Vologès V de Pàrtia
De Viquipèdia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Algunes fonts el fan membre de la dinastia arsàcida d'Armènia (Fill de Vologès I d'Armènia, rei el 118) però d'altres el fan fill del seu antecessor Vologès IV de Pàrtia.
Va derrotar al seu rival Osroes II, rebel·lat ja des el regnat anterior.
Vers el 193 els parts van entrar a Mesopotàmia i la van arrabassar als romans que només van conservar l'Osroene. Armènia fou ocupada i col·locat al tron un rei arsàcida de nom Sanaruk (Sanatroikes). El 195 Sèptim Sever va entrar a Mesopotàmia i la va reconquerir fàcilment i la va convertir en província amb capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopotàmia, i van derrotar als parts ocupant altra cop Ctesifont i Selèucia. El rei Sanatruk (Sanatroikes) d'Armènia no va intentar ajudar als parts i va morir aquell mateix any i llavors fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak que segons Moisès de Khoren fou qui va rebatejar Kainèpolis com Valarshapat, i que es va posar al costat dels Parts, fins que la derrota d'aquestos li va fer veure el seu error, i va oferir hostatges i tributs a Roma (198). La guerra amb els parts va seguir fins el 202 i va deixar Mesopotàmia sota control romà, enxamplant la província romana.
Vologès V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Vologès VI, però un altra fill de nom Artaban V es va revoltar i es va fer amb el domini de les regions del sud i est.
| Precedit per: Vologès IV |
Imperi Part | Succeït per: Vologès VI |
