Marand
De Viquipèdia
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, Iran, a 60 km al nord de Tabriz.
La ciutat ja existia durant el regne d'Urartu però no va ser teatre de cap esdeveniment destacat conegut abans de la conquesta musulmana. Pertanyia al districte armeni de Bakan o Bakian al Mardpetakan
Al segle VIII fou ocupada per la tribu dels Banu Rabia, dirigida aquí per un emir anomenat Halbas. El seu fill Baith fou un dels caps militars dels Rawwàdides de Tauris (Tabriz) i va fortificar la ciutat. El seu fil Muhammad ben Baith i va construir dos castells i es va apoderar d’algunes possessions rawwàdides incloent Tauris i Shahi, al Llac Urmia; aquesta darrera fou la seva capital. Es va aliar amb Babak però després el va trair i va capturar al general Khurràmide Isma que va enviar al califa. Al-Mutasim. El 836 va acompanyar a Bogha a l’expedició contra Al-Badhdh, la capital de Babak. Mes tard va fer algun acte de desobediència i fou empresonat a Samarra però fou alliberat sense poder tornar als seus dominis, però es va escapar el 848 i va aparèixer a Marand. Va fer front a algunes expedicions contra ell però les va rebutjar amb un exercit de 2200 àrabs i alguns no àrabs (uludj). Marand fou assetjada vuit mesos sense èxit, però van mori un centenar de notables (awliya al-sultan). Finalment Bogha al-Khabir va aconseguir que la tribu Banu Rabia l’abandonés, i va ocupar la ciutat i va fer presoner a Muhammad i la seva família (850). Fou enviat al califa (maig del 850) que va ordenar matar a Muhammad però finalment el va perdonar per les seves dots poètiques però va morir a la presó. Els seus fills es feren mercenaris (al-shakiriyya).
Després va dependre de Maragha i Tabriz. Vers el 1209 fou saquejada pels georgians. Va passar als Khwarizmshah i el 1226 fou ocupada per l'hadjib Ali al-Ashrafi d'Akhlat, però poc després el governador khwarizmashah Sharaf al-mulk la va recuperar i va fer una matança. Una mesquita de la ciutat d’origen seljúcida fou reconstruïda per l'ilkhan Abu Said el 1330 i per Khwadja Husayn ben Mahmud el 1339. En aquesta època era estació de caravanes. Amb els tamerlànides va emetre moneda vers el 1428.
El 1724 el khan kurd de Bitlis, Muhammad Abid fou enviat per l’otomà Abd Allah Pasha Koprülü a conquerir Marand que pertanyia als safàvides. La resistència persa es va concentrar a la ciutat de Zunuz a uns 15 km, i al castell de Diza. Els perses foren derrotats en una gran batalla prop de Marand pels geníssers el maig de 1725 i Diza fou ocupada i destruïda.
Dins l'Iran dels Pahlavi va ser part del tercer ustan del Azerbaidjan i capçalera d’un Shahrastan que tenia tres bakhshs.
Actualment es part de la província del Azerbaidjan oriental, i te prop de dos-cents mil habitants.
[edita] Llista d'emirs
- Halbas vers 780-800
- Baith ben Halbas vers 800-vers 820
- Muhammad ben Baith vers 820-846
- Ibn Muhammad 846-848 (per absència del pare)
- Muhammad ben Baith 848-850
- Ocupació califal 850
