Luci Corneli Sul??la

De Viquip??dia

Luci Corneli Sul??la F??lix (138 a.C-78 a.C), pol??tic i general rom??, c??nsol l'any 88 aC i 80 aC, i cap del partit dels optimats.

Taula de continguts 1 Antecedents familiars 2 Primers c??rrecs i missions 3 Primer consolat 4 La nova constituci?? 5 Mesures pol??tiques de Sul??la 6 Les col??nies militars i els esclaus 7 Sul??la contra els cavallers 8 El Senat i la q??estura 9 Altres mesures 10 Les Magistratures 11 Tribuns del poble 12 C??nsols, proc??nsols, pretors i propretors 13 La censura 14 Els Col??legis sacerdotals 15 Just??cia 16 El Luxe 17 Les ciutats 18 La just??cia a les ciutats 19 Els municipis 20 retirada i mort

[edita] Antecedents familiars

Luci Corneli Sul??la era membre de la petita aristocr??cia, i com a tal, es va adscriure al b??ndol dels optimats. La seva joventut, segons el relat de Plutarc, va transc??rrer de manera dissoluta, sense prendre atenci?? a les armes o les lleis. Es rumorejava que fou mantingut per una prostituta grega fins el seu nomenament com a q??estor a l'ex??rcit de Num??dia que pos?? fi a la guerra de Jugurta. L'any 88 aC es va presentar al consolat per primera vegada, que va obtenir, per un cant?? gr??cies als seus m??rits militars, i per altre, sembla, gr??cies al suport aconseguit, despr??s del seu quart matrimoni amb Cec??lia Metela, emparentant amb una de les m??s importants fam??lies de Roma, els Cecilis Metels. El govern autocr??tic de Sul??la com a dictador va significar la distribuci?? de terres entre els veterans, l'enfortiment del Senat com a instituci?? rectora de la vida pol??tica a Roma i el debilitament del tribunat de la plebs, que fou privat de tot contingut legislatiu i coercitiu.

De fam??lia patr??cia, encara que empobrida, es creu, per refer??ncia de Plutarc, que va emparentar per matrimoni, amb la fam??lia J??lia, al mateix temps que el seu futur rival Gai Mari (aquesta tesi la sost?? la novel??lista Colleen McCullough al primer volum de la seva s??rie de novel??les hist??riques, El primer home de Roma i el novel??lista Martin Gendler a la seva trilogia sobre Roma).

[edita] Primers c??rrecs i missions

Va militar inicialment a les ordres de M??rius a Num??dia, apressant l'any 105 aC al rei Jugurta, i va participar en la contenci?? de la invasi?? dels germ??nics, procedents del nord d'Europa, entre els anys 104 aC i 101 aC. La seva carrera pol??tica i militar es va enfosquir a la d??cada dels anys 90 aC, tot i la pretura que va ostentar al voltant de l'any94 aC, i d'un govern provincial a Cil??cia (Anat??lia). En aquesta prov??ncia entr?? en contacte per primera vegada amb el rei Mitr??dates VI del Pontus i va negociar un tractat d'amistat amb el regne dels parts.

Durant la Guerra Social, el conflicte que esclat?? l'any 91 aC entre Roma i els seus aliats it??lics, Sul??la va servir al front samnita, sota el comanadament del c??nsol Luci Juli C??sar. L'any 89 aC aconsegu?? una decisiva vict??ria militar davant els murs de Pompeia, fet que el va dur a aconseguir una corona d'herba per part dels seus centurions, m??xima condecoraci?? militar romana, i l'acc??s al consolat.

[edita] Primer consolat

El seu consolat, l'any 88 aC, es va veure alterat per la lluita amb Mari, i l'esclat de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont.

Es van aprovar a Roma lleis relatives als deutes dels senadors (els senadors amb grans deutes van quedar exclosos del Senat), a l'anul??laci?? de veredictes emesos per certs jurats i sobretot a la reorganitzaci?? dels nous ciutadans en les tribus i el vot per als emancipats, normalment proletaris per?? al seu torn clients dels grans. Aquest conjunt de lleis anomenades Sulpicianes (pel trib?? de la plebs que les va proposar, Publi Sulpici Ruf, van trobar l'oposici?? del Senat, del qual Lluci Corneli Sul??la era el l??der. Per?? les lleis van ser votades i per prevenir un intent de reacci??, el comandament de les tropes que havia de marxar a ??sia (a la guerra contra Mitridates) li va ser arrabassat a Sul??la i lliurat il??legalment a Gai Mari, l'antic l??der popular. Per?? Sul??la es va rebel??lar i va prendre Roma amb les seves legions. Marius va fugir a Num??dia.

Un altre conjunt de Lleis (conegudes per Lleis Cornelianes) van ser aprovades en l'any 88 aC:

• Es va fixar el limiti m??xim d'inter??s anual en el deu per cent, que nominalment ja estava en vigor.
• Es van crear noves col??nies.
• Es van crear tres-cents nous senadors aristocr??tics.
• Es van reformar el Comicis Centuriats assignant a la primera classe prop de la meitat dels vots com van tenir antiguamente.
• Es va establir una riquesa m??nima prefixada per als que exercissin certes magistratures (concretament per a c??nsols, censors i pretors).
• I es va restringir la iniciativa legislativa del Comicis Tribunats (tota moci?? o rogatio havia de ser aprobada pel Senat amb car??cter previ a la seva votaci??).

Sul??la promulg?? una s??rie de lleis que enfortien el poder del Senat i dificultaven la sobirania legislativa de l'assemblea popular.

Finalment Sul??la va accedir a deixar el poder als c??nsuls Gneu Octavi i Luci Corneli Cinna, amb el comprom??s de respectar les lleis, i marxar a la guerra contra Mitridates.

Sul??la va partir per a Orient (87 aC). Per?? Mari, gr??cies al suport de c??nsol Cinna, que va estar il??legalment destitu??t, va tornar des de Num??dia, va assumir el comandament d'algunes tropes sublevades, i va assetjar Roma, on estava el c??nsol Gneu Octavi, lleial al Senat.

El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel??li??; per?? els samnites i Nola, que seguien rebels, van presentar majors exig??ncies, que el Senat va rebutjar. Cinna i Marius van acceptar aquests exig??ncies i es van aliar a les ciutats rebels; a m??s van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu b??ndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a Roma. Es va procedir a una matan??a sistem??tica d'arist??crates als quals es van confiscar els b??ns (la matan??a es va estendre despr??s a tot It??lia). Sul??la va ser declarat fora de la Llei.

Mari va morir el 86 aC essent c??nsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, b??sicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va assumir el consolat (que va exercir durant quatre anys) i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornelianes. Tamb?? es van suprimir les restriccions a l' annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers).

Les prov??ncies d' Hisp??nia Citerior, Hisp??nia Ulterior, G??l??lia Transalpina, G??l??lia Cisalpina, Sic??lia i Sardenya-C??rsega, eren favorables a Cinna. ??frica, que primer es decant?? pels optimats, va acabar passant tamb?? al b??ndol de Cinna. Sul??la i els optimats dominaven Maced??nia, mentre la resta d'??sia estava a poder, directament o indirectament, de Mitridates.

Entre els anys 87 aC i 83 aC Sul??la va lluitar contra els ex??rcits de Mitridates a Gr??cia va prendre Atenes, que s'havia passat al b??ndol p??ntic, l'any 86, i va derrotar als ex??rcits enemics en dues batalles, a Queronea i Orcomen. Tot i que els seus enemics a Roma enviaren contra ell un ex??rcit rom??, Sul??la for???? a Mitridates VI Eupator a un acord de pau (la Pau de Dard??nia), l'any 85, dedicant-se despr??s a la reestructuraci?? de les prov??ncies de Gr??cia i ??sia.

Quant Sila va amena??ar amb tornar amb les seves legions (despr??s de fer la pau amb Mitr??dates), Cinna va intentar combatre'l, per?? va morir en un mot?? (84 aC) i Sila va desembarcar (83 aC) afegintse-li Gneu Pompeu, fill de Gneu Pompeu Estrab??, il??lustre militar, que gr??cies a la seva clientela en el Pic?? (on era un gran propietari) va col??locar a tota la regi?? al costat de Sul??la. Els c??nsols governants a Roma eren poc h??bils. Els c??nsols del 82 aC eren Carb?? i Gai Mari el jove, fill de Gai Mari, i quan Roma va quedar perduda, abans d'evacuar-la, el segon va ordenar (com abans fes el seu pare) la matan??a de tots els oligarques que quedessin i de qualsevol que pogu??s pert??nyer al partit aristocr??tic o dels optimats. Sul??la va triomfar, i Mari el jove va resultar mort, per?? Hisp??nia Citerior, Hisp??nia Ulterior, ??frica i Sic??lia es van mantenir fidels al partit popular. Les dues ??ltimes van ser aviat sotmeses per Pompeu que va ser anomenat Felix (Afortunat) i Magnus (Gran). A la batalla de Porta Collina (82 aC) va derrotar una coalici?? de romans i it??lics, posant fi a la guerra i iniciant una pol??tica repressiva que es bas?? en les proscripcions, un sistema legalitzat per l'assemblea popular, per la que s'executava sum??riament a tot rom?? o it??lic que s'hagu??s al??at contra ell o els seus partidaris. Desenes de senadors i centenars de cavallers foren assassinats impunement o exiliats com P. T??lius Albin??vanus. Els seus assassins reberen una compensaci?? a costa de l'Estat, al temps que aquest confiscava les propietats dels proscrits i les subhastava a baix preu, omplint les arques de l'erari p??blic.

El triomf de Sul??la va suposar una vict??ria per a l'aristocr??cia per?? un descens del poder del Senat com instituci??. Quaranta senadors que van negociar amb Cinna i mil sis-cents cavallers, van ser proscrits.

[edita] La nova constituci??

Sul??la va assumir poders suprems (com proc??nsol solsament tenia poders militars), amb anu??ncia del Senat i per temps indefinit ( 82 aC). Encara que feia decennis que el c??rrec de Dictador no s'usava (des de la Segona Guerra P??nica), Sul??la es va titular dictador, encara que les seves funcions tenien m??s semblances amb les dels decenvirs de l'??poca de les dotze taules, i fins i tot m??s amb les de l'antiga monarquia. Amb el c??rrec, per temps indefinit, va poder promulgar lleis (constituendae rei publicae et scribundis legibus), i tingu?? dret de vida o mort sobre tots els ciutadans i amb un poder absolut.

[edita] Mesures pol??tiques de Sul??la

Es va comen??ar per condemnar a diversos l??ders populars. Els seus b??ns van ser confiscats (van ser declarats bot?? de guerra); els seus descendents van ser exclosos dels c??rrecs p??blics i de la carrera pol??tica (cursus honorum) encara que s?? pertanyien a l'Ordre Senatorial conservaven les c??rregues inherents al seu ordre (quaranta senadors van ser condemnats, i tamb?? mil sis-cents cavallers; anteriorment Gai Mari "el vell" havia donat mort a uns cinquanta senadors i uns mil cavallers). Es creu que els condemnats a mort per ordre de Sul??la van ser uns quatre mil set-cents, a tots els quals es van confiscar els seus b??ns, traient-los a subhasta. Sul??a i alguns dels seus lliberts i oficials van participar en les licitacions (un llibert de Sul??la va comprar una finca d'un valor de sis milions de sestercis per tan sol dos mil sestercis).

Totes les lleis establertes per Cinna i els seus successors van ser suprimides, llevat de la que concedia la ciutadania als italians. Als emancipats se'ls va retirar el dret de vot. Les ciutats van ser classificades en quatre classes:

• Les favorables a Sila, que van obtenir algunes franqu??cies i concessions.
• Les menys culpables, que sol van haver de pagar multes.
• Les culpables, de les quals es van destruir els murs i van ser arrasades.
• Els pobles tena??os, dels que el territori va ser confiscat totalment o parcialment i els seus habitants van perdre el dret de ciutadania, substitu??t pel dret llat?? menor sense ciutat.

Aix?? per exemple, N??pols va perdre l'illa d'Ischia (anomenada llavors En??ria o Aenariae); la col??nia de Capua va ser suprimida; els territoris de Praeneste i Norba, al Latium, i Spoleto, a l' ??mbria, van ser confiscats; Sulmona, ciutat dels pelignes, va ser arrasada; tot el Samni va ser arrasat, devastat i despoblat, i totes les ciutats samnites destru??des, incloent la col??nia de Es??rnia; Brutium i Luc??nia van patir una sort semblant al Samni; les principals ciutats d'Etr??ria foren confiscades (Flor??ncia, Faesulae, Arretium, Volterra...).

[edita] Les col??nies militars i els esclaus

Els territoris confiscats van ser parcel??lats per als soldats veterans de l'ex??rcit de Sul??la, o cedits a temples, o en r??gim d'ocupaci?? per a alguns oficials de Sul??la. Els soldats establerts van formar una esp??cie de guarnici?? permanent addicta al dictador, i separada de l'antiga poblaci?? de la ciutat on s'establien (d'on es va anomenat a aquests establiments "col??nies militars"). Sul??la va manumetre a deu mil joves esclaus, la llibertat dels quals depenia de que Sul??la segu??s en el poder, i que van formar la seva gu??rdia personal.

[edita] Sul??la contra els cavallers

El dictador va prendre altres mesures: va suprimir l'arrendament de la recaptaci?? d'impostos a ??sia (en mans de Publicani Equites); va suprimir els tribunals de l'ordre eq??estre o de cavallers, tornant-los als senadors; va treure als cavallers alguns honors simb??lics, que van tornar tamb?? al senat. L'ordre eq??estre va quedar amb el poder molt minvat.

[edita] El Senat i la q??estura

El Senat va augmentar el seu numero a sis-cents. Per cobrir les vacants de Senadors va ser prec??s elegir prop de tres-cents nous senadors, que es van elegir en el Comicis per Tribus, per?? solsament entre els censataris equites; els designats van ser gent de fam??lia senatorial, cavallers rics i oficials de l'ex??rcit de Sul??la. Les condicions per accedir al Senat es van modificar: abans les determinava el censor o l'ocupaci?? pr??via de c??rrecs curuls (consolat, pretura, edilitat curul); Sul??la va suprimir la designaci?? pel censor i l'acc??s dels edils curules, i en el seu lloc van entrar al senat els que havien estat q??estors, sent elevat el nombre de q??estors de Roma des de vuit fins a vint. A m??s un Senador no podria ser remogut del seu c??rrec (si b??, de fet, la remoci?? d'un Senador havia caigut en des??s, per?? no s'havia suprimit oficialment). L'acc??s dels q??estors al Senat va permetre elevar el nombre de Senadors, potser fins als sis-cents legalment establerts (de fet, encara que s'havia establert el nombre de senadors en sis-cents, mai havien superat els tres centenars).

El Senat va rebre nombroses prerrogatives de Sul??la: per exemple els jurats de cavallers van passar al Senat; el nomenament dels caps militars; l'aprovaci?? de les lleis que presentessin els tribuns; la distribuci?? de c??nsols, proc??nsols i propretors i la delimitaci?? de les seves funcions; i la creaci??n d'inst??ncies judicials, entre d'altres.

[edita] Altres mesures

Sul??la va dotar del dret de ciutat a les ciutats de les Hisp??nies i a les dels gals dels Alps. La cooptaci?? per a l'acc??s als c??rrecs sacerdotals va ser restablerta. El nomenament dels caps militars va ser atribu??t al Senat.

[edita] Les Magistratures

Tamb?? es va regular l'edat per a l'exercici de les magistratures, i l'ordre del seu exercici: la primera seria la q??estura; la segona la pretura; i la tercera el consolat. La magistratura dels edils curuls va quedar fora del cursus honorum. Per ser reelegit per a una magistratura havien de transc??rrer certs terminis: entre dues magistratures desiguals havien de transc??rrer dos anys i entre dos d'iguals deu anys (aquesta ??ltima mesura ja estava en vigor per?? en el seu primer mandat Sul??la havia prohibit la reelecci?? dels c??nsols). L'edat per exercir les magistratures era: 29 anys per ser q??estor; 39 anys per ser pretor; 42 anys per ser c??nsol. La reelecci?? dels c??nsols sol era possible una vegada (amb l'interval de deu anys)

[edita] Tribuns del poble

Als tribuns se'ls va prohibir sotmetre a votaci?? lleis sense aprovaci?? del Senat. El trib?? no podia aspirar a cap altre c??rrec (magistratura). Es va mantenir el dret de vet dels tribuns per?? sol per a la defensa de ciutadans individuals sense poder oposar-se a les lleis o a l'autoritat de magistrats que actuessin dins de les seves atribucions legals. No podien presentar lleis sense autorizaci??n del Senat.

[edita] C??nsols, proc??nsols, pretors i propretors

Sul??la va atribuir als c??nsols totes les facultats administratives no reservades a altres magistrats. A les prov??ncies (Sic??lia, Sardenya-C??rsega, Citerior i Ulterior) el c??nsol tenia atribucions militars en casos excepcionals, mentre que l'administraci?? judicial corresponia als proc??nsols o pretors provincials (anomenats sovint propretores), que no obstant exercien freq??entment el comandament militar per delegaci?? dels c??nsols.

Quan el c??nsol o el pretor arribaven al final de les seves funcions seguien en el seu c??rrec fins a l'arribada del relleu, sent llavors el seu c??rrec designat oficialment com proc??nsol i propretor.

Al Senat corresponia sortejar les prov??ncies existents entre els pretors provincials i determinar amb exactitud les funcions extrajudicials que podien desenvolupar els c??nsols. Podia donar tamb?? a un dels c??nsols un comandament de m??s import??ncia fora d'It??lia.

Els magistrats es repartien a sorts (o de mutu acord) les prov??ncies. A les ja existents es van afegir Maced??nia, ??sia, ??frica, G??l??lia Narbonense, G??l??lia Cisalpina i Cil??cia.

Com els c??rrecs a cobrir eren m??s que les magistratures previstes, s'acudia freq??entment a la prorroga mitjan??ant un senatus consultus, el que va portar que de fet fora el Senat i no les assemblees els qui designessin a aquests magistrats provincials, recaient sovint en els c??rrecs sortints.

Amb Sul??la es va fer norma l'exist??ncia dels c??nsols i pretors, i de proc??nsols i propretores a l'acabar el seu per??ode legal. En el primer any els c??nsols (que eren dos) i els pretors (que abans eren sis i havien augmentat a vuit) governaven i administraven i impartien just??cia civil i criminal. El segon any, com proc??nsols i propretores, ??s a dir amb el c??rrec prorrogat, anaven a encarregar-se del comandament a les prov??ncies. Les funcions militars era reservades a qui tenia el comandament prorrogat i solsament al Senat corresponia posar fi a la prorroga.

[edita] La censura

La censura va passar de ser la magistratura m??s important a quedar buida de contingut. Va perdre la designaci?? dels senadors, i al no efectuar-se ja el reclutament per llistes censat??ries, les funcions del censor van passar a tenir un car??cter administratiu secundari i ja no es van elegir censors. Davant la falta de censors elegits, l'administraci?? de les rendes corrents va passar al consolat. En les ciutats italianes, les funcions dels censors van passar als duunvirs, que probablement ja devien exercirles (quan existien). Temporalment Sul??la va exercir les funcions censorials encara que no va adoptar el t??tol de censor, que segurament va restar vacant.

[edita] Els Col??legis sacerdotals

La composici?? num??rica dels Col??legis va ser elevada: els Pont??fexs van passar de 8 a 15; els augurs de 9 a 15; els guardes dels oracles sibil??lins de 10 a 15 (Decemviri sacrorum; Quinque decemviri sacrorum); i els triumvirs dels banquets sagrats (epulons) de 3 a 7 (Septiviri Epulonum).

[edita] Just??cia

Va seguir existint el dret d'apel??laci?? al poble (Ius provocatio), per?? a banda d'aix?? la jurisdicci?? romana tenia els seg??ents cursos:

• Jurisdicci?? ordin??ria (Ordo judiciorum) per a casos civils i criminals, llevat dels relatius a accions contra l'Estat. Els pretors romans instru??en el proc??s i un jutge jurat (Iudex) decidia.
• Procediment extraordinari, que se seguia en certes causes civils i criminals m??s importants, en les quals en lloc de decidir el Iudex decidia un jurat. Presidia el judici el pretor (en casos d'assassinats i enverinaments la presid??ncia corresponia a edils). Aquest procediment era utilitzat per les comissions especials temporals i permanents per als casos de concussi?? (Repetundarum) a l'administraci?? provincial, assassinat (Desicariis) i enverinament (Veneficiis) i probablement corrupci?? d'??mbit electoral i altres cr??menes.
• El Tribunal dels 105 o dels Centuvirs (Centumviralia Judicia) que instru??a processos en que jugava la propietat (actiones in rem o reivindicationes). Se li deia el tribunal de la llan??a (Asta Centum vix ales) per la llan??a clavada davant els jutges. S'elegien tres jutges per cadascuna de les trenta-cinc tribus.

Sul??la va crear comissions especials (a banda de les ja existents per als casos de concussi??, assassinat i enverinament) per a:

• Incendi voluntari.
• Fals testimoni.
• Alta tra??ci??.
• Crim contra la dignitat dels ciutadans romans.
• Adulteri i engany greu.
• Falsificaci?? de testament.
• Falsificaci?? de moneda.
• Inj??ries greus (especialment cops i ferides).
• Violaci?? de domicili.
• Malversaci?? de fons p??blics.
• Usura.
• Alguns altres menys importants.

Es va reservar per al Senat crear noves inst??ncies. Els Jurats, que abans eren cavallers, van passar a ser compet??ncia del Senat, i els cavallers sol van conservar el dret a ser elegits per al Tribunal dels 105. De fet al Iudex se li van deixar sol les causes civils i els altres delictes criminals van passar als Jurats. La pena de mort per delictes pol??tics va quedar suprimida de facto.

[edita] El Luxe

Sul??la va dictar diverses normes per combatre els luxes exagerats en banquets, funerals i altres aspectes de la vida, que no havien pogut ser frenats (Lex Sumptuaria).

[edita] Les ciutats

La base de l'Estat era la ciutat. Les ciutats sotmeses conservaven la seva organitzaci?? interna com estats independents, sense gaudir del dret de ciutadania d'un altre estat (en aquest cas de la ciutat-estat de Roma), a qui sol devien les prestacions i tributs fixats; no tenien pol??tica exterior pr??pia (havien de seguir estrictament la marcada per Roma, com fidels i submisos aliados).

Quan una ciutat-estat independent adquiria el dret de ciutadania romana conservava la seva administraci?? interior, per?? llavors la llei vigent era la mateixa vigent en la ciutat-estat matriu, ??s a dir a Roma.

[edita] La just??cia a les ciutats

Aix??, a les ciutats amb ciutadania romana, i a les col??nies, l'administraci?? de just??cia corresponia als pretors de Roma, i les obres p??bliques als censors. Els pretors de Roma, no podent acudir a tots els llocs, enviaven delegats (Praefectus) per als litigis urgents.

A les prov??ncies el sistema era el mateix, per?? les autoritats de Roma eren all?? les autoritats de la prov??ncia; en les ciutats lliures que havien conservat les seves formes d'administraci?? sobirana, la jurisdicci?? civil i criminal funcionava segons les normes locals i eren presidides per magistrats locals. Per?? quan l'acusat o acusats eren romans podia reclamar ser jutjats segons la Llei It??lica. En les altres ciutats provincials que no disposaven d'organitzaci?? aut??noma, eren els magistrats romans els ??nics amb atribucions judicials.

[edita] Els municipis

L'extensi?? de la ciutadania va crear llavors centenars de nous ciutadans romans (tot It??lia era de fet com una ciutat, una gran Roma). Per?? cada ciutat conservava les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser b??sicament iguals a les de Roma, sovint sol amb canvis de nom. A aquestes ciutats se les va anomenar municipis.

L'organitzaci?? dels municipis era la seg??ent:

• L'Assemblea del Poble, encarregada d'elegir els alts magistrats locals.
• El Consell ( 100 membres), anomenat C??ria, amb funcions de Senat local.
• Els Quatre Jutges Suprems (Quator Viri) dos dels quals s??n ordinaris (equivalents als c??nsols i pretors).
• Els Dos Jutges del F??rum (que corresponde als edils curuls).
• Els Duunvirs, amb funcions censorials per cinc anys, vigilant els treballs del municipi.
• Els q??estors, que administren els fons municipals.
• El Col??legi de Pont??fexs municipals.
• El Col??legi d'Augurs municipals.

Els magistrats locals imposen la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho fan en aquesta ciutat. Per?? no estan exempts d'obeir als magistrats romans. Aix?? Roma pot imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes poden imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis s??n ordenats indistintament per ambd??s poders (els ordenats per les autoritats municipals sol poden realitzar-se en el propi municipi). Quan existeix un conflicte, la Llei de Roma s'imposa. La jurisdicci?? judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma correspond??an els casos greus.

Les guerres a It??lia, fins a la consolidaci?? de Sul??la en el poder, havien provocat milers de morts (es creu que uns cinc-cents mil italians havien mort) i It??lia s'havia buidat. A aix?? havien contribu??t tamb?? l'emigraci??, principalment de mercaders i Publicani, i en menys grau el reclutament que va portar a centenars de reclutes de guarnici?? a Hisp??nia i altres llocs. It??lia va quedar buida de joves. Alguns petits propietaris van emigrar tamb?? a la recerca d'altres terres on refer la seva fortuna.

A It??lia van arribar per contra, alguns milers de provincials, per?? la majoria dels que van arribar eren els que s'ha convingut en anomenar par??sits, que tenien escassa contribuci?? a l'economia productiva.

Els esclaus van augmentar a It??lia. Es creu que la poblaci?? lliure d'It??lia era d'uns sis milions de persones, per?? que el nombre d'esclaus era potser el doble, i almenys tamb?? de sis milions.

[edita] retirada i mort

Probablement depos?? els seus poders dictatorials l'any 81 aC, doncs l'any seg??ent fou elegit c??nsol per segona vegada. Despr??s de les eleccions dels c??nsols Sul??la es va retirar del poder l'any 79 aC despr??s de casar-se amb Valeria de 25 anys i es va instal??lar a una vila a la Camp??nia on mor?? l'any 78 aC. La seva obra es va enfonsar rapidament.