Ahwaz
De Viquipèdia
Ahwaz és una ciutat capital de la província d'Iran anomenada Khuzestan.
[edita] Reclamació independentista
Ahwaz és el nom que els independentistes àrabs donen a les regions de majoria àrab de Khuzestan i la costa persa.
Els perses van començar a ocupar la zona el 1508 però el 1514 els otomans la van reconquerir, per caure de nom en mans perses el 1529. Pel tractat d'Omassiyah, del 1542 va ser reconeguda possessió otomana.
Els perses van conquerir la regió el 1623 i la van conservar fins el 1639 quan el tractat de Qasr-e-Shirin la va retornar als otomans. A començaments del segle XVIII els perses van iniciar la penetració al districte d'Hawizah però finalment el tractat de Amir Ashraf de 1727 va restablir l'anterior situació, que fou confirmada per Nadir Shah el 1747.
El 1818 la regió fou atacada pels perses però una vegada més la sobirania otomana fou confirmada pel tractat d'Ard Roum el 1823. El poder principal era el xeic de la tribu Bani Kaab, que considerava que la seva autonomia estava millor preservada sota domini otomà. Pèrsia va reclamar contínuament el territori i una comissió ruso-britànica va establir el 1851 la frontera entre ambdues parts a Mohammara, però l'acord mai fou signat oficialment. Finalment el 1865 es va decidir que cada districte correspondria a qui l'ocupés de fet, el que afavoria als otomans però sobretot als caps locals àrabs.
El 1902 Gran Bretanya va reconèixer la independència del xeic d'Al-Ahwaz i el 1905 va signar un tractat d'aliança amb el xeic Kazaal (el darrer xeic d'Ahwaz), en forma similar al signat amb el xeic de Kuwait. El 1913 Pèrsia i l'Imperi Otomà van ratificar el tractat d'Ard Roum, amb una clàusula addicional que reconeixia els drets de sobirania del xeics d'Al-Ahwaz, anomenat xeic de Mohammara, sobre la regió. Amb la derrota otomana al final de la segona guerra mundial, des de el 1917 de fet el territori fou plenament independent.
El 20 d'abril de 1925 el perses van envair el territori; els britànics van al·legar que el xeic Kazaal estava sota la seva protecció però no van voler o saber impedir l'atac i van permetre la ocupació del país per les forces del xa en poques setmanes, i llavors es va formar la província d'Arabistan i després Khuzestan. Fadlallah Khan Zahidi fou nomenat governador. Fins aquestes dates la bandera en ús al país era totalment blanca i s'anomenava Baiyoodh ("La blanca"), en relació a una llegenda sobre un ocell blanc. Kazaal fou capturat i enviat a Teheran on fou obligat a abdicar en el seu fill Khaseb, que es va reconèixer vassall de Pèrsia i va denunciar tots els tractats fets amb altres països, excepte els fets amb Pèrsia. La llengua àrab fou prohibida. Les tribus àrabs van ser hostils al nou govern i al cap de tres mesos els antics soldats de Kazaal es van revoltar (juliol del 1925) dirigits per Shalash i Sultan, proclamant la independència de Al-Mohammara i hissant la bandera nacional que fou vermella, blanca i negra. L' artilleria persa va posar fi a la revolta.
No va tardar a esclatar un altre rebel•lió dirigida pel xeic Abdel Mohsen Al Khaqani amb centre a Al-Mohammara, però tanmateix fou dominada. El 1928 es va revoltar Mohieddine Az Zebaq, cap de les tribus Churfa, al districte d'Al-Hawizah, formant un govern que va resistir sis mesos. El 1929 es va rebel•lar el xeic Hadi Kashef al Ghata, rebel•lió que es va mantenir, encara que a baix nivell, fins el 1939. El ex xeic Kazaal va morir a Teheran el 1936.
El 1940 va esclatar la revolta del xeic Haidar Al Kaabi a Al-Minauw, però fou capturat i executat. El 1943 es va rebel•lar Khasseb, fill del ex xeic Kazaab, al que va seguir el seu germà Abdallah el 1945. El 1946 es va formar i es va rebel•lar el partit As Saadah (El Saadeh), dirigit per Husein Fatami, que va acabar executat pels perses. El 1949 Jounos Al Assi es va revoltar a Al-Besitien sense èxit.
El 1956 es va crear el Ahwaz Liberation Front (ALF) que va donar pas el 1960 al National Front for the Liberation of Al Ahwaz (NFLA) i el 1968 al Peoples Front for the Liberation of Al Ahwaz (PFLA), el nom del qual fou canviat el 7 de febrer de 1979 a "Arab Revolution Movement for the Liberation of Al-Ahwaz" (ARMLA).
Diversos grups es va unir i durant la guerra entre Iran i Iraq es va acabar formant com a principal organització (1990) la Al-Ahwaz Liberation Organisation (ALO) presidida per Faleh Abdullah al-Mansouri un antic oficial del xa, que va haver de fugir a Holanda el 1989 [1].
La bandera adoptada per l'ALO com a nacional és en proporció oficial 1:2 (de fet hi ha una majoria d'exemplars en 2:3) amb tres franges horitzontals, vermella, blanca i negre; al centre de la franja blanca un anell verd i al seu interior, tocant l'anell, un estel verd de cinc puntes. El vermell representava la independència, el sacrifici i la defensa del país; el blanc, la pau la puresa i l'amistat; el negra la profunditat del mar; l'estel representava la grandesa i gloria dels àrabs i al poble; el cercle, el poble a l'entorn d'Ahwaz. Aquesta bandera és reconeguda com a bandera nacional per les tres organitzacions que formen l'ALO, i per altres organitzacions: el Democratic Solidarity Party of Al-Ahwaz, i el Al-Ahwaz Arab Peoples Democratic Popular Front. La situació interior posterior es bastant desconeguda; tots els grups d'oposició es van refugiar al Iraq, excepte L'Arabic Front Liberation Ahwaz (AFLA).
El anomenat Parlament d'Ahwaz (o Arabistan) a l'exili, format per una part dels grups àrabs opositors, va decidir el 1999 sobre la bandera nacional, amb l'acord de totes les tendències participants, però amb l'oposició de les vinculades a l'ALO, per motius polítics. La bandera seleccionada tenia els colors de la revolució àrab. La mitja lluna representa als habitants musulmans de la regió; l'estel té vuit puntes, una per cada revolució en las que el pobla d'Ahwaz ha participat. Els colors són coincidents amb els d'altres pobles àrabs que busquen la llibertat, com els palestins o sahrauís, amb les que el poble d'Ahwaz declara una especial germanor i solidaritat. A la franja blanca es va incloure les paraules "Allah Akbar" en verd (també en negre).
A la província de Khuzestan es va formar el 1979 la Arab Political Cultural Organization (APCO) que va demanar algunes concessions l'abril d'aquell any i se li va permetre formar un consell provincial amb autonomia limitada; no obstant els Guardians de la Revolució tenien una forta presencia a Khorramshahr. El 14 de juny de 1979 un grup d'oposició va atacar les refineries (el anomenat Dimecres Negre) i el 3 d'abril de 1980 el mateix grup va ocupar l'ambaixada d'Iran a Londres, demanant l'alliberament de 91 àrabs detinguts pel règim iranià. Els moviments d'oposició van haver de sortir del país. A l'interior un partit anomenat Islamic Reconciliation Party (Hezb al-Wefagh), conegut també com a Reconciliation Committee (Lejnat al-Wefagh), va romandre tolerat fins el 2006.
Els grups principals existents actualment són:
- Ahwaz Liberation Organisation (ALO), basada a Holanda, ja esmentada.
Fou formada per la unió del Democratic Revolutionary Front for the Liberation of Arabistan (DRFLA) [2], People's Front for Liberation of Arabistan (PFLA) i Arab Front for the Liberation of Al-Ahwaz (AFLA).
La seva branca armada es l'Ahwaz Popular Army (APA).
Els seus òrgans executius son el Ahwaz Revolutionary Council i la Democratic Republic of Al-Ahwaz.
- Al-Ahwaz Arab Peoples Democratic Popular Front (AAPDF), basat a Londres i dirigit per Mahmud Ahmad Al-Ahwazi.
la seva bandera es blanca amb l'emblema al centre. L'emblema esta format per un cercle que a la part superior són les lletres aràbigues del nom i a la inferior, al costat esquerra una palmera i a la dreta una espiga de blat; al centre l'estel de cinc puntes verd i al centre de l'estrella un pentàgon blanc dins del qual un cap de falcó mirant al vol; sota el falcó un trapezi vermell. La figura del centre imita tanmateix un puny que era al centre de l'antic emblema; aquest incloïa també una mitja roda dentada i una falç, que donava indicació de la seva orientació esquerrana.
- Democratic Solidarity Party of Al-Ahwaz, basat als Estats Units, membre de l'UNPO.
Propugna un estat federal i reconeix la integritat territorial d'Iran.
És el motor del Congress of Iranian Nationalities for a Federal Iran (CINFI) en el que participen diversos grups d'Iran, entre els quals grups kurds, balutxis, àzeris, turcmans i alguns altres.
- Ahwaz Arab Renaissance Party, establert amb suport de Síria i actualment basat a Canada.
Va reclamar algunes bombes a un oleoducte (abril 2005) i a la ciutat d'Ahwaz (juny 2005), pero altres grups també van revindicar els fets i la seva activitat real sobre el terreny es avui per avui incerta.
El seu emblema presenta la bandera nacional. Inclou algunes incripcions (les inscripcions de l'imatge no són segures).
- Al-Ahwaz National Liberation Movement (Moviment Nacional d'Alliberament d'Al-Ahwaz); aquest partit va adoptar el 6'agost de 2007 una bandera verda amb les paraules "Allah Akbar", el nom del moviment (damunt) i altres inscripcions aràbigues (sota), tot en color blanc, i va reconèixer la bandera nacional d'Ahwaz decretada per el anomenat parlament a l'exili.
El secretari general és Sayed Taher Al-Sayed Na'ma.
El seu organisme polític aglutinador és la Al-Ahwaz National Assembly i el Parlament a l'exili.
[edita] Notes
- ↑ el 11 de maig del 2006 fou segrestat a Síria i portat a Iran; fou condemnat a mort el 30 d'octubre del 2007; la seva sort no ha estat anunciada i encara que les informacions arribades parlaven de la seva execució en 48 hores probablement segueix actualment en vida (juny de 2008)
- ↑ aquest grup, que tenia el suport d'Iraq, va dirigir la presa d'hostatges a l'ambaixada a Londres el 1980
 |
Aquest article sobre geografia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
