Txukotka

De Viquipèdia

Чуко́тский автоно́мный о́круг (Txukotski Avtonomni Ókrug) Чукоткакэн автономныкэн округ (Txukotkaken avtonomiken ókrug)

Informació
Capital	Anadir
Població - Total - Densitat de població	51.410 h. (2005) 0,07 hab/km²
Superfície	719.821 km²
Governador	Roman Abramòvitx,
Idiomes oficials	Rus i txuktxi
Lloc web	Govern

Txukotka (en rus Чуко́тский автоно́мный о́круг (Txukotski Avtonomni Ókrug), i en txuktxi Чукоткакэн автономныкэн округ (Txukotkaken avtonomiken ókrug)) és un districte autònom (subjecte federal) de Rússia, a l'extrem oriental de Sibèria, on viu el poble dels txuktxis. Està situat entre l'oceà Glacial Àrtic al nord i l'oceà Pacífic a l'est, i està separat d'Alaska (Amèrica del Nord) per l'estret de Bering. Limita amb els territoris russos següents: la república de Iacútia a l'oest, la província de Magadan al sud-oest i el districte autònom de Koriàkia al sud. Té una extensió de 737.700 km2 i una població de 55.000 habitants (2002), amb una densitat de 7,5 hab/km2. La capital és Anadir.

[edita] Geografia

Banyat pel mar de la Sibèria Oriental, el mar dels Txuktxis i el mar de Bering, el territori ocupa la península dels Txuktxis i la regió adjacent, i inclou l'illa de Wrangel (Umqilir) i altres de menors. És una regió inhòspita, freda i muntanyosa, i el riu principal és el riu Anadir (txuktxi Jàajwaam)

[edita] Economia

L'economia de Txukotka està basada sobretot en l'exportació de matèries primeres (carbó, or, plata, platí, etc.), la pesca (caviar) i els productes manufacturats de pell. Gairebé tots els béns de consum, alimentaris i industrials són importats de Rússia.

[edita] Població

Hi ha una notable varietat ètnica en la població: hi viuen 60 nacionalitats diferents. Segons el cens rus (2002) la composició nacional és

russos 51,86%
txuktxis 23,45%
ucraïnesos 9,22%
inuit 2,85%
evens 2,61%
txuvans 1,778%
tàtars 0,99%
bielorussos 0.96%
iukaghirs 0,34%
txuvaixos 0,30%
moldaus 0,24%
buriats 0,22%
alemanys ètnics 0,22%
baixkirs 0,22%
àzeris 0,2%
alguns altres petits grups que no arriben al centenar de persones cadascun
un 2.23% dels habitants no han especificat a quin grup ètnic pertanyen

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Txuktxis	12.111 (56,2%)	9.975 (21,4%)	11.001 (10,9%)	11.292 (8,1%)	11.914 (7,3%)	12.622 (23,5%)
Txuvans					944 (0,6%)	951 (1,8%)
Esquimals	800 (3,7%)	1.064 (2,3%)	1.149 (1,1%)	1.278 (0,9%)	1.452 (0,9%)	1.534 (2,9%)
Evens	817 (3,8%)	820 (1,8%)	1.061 (1,0%)	969 (0,7%)	1.336 (0,8%)	1.407 (2,6%)
Russos	5.183 (24,1%)	28.318 (60,7%)	70.531 (69,7%)	96.424 (68,9%)	108.297 (66,1%)	27.918 (51,9%)
Ucraïnesos	571 (2,7%)	3.543 (7,6%)	10.393 (10,3%)	20.122 (14,4%)	27.600 (16,8%)	4.960 (9,2%)
Altres	2.055 (9,5%)	2.969 (6,4%)	7.049 (7%)	9.859 (7%)	12.391 (7,6%)	4.432 (8,2%)

[edita] Vegeu també

Estat lliure de Txukotka

[edita] Enllaços externs

(anglès) Pàgina oficial del Districte Autònom de Txukotka.
(anglès) Pàgina de Txukotka amb imàgens.

Subdivisió administrativa de Rússia

Subjectes federals

Repúbliques	Adiguèsia \| Altai \| Baixkíria \| Buriàtia \| Calmúquia \| Carèlia \| Daguestan \| Ingúixia \| Kabardino-Balkària \| Karatxai-Txerkèssia \| Khakàssia \| Komi \| Marí El \| Mordòvia \| Ossètia del Nord - Alània \| Sakhà \| Tatarstan \| Tuvà \| Txetxènia \| Txuvàixia \| Udmúrtia
Territoris o krais	Altai \| Khabàrovsk \| Krasnodar \| Krasnoiarsk \| Perm \| Primórie \| Stàvropol
Províncies o óblasts	Amur \| Arkhànguelsk \| Àstrakhan \| Bèlgorod \| Briansk \| Iaroslavl \| Irkutsk¹ \| Ivànovo \| Kaliningrad \| Kaluga \| Kamtxatka² \| Kèmerovo \| Kírov \| Kostromà \| Kurgan \| Kursk \| Leningrad \| Lípetsk \| Magadan \| Moscou \| Múrmansk \| Nijni Nóvgorod \| Nóvgorod \| Novosibirsk \| Omsk \| Orenburg \| Oriol \| Penza \| Pskov \| Riazan \| Rostov \| Sakhalín \| Samara \| Saràtov \| Smolensk \| Sverdlovsk \| Tambov \| Tiumèn \| Tomsk \| Tula \| Tver \| Txeliàbinsk \| Txità³ \| Uliànovsk \| Vladímir \| Volgograd \| Vólogda \| Vorónej \|
Ciutats federals	Moscou \| Sant Petersburg
Província autònoma	Hebreus
Districtes autònoms	Aga Buriàtia³ \| Iamàlia \| Khàntia-Mànsia \| Koriàkia² \| Nenètsia \| Txukotka \| Ust-Orda Buriàtia¹