Perge

De Viquipèdia

Perge fou una ciutat de Pamfília a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu). Sota els hitites es deia Parha i el riu es deia Kastaraya.

Les primeres noticies històriques la situen dins les regions conquerides pel regne de Tarhuntasa, creat per Hattusilis III per al seu nebot Kurunta.

Posteriorment es esmentada per primer cop per Scylax que diu que antigament era a tocar de la costa. Estrabó diu que fou fundada pels aqueus després de la guerra de Troia, per colonitzadors d'Argus; la presencia d'aqueus ha estat confirmada per l'arqueologia. Es desconeix la seva sort posterior ja que no queda constància escrita, i no es sap si fou part de Frígia i Lídia, però si que fou de Pèrsia. El 333 aC la ciutat, que encara no tenia muralles, es va rendir a Alexandre el Gran sense lluita; després fou d'Antígon i va passar al Imperi Selèucida. El 188 aC el tractat d'Apamea la va cedir a Roma però la ciutat no ho va acceptar i una guarnició selèucida va romandre allí fins la mediació romana el 186 aC en que va passar a Pèrgam per decisió dels romans. El 133 aC es va declarar independent. El 79 aC ja estava sota domini de Roma.

l'any 46 va estar a la ciutat Sant Pau, i durant l'imperi fou una ciutat important i fou un centre cristià especialment a partir de Constantí el gran. Els segles V i VI foren de disturbis i els ciutadans van romandre darrera de les muralles. Al segle VII fou atacada pels musulmans diverses vegades i part de la població se'n va anar a Antàlia i finalment es va despoblar.

Ciutadans famosos de Perge son el metge Asclèpiades, el sofista Varus, i el matemàtic Apol·lonis.

Va ser excavada a partir del 1946.