subjecte federal (república) de la Federació Russa des del 31 de març de 1992. El 2002 comptava amb 4.104.336 habitants en 143.600 km². La capital és Ufà. Limita al nord amb el territori de Perm i la província de Sverdlovsk, a l'est amb la de Txeliàbinsk, al sud i a l'oest amb la d'Orenburg, a l'oest amb la república de Tatària i al nord-oest amb la d'Udmúrtia.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Economia 3 Demografia 3.1 Evolució de la població 4 Història 5 Personatges 6 Enllaços externs

[edita] Geografia

Baixkíria conté una part dels Urals meridionals i les planes adjacents; la màxima altitud n'és el mont Iamantau (1.638 m). La màxima distància de nord a sud és de 550 km, i d'est a oest és de més de 430 km. Hi ha més de 13.000 rius a la república, els principals dels quals són el Belaia o Ağidel (1.430 km) i el seu afluent l'Ufà o Öfö (918 km).

[edita] Economia

Baixkíria és rica en reserves petrolieres; de fet, era un dels centres d'extracció de petroli més importants de l'antiga URSS. Altres recursos naturals són el gas natural, el carbó, el mineral de ferro, l'or, el guix, etc. La indústria gira principalment entorn del petroli, i està ubicada a Ufà i la rodalia.

[edita] Demografia

• Població: 4,104,336 (2002)
  • Urbana: 2,626,613 (70.8%)
  • Rural: 1,477,723 (29.2%)
  • Masculina: 1,923,233 (46.9%)
  • Femenina: 2,181,103 (53.1%)

• Grups ètnics

Segons el Cens de 2002, els russos ètnics eren el 36.3% de la població, mentre que els Baixkirs ètnics eren el 29.8%. Altres grups eren els tàtars (24.1%), txuvaixos (117,317, o 2.9%), mari (2.6%), ucraïnesos (55,249, o 1.4%), mordovians (26,020, o 0.6%), udmurts (22,625, o 0.6%), i altres grups més petits.

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Baixkirs	671,188 (21.2%)	737,744 (22.1%)	892,248 (23.4%)	935,880 (24.3%)	863,808 (21.9%)	1,221,302 (29.8%)
Russos	1,281,347 (40.6%)	1,418,147 (42.4%)	1,546,304 (40.5%)	1,547,893 (40.3%)	1,548,291 (39.3%)	1,490,715 (36.3%)
Tàtars	777,230 (24.6%)	768,566 (23.0%)	944,505 (24.7%)	940,436 (24.5%)	1,120,702 (28.4%)	990,702 (24.1%)
Mari	90,163 (2.9%)	93,902 (2.8%)	109,638 (2.9%)	106,793 (2.8%)	105,768 (2.7%)	105,829 (2.6%)
Altres	339,041 (10.7%)	323,250 (9.7%)	325,380 (8.5%)	313,278 (8.1%)	304,544 (7.7%)	295,788 (7.2%)

Llengües parlades: rus (~100%), tàtar (~30%), baixkir (~20%). Hom suggereix que alguns tàtars que el cens de 2002 minva el nombre de tàtars en favor del de baixkirs [1]. Tanmateix, el resultat dels darrers tres cens (1979, 1989, 2002) suggereix que molts baixkirs foren comptats com a tàtars al cens del 1989.

[edita] Evolució de la població

Any	Població
1897	1,991,000
1913	2,811,000
1926	2,547,000
1939	3,158,000
1959	3,340,000
1970	3,818,000
1979	3,849,000
1989	3,950,000
2002	4,104,000
2005	4,078,800

[edita] Història

Amb l'arribada de la perestroika començaren les primers demandes nacionals dels baiskirs, que de seguida reberen el suport del Mufti de la Regió Eurosiberiana resident a Ufa, Talgat Tadjuddin. Aquest, però, passaria a ser mufti dels tàtars, i des del 1992 Muhammed Nigmatulin serà el mufti dels baixkirs.

El 17 de juny del 1991 adoptà el nom de Bashqortostan i decidí de signar per separat de Rússia el tratat de la Unió, cosa que provoca disturbis estudiantils a Ufa el 15 de novembre, amb 5 ferits.

El 25 d'abril del 1993 introduí una cinquena pregunta en el referèndum de la nova constitució russa, referent a la independència econòmica. Murtaza Rakhimov (1934), president baixkir, Mikhail Zaitsev, cap de l'assemblea, Rim Bakiyev, primer ministre i Marad Abuzarov, portantveu presidencial, acussaren Jeltsin de violar els tractats federals i decidiren entregar al pressupost federal només el 10 % del que entregaven fins ara. Marat Mirgazyamov (1942) fou nomenat cap del consell de ministres amb l'encàrrec de dur a terme reformes econòmiques.

El resultat del referèndum a Baixkortostan fou d'un 63,2 % a favor de la independència econòmica, d'un 34,7 % a favor de Boris Ieltsin i un 54,1 % en contra. Poc després, el mufti d'Ufa i Murad Zarguishiyev, vicepresident del comitè de Llibertat de Conciència del Parlament Baixkir, denunciaren la preminència de la religió ortodoxa en la política russa, però alhora rebutjaren l'integrisme islàmic. Alguns activistes baixkirs proposaren la creació d'una Confederació del Volga amb Tatarstan i unir-se a Kazakhstan. El govern baixkir, però, advocà per l'adopció d'un règim tributari unificat i l'exigència d'un estatut especial, similar al de Tatarstan. Amb els tàtars també signaren un conveni de cooperació tot oferint-los el petroli que els manca a canvi d'excedents agrícoles.

[edita] Personatges

• Salavat Iulàiev

[edita] Enllaços externs

• (rus) Pàgina oficial de Bashkortostan.
• (anglès) Pàgina oficial de Bashkortostan.
• (anglès) "Bashinform" notífices.
• (anglès) Enllaós en angalès sobre Bashkortostan i Ufa.
• (anglès) Pàgina oficial del 450è aniversari de la unió voluntària de Bashkortostan a Rússia.
• (anglès) Ministeri de relacions econòmiques i comerç de la República de Bashkortostan.
• (anglès) (rus) Bashkortostan Export Portal

Subdivisió administrativa de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej | Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg Província autònoma Hebreus Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga