Txuktxis
De Viquipèdia
| Txuktxi | |
|---|---|
| Població total | 15,000 |
| Regions amb població significativa | Rússia |
| Llengua | Rus, txuktxi |
| Religió | Xamanisme, Cristianisme ortodox |
| Grups humans relacionats | altres pobles txukotko-kamtxatka |
Els txuktxis (en rus чу́кчи en plural i чукча en singular) són un poble indígena que viu a la península dels Txuktxis i a les riberes de l'oceà Àrtic i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus. Parlen la llengua txuktxi. Els txuktxis vivien originàriament als voltants del mar d'Okhotsk. El seu nom prové de txavtxu (ric en rens), però també s’anomenen lygoravetlyan (homes veritables).
La majoria dels txuktxis viuen al districte autònom de Txukotka, però alguns també viuen a la veïna Sakhà, a l'oest, a la província de Magadan i a Koriàkia. Alguns txuktxis també viuen en altres parts de Rússia, així com a Europa i l'Amèrica del Nord. El nombre total de txuktxis al món potser és de 15.000 individus. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 15.184 a l’antiga URSS, dels quals el 70,3% parlaven la seva llengua. D'aquests, el 83,2% vivien a la Província de Magadan (el 78,9% a Txukotka) i el 10,13% a la província de Kamtxatka.
[edita] Costums
En una societat patriarcal caracteritzada per l'endogàmia (matrimoni entre cosins), la poligàmia era permesa però poc freqüent, practicaven el matrimoni en grup i la prostitució per hospitalitat; el nuviatge havia de durar d'un a tres anys, però el divorci era fàcil i molt freqüent. Es dividien en dos grups:
- Txavtxu o txuktxis dels rens, nòmades ramaders de carn i llet, i que feien mapes a terra de gran precisió.
- Ankalyn, o txuktxis del litoral, sedentaris que pescaven i caçaven morses, foques, i altres mamífers marins. Hi ha barreja de mongols i de cosacs.
A començaments del segle XX eren 6 o 7.000 efectius, fins 12.000 si els comptaven tots junts. La seva organització social era senzilla i els productes de la pesca es repartien entre els habitants del llogarret. Cada família tenia un ramat de rens. No hi havia caps, però els russos van fer jerema algun ric propietari de rens, encara que només tenia autoritat nominal. Nominalment foren convertits al cristianisme ortodox, però encara persisteixen les pràctiques xamàniques, sacrifiquen animals als genis i creuen en una ànima immortal. Celebraven festes relacionades amb els rens, amb música i exercissis militars. Antigament foren bel·licosos i es van resistir als russos. Eren comerciants de pells i tabac amb els inuit.
[edita] Referències
- Patty A. Gray, 2005, The Predicament of Chukotka's Indigenous Movement: Post-Soviet Activism in the Russian Far North (Cambridge)
- Anna Kerttula, 2000, Antler on the Sea (Cornell University Press)
- Waldemar Bogoras, 1909, The Chukchee (Memoirs of the American Museum of Natural History)
- Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus
- Tot l'Àrtic
