Polispercó

De Viquipèdia

Polispercó o Polipercó (Polysperchon, Πολυσπέρχων) (394-303 a.C.) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne. Era fill de Símmies, i nadiu del districte macedoni d'Estimfea.

Ja era un veterà el 332 aC però res se sap de les seves actuacions anteriors. Aquell any fou nomenat successor de Ptolemeu fill de Seleuc en el comandament d'una de les divisions de la falange, càrrec que tenia a Arbela. Va participar a operacions a Àsia i l'Índia i el seu nom es sovint esmentat en aquestes campanyes; va participar al pas de les portes Perses (Pylae Persicae) i a la repressió de la revolta local a la Paratacene, i a l'expedició d'Alexandre contra els assaceni on va conquerir la fortalesa de Nora; també es esmentat en el pas de l'Hidaspes i en el descens del riu, en aquestes ocasions sota l'autoritat de Cràter d'Orèstia. El 323 aC servia a Cràter com a segon en el comandament de l'exèrcit de veterans enviat de retorn a Macedònia.

Absent de Babilònia a la mort d'Alexandre, va quedar exclòs del repartiment. Va participar amb Cràter i Antípater (regent de Macedònia) a la guerra de Làmia. Quan Antípater es preparava per passar a Àsia amb Cràter contra Perdicas d'Orèstia, va deixar a Polispercó la direcció de l'exèrcit a Macedònia.

En aquesta condició va rebutjar als etolis que havien envaït Tessàlia, va derrotar a una força dirigida per Policles, va derrotat a Menó de Farsàlia i va recuperar tota Tessàlia. No consta cap recompensa, però gaudia del favor del regent. El 319 aC Antípater el va designar com a successor en la regència, mentre el seu propi fill Cassandre rebia el comandament subordinat de quiliarca. En aquest moment era el més vell dels generals d'Alexandre el Gran encara en vida.

Polispercó, enfrontat a la rivalitat d'[Antígon el Borni] i de Cassandre, es va aliar amb Olímpies de l'Epir, expulsada de Macedònia per Antípater, i amb Èumenes de Càrdia que va convertir en el rival d'Antígon a Àsia. Per obtenir el suport de les ciutats gregues va proclamar la independència de tots els estats grecs i l'abolició de les oligarquies promacedònies que els governaven. El nom d'Olímpies com a mare d'Alexandre, li va aportar força partidaris, i Èumenes per la seva banda va poder sortir de la fortalesa de Nora i al front dels argiraspides es va enfrontar a Antígon.

Polispercó es va haver d'enfrontar a Cassandre a Grècia; Atenes tenia una guarnició macedònia a Muníquia on Cassandre va enviar a Nicànor de Macedònia per substituir a Mènil al seu front. L'amistat de Foció, el cap atenenc, amb el nou governant, el va convertir en sospitós, especialment quan Nicànor no va obeir el decret de Polipercó de retirar la guarnició i encara va ocupar el Pireu en nom de Cassandre. Una mica després va arribar a Atenes Alexandre Polispercó, fill de Polispercó, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democràcia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foció va perdre el seu càrrec dirigent en el govern. Foció va convèncer a Alexandre de ocupar Muníquia i el Pireu i aquest fet va posar als atenencs contra Foció, que fou acusat per Agnònides de traïció, i va haver de fugir amb alguns amics, posant-se sota la protecció d'Alexandre que el va enviar al seu pare Polispercó, llavors acampat a Pharygae, a Fòcida. Una ambaixada atenenca va anar a acusar a Foció i Polipercó va considerar entregar al vell general a canvi de la pau amb Atenes. Així Foció i els seus amics foren retornats a Atenes on portat davant l'assemblea, fou condemnat a mort.

Amb la destrucció de Foció, Polispercó esperava haver aconseguit la adhesió d'Atenes però inesperadament el 318 aC Cassandre va envair l'Àtica amb una flota i un exèrcit i es va establir al Pireu. Polispercó va sortir de Fòcida i va assetjar el Pireu però al veure que no progressava va deixar allí al seu fill Alexandre per seguir amb el bloqueig i es va dirigir al Peloponès amb la major part de l'exèrcit; la majoria de les ciutats van expulsar als líders oligàrquics; només Megalòpolis va refusar fer-ho i fou assetjada pel regent, però no va aconseguir res, i tots els seus atacs foren rebutjats fins que finalment va haver d'aixecar el setge i retirar-se del Peloponès; poc després el seu almirall, Clit (sàtrapa)1Clit, enviat amb la flota a l'Hel·lespont, fou derrotat totalment per la flota de Cassandre, dirigida per Nicànor, i les seves forces navals foren destruïdes.

Com era habitual les ciutats gregues es separaven ràpidament dels derrotats i alguns estats grecs van enderrocar als governs democràtics; Atenes va establir un govern oligàrquic a la ciutat, favorable a Cassandre, dirigit per Demetri de Falèron. Eurídice i el seu marit Filip III Arrideu van planejar desfer-se del regent i aliar-se a Cassandre. Eurídice amb el suport de Cassandre, va obtenir el control de Macedònia però a la primavera del 317 aC Polispercó, després de deixar al seu fill Alexandre al Peloponès, i aliat al rei Aecides de l'Epir, va entrar a Macedònia acompanyat d'Olímpies, la sola presencia de la qual va fer fugir a l'exèrcit enemic d'Eurídice i Cassandre.

En els mesos que van seguir Polispercó no fou capaç d'aturar les crueltats d'Olímpies ni de salvar al rei del que era el nominal guardià; va ocupar els passos de Perrèbia però no va poder impedir la tornada de Cassandre i l'ocupació de Pidna per aquest. Polispercó va quedar atrapat a Perrèbia rodejat pel general Cal·les al servei de Cassandre que el va assetjar a la ciutat d'Azoros. Quan es va saber la mort d'Olímpies (316 aC), considerant impossible recuperar Macedònia, es va retirar cap a Etòlia i després es va reunir amb el seu fill Alexandre al Peloponès on apareix el 315 aC. Llavors s'havia format una coalició entre Cassandre, Lisímac de Tràcia, Ptolemeu I Sòter i Seleuc I Nicàtor contra Antígon el Borni, i aquest va buscar el suport del vell Polispercó al que va oferir el govern general del Peloponès; Polispercó va acceptar i durant uns mesos va lluitar contra els generals de Cassandre i de Ptolemeu al Peloponès, però abans de final d'any Alexandre Polispercó fou guanyat per la causa de Cassandre i el pare va haver de seguir la posició del fill-

El 313 aC apareix Polispercó defensant Sició i Corint dels atacs del general Telesfor al servei d'Antígon. No torna a ser esmentat fins el 310 aC quan va participar en l'aixecament al tron d'Hèracles el fill de Barsine, l'únic fill d'Alexandre que quedava viu, al que va induir a sortir de Pèrgam i reunir-se amb ell al Peloponès; va aconseguir el suport de la Lliga Etòlia a la seva causa i amb l'ajust d'aquesta lliga va aixecar un exèrcit important amb el que va avançar cap a Macedònia; quan va arribar al districte d'Estimfea, es va trobar a Trampyae amb les forces de Cassandre; aquest darrer per por de que les seves forces no li foren fidels davant Hèracles, va entrar en negociacions amb Polispercó, i va aconseguir l'assassinat del mateix pretendent que havia impulsat.

Cassandre li havia promès la governació general del Peloponès però la recompensa promesa mai va arribar. Polispercó va conservar algunes posicions al Peloponès més aviat com un governador macedoni de segon orde. Mort Alexandre Polispercó assassinat, la seva dona Cratesípolis va entregar aviat Corint i Sició a Ptolemeu (308 aC).

Apareix per darrera vegada el 303 aC quan governava alguna ciutat del Peloponès i cooperava amb Cassandre i Prepelau contra Demetri Poliorcetes. No se sap exactament quan va morir però devia ser poc després.