Jugurta
De Viquip??dia
Jugurta (Jugurtha, ????????????????????? o ?????????????????) fou rei de Num??dia del 118 aC al 106 aC.
Era el net de Masinissa I i fill de Mastanabal amb una concubina. Degut al seu naixement d'una concubina el seu avi no li va dedicar atenci?? i va tenir una vida obscura mentre Masinissa va viure. Per?? vers el 149 aC aquest fou succe??t en el tron per Micipsa (rei ??nic el 145 aC), i va adoptar al seu nebot, encara que tenia dos fills que es deien Hiempsal i Adherbal.
Per les seves habilitat era molt popular entre el n??mides i Micipsa es va donar llavors compte que podia arribar a suplantar als seus dos fills. Per aix?? el va enviar (amb l'esperan??a de que mor??s a la guerra) a ajudar a Escipi?? en el setge de Num??ncia (134 aC); aix?? nom??s va servir per que es disting??s m??s encara a la lluita i que es guany??s el favor dels seus comandants i tota la noblesa romana, alguns dels quals estimulaven secretament la seva ambici?? d'esdevenir ??nic sobir?? de Num??dia.
Al seu retorn Micipsa el va rebre amb honors. Mentre va viure Micipsa no va poder portar a terme els seus plans ambiciosos; al seu llit de mort Micipsa va recomanar cura als seus dos fills, per?? nom??s morir, els tres hereus ja es van barallar a la primera entrevista (118 aC).
No gaire despr??s Jugurta va aconseguir assassinar a Hiempsal I a la vila anomenada Thirmida [1], i encara que Adherbal va agafar les armes, els partidaris dels dos germans foren derrotats per Jugurta, i Adherbal es va veure obligat a fugir a territori rom?? des de on va anar a Roma a reclamar els seus drets (118 aC)
Jugurta va saber jugar amb habilitat amb la corrupci?? de la noblesa romana i va subornar a diversos notables romans per evitar cap c??stig i ca aconseguir eliminar la indignaci?? del senat; finalment el senat va decidir el repartiment del regne i va enviar una comissi?? per fer executiva la mesura, per?? quan van desembarcar va subornar als seus membres i el cap de la comissi??, Luci Opimi, va obtenir la part occidental, adjacent al Regne de Maurit??nia i la part m??s rica i millor del regne (117 aC).
No va deixar de dirigir les seves ambicions cap a la dominaci?? de tot el regne i cont??nuament va fer atacs fronterers amb la idea de que Adherbal respongu??s amb la guerra, per?? aquest va seguir una estricta pol??tica defensiva, fins que finalment Jugurta va envair els seus territoris; Adherbal fou derrotat al primer xoc i va fugir cap a la fortalesa de Cirta on fou assetjat per Jugurta. Estava a punt de conquerir la ciutat quan va arribar una ambaixada romana que va exigir el fi de les hostilitats; Jugurta amb bones paraules i suborns va aconseguir convencer als ambaixadors i quan aquestos van sortir del pa??s va reiniciar el setge. Va arribar aviat una segona ambaixada dirigida per Marc Emili Escaure; Jugurta es va presentar davant del rom?? per?? no va aixecar el setge i finalment els ambaixadors es van retirar sense aconseguir el seu objectiu.
Cirta es va rendir sota condici?? de respectar les vides per?? Jugurta no va complir la promesa i els va matar a tots incloent a Adherbal (112 aC).
El suborns de Jugurta li van garantir un cert suport a Roma, i haguera triomfat de no ser pel trib?? Gai Memi que va imposar la declaraci?? de guerra. El c??nsol Luci Calpurni B??stia fou enviat a ??frica. Jugurta va tractar de subornar al c??nsol i al seu lloctinent Marc Escaur, i sembla que ho va aconseguir, negociant una pau prou favorable, amb un pretesa submissi??, l'entrega de 30 elefants i una petita quantitat de diners (111 aC).
Aquest tractat va indignar altre cop a Roma, i Gai Memmi va fer aprovar l'enviament del pretor Luci Cassi, un home molt ??ntegre. Jugurta fou convidat a anar a Roma a donar explicacions; ho va fer sota salva conducte que fou escrupolosament respectat, encara que no va poder parlar davant el senat ja que alguns nobles ho van impedir. Jugurta va romandre a Roma un cert temps negociant acords diversos de tipus personal i segurament hauria acabat imposant els seus punts de vista si no hagu??s gosat matar a Massiva, la influencia del qual veia com un perill. Fou impossible justificar o ignorar aquest crim fet als ulls del senat. Bomilcar, l'assass?? fou portat a judici, i Jugurta expulsat d'It??lia; al sortir fou quan va dir la frase " Urbem venalem, et mature perituram, si emptorem invenerit".
El 110 aC va arribar a Num??dia per fer la guerra Espuri Postumi Alb??, i despr??s el seu germ?? Aule Postumi Alb?? que va tenir el comandament en abs??ncia del primer, per?? cap dels dos va donar probes de capacitat. Ambd??s van acceptar els suborns de Jugurta, i la guerra suposada es va aturar per unes negociacions de fet inexistents, que s'anaven allargant, fins que ja el temps de les operacions militars va passar; Aule, que havia entrar cap a l'interior de Num??dia fins una ciutat de nom Suthul, va estar a punt de ser sorpr??s al seu campament, i gran part del seu ex??rcit fou destru??t i la resta va haver de passar sota el jou.
El tractat signat per Aule fou anul??lat pel senat i els va encarregar al consol Quint Cecili Metel Num??dic de fer la guerra a l'any seg??ent (109 aC). Jugurta se'n va adonar que Metel era un bon general i un home ??ntegre, i llavors va fer passos per una efectiva submissi??. Metel va acceptar per?? en realitat volia guanyar adhesions entre els propers del rei i mentre va continuar avan??ant en territori enemic. Jugurta el va atacar sobtadament en la seva marxa per?? fou derrotat severament. Gran part de Num??dia fou devastada per Metel, que no obstant fou rebutjat davant Zama i es va retirar als seus quarters de hivern.
Aquell hivern Jugurta va oferir la submissi?? completa i la entrega de tots els seus elefants i pagar una gran suma, per?? Metel li va exigir que s'havia d'entregar personalment i Jugurta va trencar les negociacions. Una mica despr??s va detectar una conspiraci?? contra la seva vida encap??alada pel seu fidel amic Bomilcar que havia estat guanyat per Metel, juntament amb Nabdalsa, un altre notable n??mida; els dos foren executats; recel??s va fer matar a altres nobles que no havien participar en cap moviment contra ell, i molts van haver de fugir.
El 108 aC Jugurta va eludir la persecuci?? de Metel amb moviments r??pids; es va refugiar a Thala, considerada inexpugnable, per?? en va haver de fugir, i va passar al territori dels g??tuls on va poder aixecar un nou exercit reclutat entre aquest poble, amb el que va entrar a Num??dia. Al mateix temps Boccus I va pujar al tron a Maurit??nia i va aixecar un exercit per auxiliar a Jugurta. Metel, assabentat que havia estat substituir per Gai Mari, va romandre en ofensiva, al mateix temps que negociava amb el rei Boccus.
L'arribada de Mari (107 aC) va renovar el vigor dels romans i van reduir totes les fortaleses del rei n??mida incloent aquelles on s'havien dipositat els tresors. Jugurta va decidir jugar-se el futur a una sola batalla i amb molt d'esfor?? i l'ajuda de Boccus va reunir un exercit i van atacar a Mari quan es retirava als seus quarters de hivern; Mari fou agafat per sorpresa per?? la seva per??cia el va fer guanyar la batalla.
Jugurta es va escapar del camp de batalla pr??cticament sol. Va poder reunir un cos de cavalleria n??mida per?? ja la seva ??nica esperan??a de reprendre la guerra era Boccus; per?? aquest fou guanyat a l'alian??a romana per Sul??la, llavors questor de Mari, i es va unir a un pla per capturar al rei n??mida. Cridat a una conferencia, Jugurta i una escorta es van reunir amb Boccus i llavors foren rodejats, els seus escortes eliminats i el rei fet presoner i entregat a Sul??la que el va portar davant de Gai Mari (106 aC).
Va romandre captiu fins al retorn de Mari a Roma (104 aC) quan va ser part del triomf del general i despr??s tancat a un calab??s i deixat morir de gana. Als seus dos fills, capturats igualment, se'ls va respectar la vida i van romandre captius a Ven??sia.
