Polisperc??

De Viquip??dia

Polisperc?? o Poliperc?? (Polysperchon, ??????????????????????) (394-303 a.C.) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Maced??nia i Alexandre Magne. Era fill de S??mmies, i nadiu del districte macedoni d'Estimfea.

Ja era un veter?? el 332 aC per?? res se sap de les seves actuacions anteriors. Aquell any fou nomenat successor de Ptolemeu fill de Seleuc en el comandament d'una de les divisions de la falange, c??rrec que tenia a Arbela. Va participar a operacions a ??sia i l'??ndia i el seu nom es sovint esmentat en aquestes campanyes; va participar al pas de les portes Perses (Pylae Persicae) i a la repressi?? de la revolta local a la Paratacene, i a l'expedici?? d'Alexandre contra els assaceni on va conquerir la fortalesa de Nora; tamb?? es esmentat en el pas de l'Hidaspes i en el descens del riu, en aquestes ocasions sota l'autoritat de Cr??ter d'Or??stia. El 323 aC servia a Cr??ter com a segon en el comandament de l'ex??rcit de veterans enviat de retorn a Maced??nia.

Absent de Babil??nia a la mort d'Alexandre, va quedar excl??s del repartiment. Va participar amb Cr??ter i Ant??pater (regent de Maced??nia) a la guerra de L??mia. Quan Ant??pater es preparava per passar a ??sia amb Cr??ter contra Perdicas d'Or??stia, va deixar a Polisperc?? la direcci?? de l'ex??rcit a Maced??nia.

En aquesta condici?? va rebutjar als etolis que havien enva??t Tess??lia, va derrotar a una for??a dirigida per Policles, va derrotat a Men?? de Fars??lia i va recuperar tota Tess??lia. No consta cap recompensa, per?? gaudia del favor del regent. El 319 aC Ant??pater el va designar com a successor en la reg??ncia, mentre el seu propi fill Cassandre rebia el comandament subordinat de quiliarca. En aquest moment era el m??s vell dels generals d'Alexandre el Gran encara en vida.

Polisperc??, enfrontat a la rivalitat d'[Ant??gon el Borni] i de Cassandre, es va aliar amb Ol??mpies de l'Epir, expulsada de Maced??nia per Ant??pater, i amb ??umenes de C??rdia que va convertir en el rival d'Ant??gon a ??sia. Per obtenir el suport de les ciutats gregues va proclamar la independ??ncia de tots els estats grecs i l'abolici?? de les oligarquies promaced??nies que els governaven. El nom d'Ol??mpies com a mare d'Alexandre, li va aportar for??a partidaris, i ??umenes per la seva banda va poder sortir de la fortalesa de Nora i al front dels argiraspides es va enfrontar a Ant??gon.

Polisperc?? es va haver d'enfrontar a Cassandre a Gr??cia; Atenes tenia una guarnici?? maced??nia a Mun??quia on Cassandre va enviar a Nic??nor de Maced??nia per substituir a M??nil al seu front. L'amistat de Foci??, el cap atenenc, amb el nou governant, el va convertir en sospit??s, especialment quan Nic??nor no va obeir el decret de Poliperc?? de retirar la guarnici?? i encara va ocupar el Pireu en nom de Cassandre. Una mica despr??s va arribar a Atenes Alexandre Polisperc??, fill de Polisperc??, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democr??cia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foci?? va perdre el seu c??rrec dirigent en el govern. Foci?? va conv??ncer a Alexandre de ocupar Mun??quia i el Pireu i aquest fet va posar als atenencs contra Foci??, que fou acusat per Agn??nides de tra??ci??, i va haver de fugir amb alguns amics, posant-se sota la protecci?? d'Alexandre que el va enviar al seu pare Polisperc??, llavors acampat a Pharygae, a F??cida. Una ambaixada atenenca va anar a acusar a Foci?? i Poliperc?? va considerar entregar al vell general a canvi de la pau amb Atenes. Aix?? Foci?? i els seus amics foren retornats a Atenes on portat davant l'assemblea, fou condemnat a mort.

Amb la destrucci?? de Foci??, Polisperc?? esperava haver aconseguit la adhesi?? d'Atenes per?? inesperadament el 318 aC Cassandre va envair l'??tica amb una flota i un ex??rcit i es va establir al Pireu. Polisperc?? va sortir de F??cida i va assetjar el Pireu per?? al veure que no progressava va deixar all?? al seu fill Alexandre per seguir amb el bloqueig i es va dirigir al Pelopon??s amb la major part de l'ex??rcit; la majoria de les ciutats van expulsar als l??ders olig??rquics; nom??s Megal??polis va refusar fer-ho i fou assetjada pel regent, per?? no va aconseguir res, i tots els seus atacs foren rebutjats fins que finalment va haver d'aixecar el setge i retirar-se del Pelopon??s; poc despr??s el seu almirall, Clit (s??trapa)1Clit, enviat amb la flota a l'Hel??lespont, fou derrotat totalment per la flota de Cassandre, dirigida per Nic??nor, i les seves forces navals foren destru??des.

Com era habitual les ciutats gregues es separaven r??pidament dels derrotats i alguns estats grecs van enderrocar als governs democr??tics; Atenes va establir un govern olig??rquic a la ciutat, favorable a Cassandre, dirigit per Demetri de Fal??ron. Eur??dice i el seu marit Filip III Arrideu van planejar desfer-se del regent i aliar-se a Cassandre. Eur??dice amb el suport de Cassandre, va obtenir el control de Maced??nia per?? a la primavera del 317 aC Polisperc??, despr??s de deixar al seu fill Alexandre al Pelopon??s, i aliat al rei Aecides de l'Epir, va entrar a Maced??nia acompanyat d'Ol??mpies, la sola presencia de la qual va fer fugir a l'ex??rcit enemic d'Eur??dice i Cassandre.

En els mesos que van seguir Polisperc?? no fou capa?? d'aturar les crueltats d'Ol??mpies ni de salvar al rei del que era el nominal guardi??; va ocupar els passos de Perr??bia per?? no va poder impedir la tornada de Cassandre i l'ocupaci?? de Pidna per aquest. Polisperc?? va quedar atrapat a Perr??bia rodejat pel general Cal??les al servei de Cassandre que el va assetjar a la ciutat d'Azoros. Quan es va saber la mort d'Ol??mpies (316 aC), considerant impossible recuperar Maced??nia, es va retirar cap a Et??lia i despr??s es va reunir amb el seu fill Alexandre al Pelopon??s on apareix el 315 aC. Llavors s'havia format una coalici?? entre Cassandre, Lis??mac de Tr??cia, Ptolemeu I S??ter i Seleuc I Nic??tor contra Ant??gon el Borni, i aquest va buscar el suport del vell Polisperc?? al que va oferir el govern general del Pelopon??s; Polisperc?? va acceptar i durant uns mesos va lluitar contra els generals de Cassandre i de Ptolemeu al Pelopon??s, per?? abans de final d'any Alexandre Polisperc?? fou guanyat per la causa de Cassandre i el pare va haver de seguir la posici?? del fill-

El 313 aC apareix Polisperc?? defensant Sici?? i Corint dels atacs del general Telesfor al servei d'Ant??gon. No torna a ser esmentat fins el 310 aC quan va participar en l'aixecament al tron d'H??racles el fill de Barsine, l'??nic fill d'Alexandre que quedava viu, al que va induir a sortir de P??rgam i reunir-se amb ell al Pelopon??s; va aconseguir el suport de la Lliga Et??lia a la seva causa i amb l'ajust d'aquesta lliga va aixecar un ex??rcit important amb el que va avan??ar cap a Maced??nia; quan va arribar al districte d'Estimfea, es va trobar a Trampyae amb les forces de Cassandre; aquest darrer per por de que les seves forces no li foren fidels davant H??racles, va entrar en negociacions amb Polisperc??, i va aconseguir l'assassinat del mateix pretendent que havia impulsat.

Cassandre li havia prom??s la governaci?? general del Pelopon??s per?? la recompensa promesa mai va arribar. Polisperc?? va conservar algunes posicions al Pelopon??s m??s aviat com un governador macedoni de segon orde. Mort Alexandre Polisperc?? assassinat, la seva dona Crates??polis va entregar aviat Corint i Sici?? a Ptolemeu (308 aC).

Apareix per darrera vegada el 303 aC quan governava alguna ciutat del Pelopon??s i cooperava amb Cassandre i Prepelau contra Demetri Poliorcetes. No se sap exactament quan va morir per?? devia ser poc despr??s.