Buwàyhides
De Viquipèdia
El Buwàyhides o Búyides foren una dinastia musulmana que va governar a Iraq i Pèrsia. Va tenir branques a Iraq, a Fars, a Kirman i al Djabal (la Muntanya, es a dir el Iran centro-occidental), aquesta darrera dividida en les d'Esfahan-Hamadan i la de Ray. Des de el 981 les ciutats de Bàssora o Basra i Ahwaz, que corresponien a Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependència de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljúcides entre el 1055 i el 1056.
El fundador de la dinastia, Buwayh o Búya dei descendir d'un servidor dels sassànides. Els seus fills Alí (Imad al-Dawlah), Hassan (Rukn al-Dawlah) i Ahmed (Muizz al-Dawlah) van establir el domini efectiu i Ahmed va entrar a Bagdad el 945 i va nomenar un califa de confiança (Al-Muti el 946). A partir del 1012 els kurd es van erigir en rivals perillosos que es van apoderar de Pèrsia, mentre els Gaznèvides ho van fer amb la zona del nord cap a la mar Càspia. El cop final el van donar els seljúcides al ocupar Bagdad el 1055, i Kirman el 1056.
Taula de continguts |
[edita] genealogia
- Buwayh
- Imad al-Dawlah
- Rukn al-Dawlah
- Adud al-Dawlah
- Sharaf al-Dawlah
- Samsan al-Dawlah
- Baha al-Dawlah
- Sultan al-Dawlah
- Imad al-Din
- Khusraw Firuz
- Fulad Sultan
- Kawan al-Dawlah
- Djalal al-Dawlah
- Musharrif al-Dawlah
- Kawan al-Dawlah
- Djalal al-Dawlah
- Fakhr al-Dawlah
- Madj al-Dawlah
- Shams al-Dawlah
- Sama al-Dawlah
- Muayid al-Dawlah
- Adud al-Dawlah
- Muizz al-Dawlah
- Izz al-Dawlah
[edita] Sultans
[edita] Branca d'Iraq
- Muizz al-Dawlah Abul Husayn Ahmed 932-967
- Izz al-Dawlah Bakhtiar 967-977
- Adud al-Dawlah Abu Shudja Khusraw 977-982
- Samsam al-Dawlah 982-987
- Sharaf al-Dawlah Abul Fawaris Khirshad 987-989
- Baha al-Dawlah Abu Nasir Firuz 989-1012
- Sultan al-Dawlah Abu Shudja 1012-1022
- Musharrif al Dawlah 1022-1025
- Djalal al-Dawlah 1025-1043
- Imad al-Din Abu Kalidjar Marzban 1043-1048
- Abu Nasir Khusraw Firuz Malik al-Rahim 1048-1055
- Togrul Beg (seljúcida) 1055
[edita] Branca de Fars
- Imad al-Dawlah 934-950
- Adud al-Dawlah Abu Shudja Khusraw 950-983
- Sharaf al-Dawlah Abul Fawaris Khirshad 983-990
- Samsam al-Dawlah 990-998
- Baha al-Dawlah Abu Nasir Firuz 998-1012
- Sultan al-Dawlah Abu Shudja 1012-1022
- Musharrif al Dawlah 1022-1024
- Imad al-Din Abu Kalidjar Marzban 1024-1048
- Abu Nasir Khusraw Firuz Malik al-Rahim 1048-1055
- Togrul Beg (seljúcida) 1055
[edita] Branca de Kirman o Kerman
- Muizz al-Dawlah Abul Husayn Ahmed 932-950
- Adud al-Dawlah Abu Shudja Khusraw 950-983
- Samsam al-Dawlah 983-987
- Baha al-Dawlah Abu Nasir Firuz 998-1012
- Kawan al-Dawlah 1012-1028
- Imad al-Din Abu Kalidjar Marzban 1028-1048
- Fulad Sultan 1048-1056
- Togrul Beg (seljúcida) 1056
[edita] Branca del Djabal
- Imad al-Dawlah 932-946
- Rukn al-Dawlah 946-974
- Divisió en branques Isfahan-Hamadan i Rayy
[edita] Branca de Esfahan-Hamadan
- Muayid al-Dawlah 974-984
- Fakhr al-Dawlah 984-997
- Shams al-Dawlah 997-1022
- Sama al-Dawlah 1022-1024
- Als Kakwàyhides 1024
[edita] Branca de Ray
- Fakhr al-Dawlah 974-980
- Muayid al-Dawlah 974-984
- Fakhr al-Dawlah 984-997 (segona vegada)
- Madjid al-Dawlah 997-1029
- als Gaznèvides 1029
[edita] Les unions territorials
- Iraq-Fars, units 978-983, 987-989, 1013-1024 i 1044-1049
- Iraq-Kirman, units 946-950 i 983-987
- Iraq-Kirman-Fars, units 978-983, 998-1013 i 1044-1049
- Kirman-Fars, units 950-978, 990-998 i 1028-1044
- Fars-Djabal, units 932-946
- Esfahan-Hamadan i Ray, units 980-997
- Kirman regit com entitat separada 1013-1025 i 1049-1056
- Iraq regit com entitat separada 946-978 i 1025-1044
- Fars regit com entitat separada 934-950, 983-987 i 989-990
