Orcomen (Beòcia)
De Viquipèdia
Orcomen (llatí Orchomenus, grec Orchomenos) fou una ciutat del nord de Beòcia.
El seu primer rei mític fou Andreos, fill del riu Peneios i el país es va dir Andreis. Andreos va cedir part del territori al etoli Athamas, que va adoptar a dos nets del seu germà Sisifo; aquestos nets, Haliartos i Coroneos van ser els fundadors de les ciutats d'Haliartos i Coronea. A la resta del territori el va succeir el seu fill Eteòcles, que fou l'introductor del culte de les Carites (Charites) a Grècia. A la mort d'Eteòcles la sobirania va quedar en mans de la família d'Almos o Halmos, el fill de Sisifo.
Halmus va tenir dues filles, Chryse i Chrysogeneia. Chryse va tenir un fill amb el deu Ares, que es va dir Phlegyas, que va succeir molt jove a Eteòcles i va donar al país el nom de Phlegyantis del seu propi nom. Una branca de la gent va formar la sacrílega raça dels flegies que van intentar saquejar el temple de Delfos però foren destruïts pels deus excepte uns quants que van fugir a Fòcida.
Phlegyas va morir sense fills i el va succeir Chryses, fill de Chrysogeneia i del deu Posidó que fou el pare de Minyas, que va donar el seu nom al poble dels minies (minyae); el va succeir el seu fill Orcomenos que va donar el seu nom a la ciutat. Orcomen fou capital del regne dels minies, que va dominar temporalment sobre Tebes i a la guerra de Troia va enviar 30 vaixells segon Homer. Com a capital del regne dels minies fou conquerida pels beocis procedents de Tessàlia.
Va romandre un estat poderós, nomes sobrepassat per Tebes. Queronea fou una de les seves dependencies. A les Guerres Mèdiques va fer aliança amb els perses com la resta de ciutats excepte Tèspies i Platees.
El govern aristocràtic d'Orcomen va ser aliat de Tebes mentre el partit aristocràtic va governar a aquesta ciutat, però després de la guerra del Peloponès una revolució va donar el poder a Tebes al partit democràtic, i llavors Orcomen fou la seva rival. Lisandre d'Esparta va envair Tebes el 395 aC i Orcomen va enviar tropes per ajudar al espartà en el setge d'Haliartos.. El 394 aC mentre totes les ciutats de Beòcia s'unien a tebans i atenencs a la batalla de Coronea, Orcomen va lluitar al costat d'Agesilau. Els espartans van privar a Tebes de la seva supremacia sobre les ciutats de Beòcia i a la pau d'Antàlcides (387 aC) Tebes va haver de reconèixer la independència d'Orcomen de la Lliga Beòcia així com de les altres ciutats de la lliga.
La batalla de Leuctres (371 aC) va donar l'hegemonia a Tebes però Epaminondes no va voler destruir Orcomen i va aconsellar readmetre la ciutat com a membre de la Lliga Beòcia, però el 368 aC, absent Epaminondes que era a Tessàlia, els tebans van destruir la ciutat amb l'excusa de que 300 ciutadans d'Orcomen havien conspirat amb exiliats tebans per abolir la constitució democràtica de Tebes. Els 300 foren condemnats i la ciutat destruïda per un exèrcit enviat amb aquesta finalitat; tots els habitants mascles foren massacrats i les dones i nens venuts com esclaus.
La ciutat va restar en ruïnes per molt de temps. Els atenencs volien reconstruir-la per oposar-la a Tebes i probablement ho van fer durant la guerra de Fòcida o Guerra Sagrada, quan els focis van expulsar als tebans de la part nord de Beòcia. El 353 aC el líder foci Onomarcos dominava Orcomen i Coronea i a l'any següent Failos va ser derrotat a la vora d'aquestes ciutats. Les dues ciutats i la de Corsies (Corsiae) foren les places fortes de Beòcia des les quals els focis van fer els seus atacs devastadors contra la resta de Beòcia. La guerra es va acabar el 346 aC i Orcomen fou donada per Filip II de Macedònia als tebans, que van destruir la ciutat per segona vegada i van vendre als seus habitants com esclaus.
Però després de la derrota de tebans i atenencs a Coronea el 338 aC, la ciutat fou reconstruïda sota ordres de Filip II o d'Alexandre el Gran, si be ja no va ser una ciutat important.
La ciutat va seguir la historia general de Beòcia, on les ciutats van entrar en decadència, i la majoria estaven en ruïnes al temps d'Estrabó (excepte Tèspies i Tanagra).
S'hi cel·lebrava el festival Agriònia en honor a Dionís.
Les seves ruïnes son properes a la moderna vila de Skripú. El monestir de Skripú probablement ocupa el lloc de l'antic temple de les Carites (Charites).
