Mitridates I de Pàrtia
De Viquipèdia
Mitridates I el gran o el diví fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.
A la mort del rei Fraates I el 173 aC el seu germà Mitridates I el va succeir.
En el seu temps es va produir la gran expansió: primerament es va apoderar de la part occidental de Bactriàna amb Herat (Alexandria d'Ària).
El 164 aC Fraates I va entrar a la Mèdia Atropatene, i el sàtrapa Baccasis, que s’havia proclamat rei, fou derrotat, i va haver de reconèixer la sobirania del rei dels parts, si be després, vers el 149 aC el rei d'Armènia hi va imposar la seva pròpia sobirania.
Vers el 162 aC els parts van imposar el seu domini a la part central i sud d'Iran i a la Elimiade (al sud-oest).
El 148 aC van dominar bona part de Bactriàna menys la conca del Indo i el Kabulistan i poc després la seva frontera ja era al Tigris i Eufrates i van entrar a la província de Babilònia ocupant Selèucia del Tigris (141 aC) i Babel (juliol de 141 aC).
El contraatac del rei Demetri li va permetre recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene (també anomenat Mesene en la seva part nord). Però al any següent els parts van recuperar Babel (probablement per poc temps) i van arribar a Dura Europos. Demetri II fou apressat en les lluites i fou tractat amb gran correcció i se li va oferir de casar amb la princesa parta Rodegundis. Vers aquest any van fundar Ctesifont.
En aquest moment (vers 139 aC) alguns territoris es van independitzar del Imperi Selèucida, en concret el territori dels jueus (Judea) i Osroene.
Vers el 136 aC Mitridates I va morir i el va succeir el seu fill Fraates II.
| Precedit per: Fraates I |
Imperi Part | Succeït per: Fraates II |
