Nijni N??vgorod

De Viquip??dia

Nijni N??vgorod (en alfabet cir??l??lic ???????????? ????????????????; en rus literalment "baixa ciutat nova") ??s una ciutat de la Federaci?? Russa, que comptava amb 1.334.249 habitants el 2003.

??s el centre econ??mic i cultural de la regi?? del Volga-Viatka, aix?? com el centre administratiu de la prov??ncia de Nijni N??vgorod i del Districte Federal del Volga. De 1932 a 1990 la ciutat va dur el nom de Gorki (??????????????) en honor de l'escriptor Maksim Gorki, nascut a la ciutat.

Va estar tancada al turisme fins al comen??ament de la d??cada del 1990 (l'Associaci?? d'Amics de Gorki de Sant Boi de Llobregat, entitat solid??ria reconeguda per la UNESCO, va ser el primer grup tur??stic estranger a visitar la ciutat).

T?? un centre antic molt bonic i ben conservat, amb molts monuments hist??rics, arquitect??nics i culturals ??nics, que han fet que la UNESCO inclogui Nijni N??vgorod en la llista de les 100 ciutats del m??n que representen el valor hist??ric i cultural del m??n.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Economia 3 Comunicacions 4 Cultura 4.1 Llocs hist??rics i museus 4.2 Teatres 4.3 Universitats 5 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Nijni N??vgorod va ser fundada pel pr??ncep magn??fic Iuri el 1221 a la conflu??ncia de dos grans rius, el Volga i l'Ok??, envoltada per un fossat, i s'hi va construir un kremlin de fusta (als pa??sos eslaus, un kremlin ??s una fortalesa emmurallada, empla??ada generalment en algun lloc estrat??gic de la ciutat, on hi havia el palau del rei o del pr??ncep i els principals edificis p??blics, civils i religiosos; el m??s c??lebre ??s el de Moscou).

Al 1350 es va convertir en la capital del principat de Nijni N??vgorod. El palau, les catedrals de pedra i els monestirs del pr??ncep van ser constru??ts al Kremlin. La nova capital va comen??ar a desenvolupar comer?? i arts, i va comen??ar a construir un nou sistema de fortaleses. Nijni N??vgorod es va convertir en el centre cultural de R??ssia. Al segle XIV, el fil??sof P??vel Visoki i el pintor Pr??khor (precursor d'Andrei Rubliov) van viure a la ciutat.

Entre la seva fundaci?? i el segle XIV va ser cremada i enrunada set vegades per les tribus i els ex??rcits dels t??tars. Per?? despr??s de cada invasi?? la gent va restaurar i va renovar la ciutat. Al final del segle XIV Moscou aspirava a unir totes les terres russes. I el 1393 Nijni N??vgorod va perdre la seva independ??ncia i va ser incorporada al principat de Moscou. D'en???? d'aleshores, la ciutat va perdre la seva import??ncia militar i va comen??ar a desenvolupar el comer??. La seva situaci?? a la intersecci?? de les rutes m??s significatives del comer?? entre orient i occident va treballar al seu favor.

La ciutat va ocupar un paper significatiu en la hist??ria de R??ssia quan va dirigir el moviment patri??tic durant els Temps Turbulents de l'Interregne o Sm??tnoie vr??mia (?????????????? ??????????, 1603-1613). Kuzm?? Minin i Dmitri Pojarski, ciutadans de Nijni N??vgorod, van organitzar mil??cies que van expulsar els invasors polonesos. En mem??ria d'aquest esdeveniment al segle XIX es va fer un monument a Minin i Pojarski situat a la pla??a Roja de Moscou, del qual n'hi ha una c??pia a Nijni N??vgorod mateix. Els habitants de Nijni N??vgorod van prendre part activa en les reformes de Pere I el Gran. La seva experi??ncia en la fabricaci?? de veles fou vital en la fundaci?? de la marina russa. Les naus constru??des per a la mar d'Azov i les guerres perses foren decisives, i els soldats dels regiments formats a Nijni N??vgorod es van distingir en la batalla.

A la meitat del segle XVII va comen??ar la reconstrucci?? de Nijni N??vgorod. Les esgl??sies Usp??nskaia (la de la Dormici?? de la Mare de D??u), Il??nskaia (la de Sant Elies) i Strogan??vskaia (l'esgl??sia constru??da pels Str??ganov) han sobreviscut i conserven la seva bellesa fins i tot avui. Tamb?? va desenvolupar la seva vida cultural. Al 1798 el pr??ncep Xakh??vskoi va fundar el primer teatre. Tamb?? l'inventor Ivan Kulibin va viure i va morir en aquesta ciutat.

Al 1817 la fira comercial que se celebrava a Mak??riev va ser traslladada a Nijni N??vgorod, amb qu?? la ciutat va adquirir en aquesta ??poca import??ncia internacional. Els comerciants de R??ssia i de molts pa??sos europeus i asi??tics van aprofitar la seva estada a la ciutat per negociar i muntar empreses rendibles. La fira va influir en la reconstrucci?? de la ciutat, on va apar??ixer un gran complex d'edificis. Un nou pla de reconstrucci??, comen??at el 1837, d??na com a resultat el palau del governador, la catedral nova i el jard?? del Kremlin. El vell fossat de la fortificaci?? va ser emplenat. El 1847 es va establir un sistema de prove??ment d'aigua. Actualment la ciutat est?? restaurant els seus llocs hist??rics i culturals.

El per??ode industrial va comen??ar a la ciutat a la segona meitat del segle XIX. En aquella ??poca es va convertir en un dels centres industrials m??s grans de R??ssia. La planta de S??rmovo, fundada el 1849, va ocupar un paper principal en la construcci?? naval i la fabricaci?? de maquin??ria: hi van treballar m??s de 10.000 persones en la construcci?? de vaixells i vagons de ferrocarril. Kurb??tov (fundada el 1857) i I??kovlev eren altres grans plantes industrials relacionades amb la producci?? de vaixells (al voltant de la meitat de les naus russes es van fer a Nijni N??vgorod, i s'hi van construir els primers vaixells de motor del m??n). El 1862 es va connectar amb Moscou per tren, i el 1898 la planta de S??rmovo va produir la seva primera locomotora. El 1897 Bugrov i Baix??rov, els comerciants m??s rics de la ciutat, van aixecar una f??brica que es va convertir en la m??s gran de R??ssia. El carrer de Rojd??stvenskaia (ara carrer de Maiakovski) es va convertir en el centre de Nijni N??vgorod. Els hotels i els restaurants, les botigues i els negocis, els bancs m??s potents i rics i les oficines de les companyies de construcci?? naval, tot plegat era all??. Per a l'exposici?? industrial de tot R??ssia del 1896 es va construir el primer ferrocarril funicular rus. A comen??ament del segle XX es van aixecar l'Ajuntament, la Duma (1904) i la sucursal del Banc Estatal (1913).

Despr??s de la Revoluci?? del 1917, els l??ders comunistes van intentar enderrocar la vella cultura. Moltes esgl??sies i edificis hist??rics van ser destru??ts, i van empresonar i matar molta gent progressista i intel??lectual de la ciutat. Nijni N??vgorod continuava sent el centre industrial de la nova Uni?? Sovi??tica. El 1937 la ciutat era la f??brica d'autom??bils m??s gran de R??ssia. El 1989, despr??s del col??lapse del r??gim comunista, s'hi va restablir la fira. La ciutat va lligada al nom de grans cient??fics i combatents russos de la democr??cia, com el del f??sic Andrei S??kharov, que fou exiliat a Nijni N??vgorod a causa de les seves idees antimilitaristes i la seva lluita per la democr??cia i la llibertat.

[edita] Economia

Des del segle XIX, Nijni N??vgorod ??s un dels centres industrials m??s importants de R??ssia. Actualment s'hi fabriquen autom??bils (GAZ), vaixells fluvials i mar??tims (Kr??snoie S??rmovo, en rus ?????????????? ??????????????) i fins i tot submarins i hidrofoils, avions de guerra (a la planta Sokol) i molts altres tipus de maquin??ria. La tradicional fira de Sant Macari que se celebrava a Mak??rievo es va traslladar a Nijni N??vgorod l'any 1816; aquest esdeveniment va ser el fet m??s significatiu per al futur comercial de la ciutat en l'??mbit nacional rus.

[edita] Comunicacions

Situada a la conflu??ncia de l'Ok?? i el Volga, Nijni N??vgorod fa molts segles era un nus de comunicaci?? fluvial, i encara ho ??s avui dia. El ferrocarril de Moscou va arribar a la ciutat l'any 1862. M??s tard, la l??nia fou ampliada a Kot??lnitx, i aix?? es convert?? en una branca del ferrocarril Transsiberi??. Altres ferrocarrils connecten la ciutat amb Arzam??s, i amb algunes ciutats de la rodalia (Zavolje, P??vlovo, Kstovo).

L'aeroport internacional de Nijni N??vgorod (codi IATA: GOJ) est?? localitzat a Strigino, a la part sud-oest de la ciutat. No ??s d'una gran import??ncia, per?? t?? serveis aeris freq??ents amb Moscou, i tamb?? s'un a tres vols setmanals a algunes de les ciutats principals de R??ssia, Bak?? (Azerbaidjan) i Frankfurt (Alemanya).

[edita] Cultura

[edita] Llocs hist??rics i museus

El cor hist??ric de la ciutat, el Kremlin de Nijni N??vgorod, va ser restaurat durant la fi del segle XIX i al segle XX, i ara ??s l'atracci?? tur??stica m??s important de la ciutat, i tamb?? el centre administratiu de la ciutat i de l'??blast (prov??ncia) sencer. Est?? situat en un tur?? sobre el Volga, al costat dret del riu Ok??, amb grans vistes al nord i l'oest. Al davant de la torre de Sant Demetri, que ??s la torre i la porta principal de la fortalesa, hi ha la pla??a de Minin, la pla??a central de la ciutat. A l'extrem nord de la pla??a hi ha l'est??tua de Valeri Txk??lov; una gran escalinata descendeix de l'est??tua fins al Volga. Del costat sud de la pla??a de Minin, surt el carrer Pokrovka (??s a dir, de la Intercessi?? de la Mare de D??u), que va fins a la pla??a de Gorki. ??s un carrer de vianants, ple d'edificis hist??rics, botigues, bancs, teatres i restaurants.

Una part interessant de la vida cultural i l'her??ncia hist??rica de la ciutat s??n els seus museus.

• El Museu d'Art de Nijni N??vgorod va ser fundat el 1896. Les seves primeres obres van ser donades pels col??leccionistes i els afeccionats locals, entre ells el gran escriptor Gorki. De la seva pr??pia col??lecci??, va fer donaci?? de pintures de Roerich, Kust??diev i N??sterov. L'Acad??mia Russa d'Art va fer una gran contribuci?? a aquest museu. Despr??s de la Revoluci?? del 1917 i de la nacionalitzaci?? de col??leccions privades, el Museu d'Art es va convertir en un dels millors de R??ssia. Ara t?? m??s de 10.000 objectes exposats. L'antic art rus ??s present en les pintures i les icones ??niques del segle XIV al XIX. El museu t?? les seccions d'art rus antic, art rus modern i art europeu. S'hi representen tots els estils i totes les tend??ncies. S'hi exposen obres de pintors russos c??lebres com Repin, Vasnetsov, Xixkin, Serov i Roerich, famosos arreu del m??n.
• El Museu d'Hist??ria i Arquitectura va ser fundat el 1867. Molts visitants estrangers, despr??s de veure el museu, entenen com s??n les tradicions russes. El museu t?? una rica col??lecci?? de vestits, d'arts aplicades, de cristalleria i de porcellana.

[edita] Teatres

El centre de la vida cultural s??n els seus teatres, que en total s??n sis: el Teatre Dram??tic, el Teatre de l'??pera i del Ballet Cl??ssic, el Teatre C??mic, la Filharm??nica de Nijni N??vgorod, el Teatre de Marionetes i el Teatre Jove. El Teatre Dram??tic ??s el m??s antic de la ciutat. Va ser fundat el 1798 pel pr??ncep Xakh??vskoi. Durant els seus m??s de 200 anys d'activitat, hi han actuat els artistes m??s c??lebres. Ara s'hi representen tant obres cl??ssiques com modernes. Despr??s de la reconstrucci?? feta per l'Ajuntament el 1935, es va reobrir el Teatre de l'??pera i del Ballet Cl??ssic. ??s un dels teatres preferits entre els habitants de Nijni N??vgorod. El Teatre de Marionetes ??s el preferit entre el p??blic m??s jove.

[edita] Universitats

Nijni N??vgorod ??s tamb?? un centre universitari. A la ciutat hi ha facultats de la Universitat Estatal, com ara Idiomes, Medicina i N??utica.

[edita] Enlla??os externs

• Web oficial de l'Associaci?? d'Amics de Gorki Entitat solid??ria reconeguda per la UNESCO i primer grup tur??stic estranger que va visitar la ciutat un cop finalitzat el seu estatus de "Ciutat Prohibida" pel r??gim comunista.
• V??deo de Nijni N??vgorod Realitzat per Jos?? Antonio Lozano Rodr??guez.
• V??deo del 18?? aniversari de l'Associaci?? d'Amics de Gorki Realitzat per Jos?? Antonio Lozano Rodr??guez.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Nijni N??vgorod