Rawwàdides
De Viquipèdia
La dinastia Rawwàdida o dels Rawwàdides (nom original si bé més tard a les fonts apareixen com a Rawàdides o Rawàdida) també coneguda per Banu Rawwad (Banu Rawad) es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tauris (Tabriz) i es van barrejar amb elements kurds.
El 759 el governador d'Azerbaidjan, Yazid ben Hatim al-Muhallabi va encarregar al cap àrab Al-Rawwad ben al-Muthanna d'establir la seguretat a la regió de Tauris i Al-Badh (o Al-Badhdh). Els seus descendents van continuar governant la regió depenent de l'emir d'Azerbaidjan però de fet completament independents.
Vers el 987 l'emir Rawwàdida Abul Haidja va derrotar al seu enemic l'emir Abu Dulaf de Goltn (a l'est de Nakhichevan) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d'Armènia (com eren temps enrere els governadors d'Azerbaidjan) i va demanar el tribut als prínceps armenis. Sembat II Tiezerakal per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i després d'això l'emir va retornar a l'Azerbaidjan. El 988 l'emir d'Her fou assassinat quant travessava el Vaspurakan durant un viatge, segons els historiadors armenis perquè havia segrestat dos infants cristians. El pare de l'emir assassinat va cridar Abul Haidja (al qual va oferir cedir l'emirat) i el rawwàdida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, però va morir durant la invasió i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II. Abu Dulaf de Goltn, el vell rival de l'emir difunt, va recuperar Dwin.
La mort del fundador de l'emirat marwànida, Badh el 990, i les dificultats del seu successor Abu Ali al-Hasan, van afavorir la conquesta de Manazkert per David de Taoklardjètia després d'un llarg setge (vers 993). La ciutat fou repoblada d'armenis i georgians. L'emir rawwàdida d'Azerbaidjan, Mamlan va exigir l'entrega de la ciutat. David va demanar l'ajut de Gagik rei d'Ani, d'Abas, rei de Kars i de Bagrat III l'unificador d'Abkhàzia. Les forces de David anaven dirigides per tres germans: Vatshé, Tevdat o Terdat i Phers. L'emir va entrar a Armènia i va acampar a Kosteanq al nord-est de Manazkert i va incendiar el Bagrevand, però no van voler lluitar a una sola batalla contra les forces armènies-georgianes i es van retirar al seu país.
En retirar-se Mamlan , David de Taoklardjètia no va tardar a assetjar Khelat (vers 998) però l'emir marwànida Muhammad al-Dawla (997-1011) va venir en ajuda de la ciutat i va fer aixecar el setge. Després d'això Mamlan va sortir de la seva seu de Tauris i va arribar alk Apahuniq. David va cridar en ajut al rei Gagik d'Ani i al rei de Kartli Gurgen, pare de Bagrat III l'unificador d'Abkhàzia. Els dos exèrcits es van trobar front a front prop del llogaret de Dzumb, no lluny d'Ardjesh. Els musulmans van atacar el 18 d'octubre del 998 però els armenis i georgians van obtenir la victòria. Mamlan va fugir.
Va morir el 1019 i el va succeir el seu fill Abu Mansur ben Mamlan que aviat va haver de lluitar contra els turcs oghuz, i el 1054 el seu domini va quedar ocupat per Toghrul Beg a qui va haver de sotmetre's. A la seva mort el 1058 el seu fill Mamlan ben Wahsudan fou reconegut per Toghrul Beg, però Alp Arslan el va deposar el 1071.
Un membre de la família, Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan (fill de Ibrahim que era germà de Mamlam ben Wahsudan) va ocupar Maragha en una època a l'entorn del 1100 i va governar la ciutat fins el 1116, i els seus ghulams turcs van assolir després el poder a la ciutat amb el títol d'atabeks i van fundar la dinastia dels Ahmadilides.
[edita] Emirs Rawwàdides de Tauris
- Al-Rawwad ben al-Muthanna al-Azdi 759-?
- Al-Wadjna ben al-Rawwad vers 800
- Muhammad ben Baith (no membre de la dinastia)
- Muhammad ben al-Rawwad vers 840
- Desconeguts vers 850-900
- als Banu Rudayni vers 860-878
- Husayn al-Rawwadi vers 900
- Muhammad al-Rawwad (fill) després del 900
- Husayn ben Muhammad ?-955
- Abul Haidja Husain ben Muhammad vers 955-988
- Mamlan ben Abul Haidja 988-1019
- Sayf al-Dawla wa-Sharaf al-Milla Abu Mansur Wahsudan ben Mamlan ben Abul Haidja 1019-vers 1058
(títulat Mawla amiri al muminin, i sotmès a Toghrul Beg el 1054-1058)
- Mamlan ben Wahsudan 1058-1071 (sotmès als seljúcides)
