Garni

De Viquipèdia

Garni fou un districte del Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, al est pel Mardastan, al oest pel Aliovit i al sud pel Arberaniq i el Barilovit.

Fou també una ciutat del Airarat, a l'actual Armènia, al nord-est de Dwin i est d'Erevan que va tenir certa importancia abans del establiment de Dwin com a capital.

[edita] El recinte arqueològic

El recinte de Garni

Una primera fortalesa es va bastir al tercer mil·leni aC en aquest lloc fàcilment defensable, situat sobre un revolt de riu Azat. Només té accés des del nord, on se situa la muralla. Fou conquerit al segle VIII aC pel rei Argisti I d’Urartu, que hi va aixecar una fortalesa i una residència d’estiu.

Des de llavors es van anar aixecant altres edificacions com ara un temple clàssic, uns banys, i una església.

[edita] El temple

El temple de Garni

El temple el va aixecar Tiridates I (rei d'Armènia entre el 53 i 100 dC), possiblement finançat amb els diners rebuts de Neró en una vista d’aquell a Roma. Probablement dedicat a Mitra, una divinitat d’origen iranià. Hi ha altres versions, que el situen cap el 175 dC i fins i tot al segle III dC.

Esquema de la planta del temple

El temple no té res a veure amb els mitreus que coneixem a occident. Es tracta d’un temple de tipus clàssic: jònic, perípter. Amb 24 columnes (6 als fronts i 8 als laterals) i accés davanter per mitjà d’una escalinata que porta a la prónaos i nàos. És de basalt, molt abundant a la zona (el congost de l’Azat presenta aquí unes espectaculars columnes basàltiques).

Hom diu que quan Armènia va adoptar el cristianisme (el 301) el temple es va utilitzar de residència.

Va quedar destruït a causa d’un sisme, el 1679. Modernament s’ha restaurat utilitzant les peces originals que es trobaven in situ, a més d’algunes de noves. Aquesta restauració es va fer en època soviètica, entre el 1970 i 1976.

[edita] Els banys

Detall del mosaic dels banys

Es conserven les ruïnes d’uns interessants banys, decorats en alguna dependència amb mosaics amb representacions mitològiques i inscripcions gregues, la figura més ben conservada és la de Tetis. Són del segle IV.

Interior del bany, amb els mosaics

[edita] Església de la Santa Sió

Església de Santa Sió

Es troba a tocar del temple. És de planta circular amb l’interior de creu grega, amb els quatre braços iguals, que acaben en absis semicirculars. Té, a més , quatre capelles auxiliars, de planta quadrada, edificades dins el gruix dels murs. Data del 659. Gairebé s’ha perdut del tot, només queda la part inferior dels murs, que deixen veure perfectament la seva planta.

[edita] La muralla

Porta de la muralla de Garni

Un gruixut mur de pedra, amb una porta d’accés, tanca pel nord i parcialment per llevant el recinte. En la resta del seu perímetre és limitat per un penya-segat que fa de defensa natural.