Ashot II Erkath
De Viquipèdia
Ashot II Erkath (Ashot II el ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Va succeir al seu pare Sembat I el màrtir quant aquest va morir presoner de Yusuf al-Sadj. Inicialment fou poc mes que un cap de la resistència a l'ocupació sadjida. Les accions de la resistència van anar creixent i vers el 915 va quedar alliberat el Bagrevand i tot seguit l'Arsharuniq, Shirak i Gugarq. Les guarnicions sadjides es van fortificar al nord, a l'Alstev (regió de Lori) on Ashot els va atacar i els vi anar prenent els fortins. Llavors es va aliar al príncep abkhaz Giorgi II d'Abkhàzia (921-955), fill de Constantí d'Abkhàzia (906-916). També va rebre suport de Adarnases II de Kartli (915) que va coronar al rei armeni. Aquestes guerres van portar una epidèmia de fam a Armènia, i algunes províncies com l'Airarat es van despoblar.
El 918 el patriarca de Constantinoble Nicolau el místic va demanar a Hovhannes V (Joan Katholikos) de mediar entre reis per fer una Santa Aliança entre Bizanci, Geòrgia, Abkhàzia i Armènia contra els Sadjides. Hovhannes va proposar a Adarnases (que el tenia acollit sota la seva protecció) que encapçales la coalició. Després va viatjar a Taron on el príncep bagràtida local Grigorigos, era amic personal seu, i des allí va mirar de posar fi a les discòrdies entre feudals. El 920 va escriure al emperador Constantí Pofirogeneta (i de fet al co-emperador Romà Lecapè) per demanar ajuda. Els bizantins van enviar un ambaixador, de nom Teodor Basilicos, amb un tractat d'amistat; Teodor es va reunir a Taron amb Hovhannes i després va anar a la cort d'Ashot II. Hovhannes es va instal·lar al districte de Terdjan, a tocar de la frontera amb territori bizantí, i mes tard al convent de Garnik, al Daranaliq (al oest d'Erzindjan). Finalment es va establir a Erazgavorq (Shirakavan).
El 921 el rei va anar a Constantinoble però va retornar aviat. Molts llocs, durant l'absència de Yusuf (presoner del califa del 919 al 922, per haver-se revoltat) es van sotmetre al rei. La resistència mes forta trobada pel rei fou a Kolb, on hi havia una guarnició sadjida però que era part del principat del cosí germà del rei, Ashot fill de Shapuh (que tenia el títol d' sparapet), principat que tenia com a centres a Bagaran i Kolb, al nord i al sud de la confluència del riu Akhurean i l'Araxes, i que des el 909 o 910 era vassall dels Sadjides. Durant l'atac reial a Kolb, l'sparapet estava a Dwin i el consell sadjida va decidir coronar-lo com a rei d'Armènia. Potser fou el mateix Yusuf al tornar el 922 qui li va donar la corona reial. Les destruccions dels armenis a Kolb van acabar d'incitar al sparapet a la lluita contra el rei. Va demanar l'aliança a Sembat, ishkhan de Siunia Oriental (que posseïa com a feu principal el Vaiots Tzor) i els seus tres germans Sahak, Bagben (senyor de Shusha o Balkh) i Vasak, i de Sahak, Ashot i Vasak, ishkhans de Siunia Oriental (Vasak posseïa el feu del Gelarquniq), però tots van preferir el partit del rei Ashot Erkath. Hovhannes V va aconseguir una treva en la lluita. Aquesta guerra fou anomenada “guerra dels dos Ashots”.
Ashot va aprofitar la treva per anar a Gugarq a reduir la fortalesa de Shamshwilde, possessió dels germans Vasak i Ashot Gentuni, que s'havien fet independents vers el 914. Els dos germans van demanar ajut als muntanyesos de la regió i al emir de Tbilisi. Aquestes forces van sorprendre al exèrcit reial i el van derrotar a Askureth, però els realistes van reaccionar i finalment van aconseguir la victòria en una segona batalla al mateix lloc. El resultat no devia ser prou clar perquè els dos rebels es van sotmetre però el rei els va perdonar.
La guerra amb l' sparapet Ashot es va reprendre aviat quant aquest va ocupar la regió de Valarshapat (Etshmiadzin). El rei el va atacar i els va causar una desfeta militar, després del qual va entrar a la ciutat de Valarshapat on per un temps va establir la seva residencia. L'sparapet es va refugiar a Dwin. Hovhannes V va negociar una segona treva.
El 923 el rei va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Ashot l' sparapet, que era a Dwin. Ashot va atacar Dwin però fou rebutjat amb moltes pèrdues. Hovhannes va ajustar una tercera treva. El rei va viatjar llavors a Abkhàzia on Giorgi li va donar contingents per compensar les pèrdues del atac de Dwin. No obstant com que l'sparapet va perdre el suport dels sadjides va deixar de representar un perill.
Seguidament es va dedicar a sotmetre a Moisès, ishkhan de la província d'Uti, que no li feia homenatge. Ashot s'havia casat el 922 amb la filla de Sahak Sevada ishkhan de Gardman (costa oriental del Llac Sevan) que li donà suport contra el rebel. Moisès pel seu cantó va tenir l'aliança del fill del sobirà (títol hereditari de Corovek) de Kakhètia (el príncep Phadia o Padala II, fill de Kvirike I) i dels Tsnars. Moisès fou derrotat i va fugir a la Siunia Oriental, d'on pensava passar al territori dels Tsanars i demanar protecció al seu Corovek, però fou atrapat abans d'arribar-hi i el mateix Ashot el va capturar i el va fer cegar i va nomenar ishkhan del Uti a un tal Amramtzlik o Tzulik (Petit Toro).
Ashot va tornar a la seva residencia a Erazgavorq (Shiravakan) i es va rodejar dels mes propers: el seu germà Abas (creat ishkhan dels ishkhans), el seu sogre Sahak Sevada de Gardman, i Giorgi d'Abkhàzia, però els tres estaven conspirant contra el rei el que sembla indicar que el rei no era adequat o no es comportava correctament ja que va concitar tants enemics entre fins i tot entre els mes propers. Van planejar assasinar-lo però uns minuts abans de portar-ho a terme el complot fou descobert i Ashot va poder fugir a Uti, i es va emportar com hostatge al seu nebot (fill d'Abas). A la conspiració van participar Vasak de Siunia Oriental (gendre de Giorgi d'Abkhàzia) però va demanar perdó al rei que (després de tenir-lo tancat un temps) el va perdonar a petició del patriarca (923)
Restablerta la situació es van intentar alguns atacs contra possessions musulmanes com Dwin, atac rebutjat) i la fortalesa de Erendjak al districte de Golten (sud-est de Nakhichevan), aquest darrer atac fet pels prínceps siunians (Erendjak havia estat ocupat per Yusuf no massa abans) i Vasak de Siunia Oriental va morir a aquestes lluites vers 923.
Per aquest temps es van formar dos coalicions: la del rei i el rei de Kartli Adarnases II, i la de sa germà Abas, Giorgi d'Abkhàzia i l'sparapet Ashot de Bagaran. Un primer xoc entre els dos bàndols fou favorable al rei armeni i els abkhazs es van retirar i van haver de demanar la pau. Sahak Sevada del Gardman (i de Tzorophor, est i nord-est del llac Van) pel seu costat va envair la província d'Uti. Quant el rei va acudir Sahak Sevada es va retirar al Gugarq. Ashot el va empaitar, va prendre la fortalesa de Kaian i el va atrapar a Tashir, al nord de Lori. Sahak fou fet presoner i cegat i Gardman va passar al domini reial.
No massa després es va produir una nova rebel·lió de Vasak Gentuni a Shamshwilde, amb l'ajut de Giorgi d'Abkhàzia. Vasak va cedir la fortalesa al sibirà abkhaz a canvi d'un altra a Mingrèlia, però els defensors de la fortalesa, al veure aparèixer a Giorgi van pensar en un parany i no el van deixar entrar i van demanar que Vasak (que havia sortit per rebre'l) entrés sol. Giorgi va pensar també que això era un parany i va atacar la fortalesa. Els assetjats van demanar ajut al rei Ashot i quant el rei va arribar Giorgi i els seus van fugir amb Vasak com hostatge. Però els defensors de la fortalesa tampoc van voler que entrés el rei doncs eren extremament lleials a Vasak. Giorgi assabentat del que passava va enviar un missatge a la fortalesa oferint alliberar a Vasak si l'entregaven i si no el mataria. Els defensors van deixar entrar tres-cents abkhaz a la fortalesa que quant van ser dins la van ocupar i la guarnició es va refugiar a la ciutadella i van cridar altra cop al rei. Aquest, que era a la vora, va acceptar i li van obrir les portes, i els 300 foren massacrats i el sobrevivents cegats.
Vers el 923 l'ostikan Nars (Subuk), deixat a Armènia per Yusuf, (que va deixar també un fort contingent), va enviar tropes que van assolar l'Armènia (sense ocupar cap territori) destruint esglésies i monestir i altres edificis i saquejant els camps i bens. Hovhannes V es va escapar i després d'algunes peripècies va haver de demanar protecció a Bagaran. Molts armenis foren fets presoners però Nasr els va fer alliberar. El 924 Nasr va sortir d'Armènia cap a Azerbaijan i va deixar com a lloctinent a Dwin a un tal Bekr, que va provar de capturar a Ashot, sense èxit; els atacs musulmans foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georg Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dwin.
Vers el 924 aquest Nasr (Subuk), va fer un acord de pau amb el rei d'Armènia i el va reconèixer com a Shahanshah (rei de reis). Ashot l'sparapet el va reconèixer, i el Shahanshah li va permetre de conservar el títol de rei al seus territoris de Bagaran i Kolb, títol que va conservar fins a la seva mort el 936. L'emir de Dwin també va reconèixer la supremacia d'Ashot II (davant de l'amenaça dels soldats dels dos Ashots)
Poc després el seu governador a Uti, Amram Tzulik, aliat amb Giorgi d'Abkhàzia, es va revoltar. Sense arribar a la batalla es va fer un acord de pau amb la mediació del patriarca Hovhannes V.
El rei va morir segons el historiador Asolik el 378 de l'era armènia (que va del 8 d'abril del 929 al 7 d'abril del 930). Brosset i la majoria d'historiadors moderns fixen com a data de la seva mort l'any 928. No va deixar fills i el va succeir el seu germà Abas I d'Armènia.
