Luci Corneli Cinna
De Viquipèdia
Lluci o Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) fou fill de Luci Corneli Cinna. Fou el líder del partit popular romà durant el període en que Sul·la, cap dels aristòcrates o optimates, estava a l'Orient (87 aC a 84 aC).
El seu primer càrrec important fou el de llegat pretorià a la guerra màrsica.
Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel Senat al Pont a combatre a Mitridates VI Eupator i va permetre l'elecció de Cinna com a cònsol (87 aC) junt amb Gneu Octavi amb la condició de no canviar la constitució. Però nomçés sortir d'Itàlia Cinna va declarar a Sul·la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta força al carrer mercès al suport del partit popular (força que el altre cònsol dificilment podia aturar) i va proposar també cridar a Roma al desterrat Gai Mari, pero quan fou l'hora de la votació les seves propostes foren derrotades. Aquell matexi dia va haver de fugir de la ciutat i el cònsol Octavi i sel senat es van fer amb el poder. Cinna fou il·legalment destituit del càrrec i aixó li va dobar motius per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.
El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel·lió; però els samnites i Nola, que fins i tot seguien rebels, van presentar majors exigències, que el Senat va rebutjar. Cinna i Mari van acceptar aquests exigències i es van aliar a les ciutats rebels; a més van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bàndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. Els italians dirigits per Cinna van assetjar Roma. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a la ciutat. Es va procedir a una matança sistemàtica d'aristòcrates als quals es van confiscar els béns (la matança es va estendre després a tot Itàlia). Sul·la va ser altre cop declarat fora de la Llei.
Mari va morir el 86 aC essent cònsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a Luci Valeri Flac, i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornelianes. També es van suprimir les restriccions a l' annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Valeri Flac fou assassinat per Gai Flavi Fímbria i fou substituit per Gneu Papiri Carbó.
Les províncies d' Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Gàl·lia Transalpina, Gàl·lia Cisalpina, Sicília i Sardenya-Còrsega, eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels optimates, va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els optimates dominaven Macedònia, mentre la resta d'Àsia estava a poder, directament o indirectament, de Mitridates VI Eupator.
Quant Sul·la va amenaçar amb tornar amb les seves legions (després de fer la pau amb Mitrídates), Cinna va intentar combatre'l, però va morir en un motí mentre embvarcava les tropes cap a Libúrnia a Il·líria 84 aC) i poc després Sul·la va desembarcar (83 aC) i es va unir al general optimate Gneu Pompeu, fill de Pompeu Estrabó, il·lustre militar, que gràcies a la seva clientela al Picé (on era un gran propietari) havia col·locat a tota la regió al costat de Sul·la.
Va deixar una filla de nom Cinnil·la, esposa de Juli Cèsar, i un fill, anomenat també Luci Corneli Cinna, que fou pretor
