Alexandre Polispercó
De Viquipèdia
Alexandre Polispercó fou fill de Polispercó.
Antípater (regent de Macedònia) va morir el 319 aC i va deixar la regència al general Polispercó tot i que tenia un fill de nom Cassandre, ja que pensava que el general defensaria millor els interessos de la família d'Alexandre el gran. La major part dels comandants de guarnició a Grècia eren favorables a Cassandre, mentre Polispercó era afavorit pel partit popular o demòcrata, i va iniciar una política tendent a eliminar la anterior política aristocràtica. Així va enviar al seu fill Alexandre a Atenes el 318 aC amb l’objectiu d’alliberar la ciutat del govern de Nicànor, comandant de la guarnició de Muníquia al Àtica, designat per Cassandre. Abans d’arribar Alexandre, Nicànor va agafar posicions al Pireu. Van seguir unes converses entre els principals implicats, Nicànor, Alexandre, i Foció d'Atenes. Acusat Foció de traïció es va escapar cap a la residencia d'Alexandre que el va enviar al regent Polispercó. Cassandre va arribar poc després al Pireu i allí va enviar Polispercó una força que el va assetjar sense èxit per la manca de subministraments adequats; la major part l’exèrcit del regent es va dirigir cap a Megalòpolis que volia reduir i Alexandre va quedar com a comandant de la resta a Atenes, però va restar inactiu fins que el tractat de capitulació de la ciutat va donar a Cassandre el poder.
Polispercó fou derrotat a Megalòpolis i es va retirar a Macedònia. Alexandre llavors es va retirar amb l’exèrcit cap al Peloponès (317 aC) que havia estat abandonat per Cassandre, i on Alexandre va poder aconseguir el suport de moltes ciutats, però al tornar Cassandre, Alexandre va haver de lluitar. Va intentar barrar-li el pas al istme però Cassandre va arribar per mar a Epidaur, va entrar a Argos i Hermíone, i va sotmetre totes les ciutats de Messènia menys Ithome (316 aC).
El 315 aC Cassandre, Asandre de Cària, Lisímac de Tràcia i Ptolomeu I Sòter es van aliar contra Antígon el borni, que volia tot el poder a Àsia. Antígon va enviar al Peloponès a Aristodem per formar una aliança amb Polispercó i Alexandre. Aquest va anar a Àsia a parlar amb Antígon i es van reunir a Tir on es va signar un tractat. Llavors va tornar al Peloponès amb 500 talents i moltes promeses, però al cap d’uns mesos Cassandre li va oferir la pau i el càrrec de governador del Peloponès, que va acceptar.
El 314 aC Cassandre va assetjar Cillene, amb ajut d'Alexandre, però fou rebutjat per Aristodem, enviat per Antígon, que tenia l’ajut de la LLiga Etòlia. Aristodem va passar després a Etòlia i la ciutat de Dime a Acaia (en territori del govern d'Alexandre) es va revoltar. La guarnició de Cassandre fou eliminada. Alexandre va anar a aquesta ciutat, la va ocupar i va castigar als rebels amb execucions, empresonaments i exilis.
No va passar massa temps que fou assassinat per Alèxion, un ciutadà de Sició. El comandament va passar a la seva dona Cratesípolis (314 aC).
