Luci Corneli Cinna
De Viquip??dia
Lluci o Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) fou fill de Luci Corneli Cinna. Fou el l??der del partit popular rom?? durant el per??ode en que Sul??la, cap dels arist??crates o optimates, estava a l'Orient (87 aC a 84 aC).
El seu primer c??rrec important fou el de llegat pretori?? a la guerra m??rsica.
Sul??la va deixar It??lia (fou enviat pel Senat al Pont a combatre a Mitridates VI Eupator i va permetre l'elecci?? de Cinna com a c??nsol (87 aC) junt amb Gneu Octavi amb la condici?? de no canviar la constituci??. Per?? nom????s sortir d'It??lia Cinna va declarar a Sul??la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta for??a al carrer merc??s al suport del partit popular (for??a que el altre c??nsol dificilment podia aturar) i va proposar tamb?? cridar a Roma al desterrat Gai Mari, pero quan fou l'hora de la votaci?? les seves propostes foren derrotades. Aquell matexi dia va haver de fugir de la ciutat i el c??nsol Octavi i sel senat es van fer amb el poder. Cinna fou il??legalment destituit del c??rrec i aix?? li va dobar motius per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.
El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel??li??; per?? els samnites i Nola, que fins i tot seguien rebels, van presentar majors exig??ncies, que el Senat va rebutjar. Cinna i Mari van acceptar aquests exig??ncies i es van aliar a les ciutats rebels; a m??s van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu b??ndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. Els italians dirigits per Cinna van assetjar Roma. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a la ciutat. Es va procedir a una matan??a sistem??tica d'arist??crates als quals es van confiscar els b??ns (la matan??a es va estendre despr??s a tot It??lia). Sul??la va ser altre cop declarat fora de la Llei.
Mari va morir el 86 aC essent c??nsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, b??sicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col??lega a Luci Valeri Flac, i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornelianes. Tamb?? es van suprimir les restriccions a l' annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Valeri Flac fou assassinat per Gai Flavi F??mbria i fou substituit per Gneu Papiri Carb??.
Les prov??ncies d' Hisp??nia Citerior, Hisp??nia Ulterior, G??l??lia Transalpina, G??l??lia Cisalpina, Sic??lia i Sardenya-C??rsega, eren favorables a Cinna. ??frica, que primer es decant?? pels optimates, va acabar passant tamb?? al b??ndol de Cinna. Sul??la i els optimates dominaven Maced??nia, mentre la resta d'??sia estava a poder, directament o indirectament, de Mitridates VI Eupator.
Quant Sul??la va amena??ar amb tornar amb les seves legions (despr??s de fer la pau amb Mitr??dates), Cinna va intentar combatre'l, per?? va morir en un mot?? mentre embvarcava les tropes cap a Lib??rnia a Il??l??ria 84 aC) i poc despr??s Sul??la va desembarcar (83 aC) i es va unir al general optimate Gneu Pompeu, fill de Pompeu Estrab??, il??lustre militar, que gr??cies a la seva clientela al Pic?? (on era un gran propietari) havia col??locat a tota la regi?? al costat de Sul??la.
Va deixar una filla de nom Cinnil??la, esposa de Juli C??sar, i un fill, anomenat tamb?? Luci Corneli Cinna, que fou pretor
