Afshin al-Sadj
De Viquipèdia
Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad (o Abu Ubayd Allah ben Abul Sadj Diwdad) conegut com Afshin el Sadjida (Afshin al-Sadj) fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Era fill de Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht, general al servei dels saffàrides mort el 879 que va deixar dos fills Abul Musafir Muhammad (o Abu Ubayd Allah) i Yusuf ben Abul Sadj Diwdad que no van seguir els passos del seu pare i van estar al servei del califat abbàssida.
Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad va prendre part a les operacions contra els rebels al Hedjaz i va actuar com a delegat del saffàrida Amr ben al·layth pels llocs sants (880). El 884, al morir el tulúnida Ahmad ben Tulun, va participar a l'expedició califal contra el fill Khumarawayh, sota la direcció del general Ishak ben Kundadjik de Mawsil que fou nomenat governador d'Egipte i Síria i va prendre part a l'anomenada batalla dels molins. Un temps després Abul Musafir Muhammad estava barallat amb Kundadjik al que combatia a la regió de Mawsil (Mossul).
El 889 o 890 fou nomenat governador d'Azerbaidjan i el 893 es va apoderar allí de Maragha, que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei bagràtida Sembat I el màrtir (al que els àrabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall al article sobre aquest rei. Es va rebel·lar contra el Califa Abbàssida i va prendre l'antic títol sogdià d'Afshin per el que fou conegut, títol que apareix a una moneda (un dirham) emes a Arran el 898. Però no va tardar a reconciliar-se al Al-Mutamid que el va confirmar com a governador. Va morir de pesta a Bardaa el març del 901.
El va succeir el seu fill Diwdad ben Afshin (Diwdad II), o Diwdad ben Abul Musafir Muhammad.
