Pamir
De Viquip??dia
Les Muntanyes del Pamir, situades a l'??sia Central, formen una altipl?? de prop de 100.000 km?? i d'uns 3.000 a 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar. Estan formades per la junci?? o "nus" de les serralades del Tian Shan, Karakorum, Kunlun, i Hind?? Kush. S??n unes de les muntanyes m??s altes del m??n, conegudes tamb?? pel nom xin??s de Congling (??????).
La regi?? del Pamir est?? principalment situada en el Tadjikistan, a la regi?? de Gorno-Badakhshan. Parts del Pamir tamb?? s??n compartides pels pa??sos Kirguizistan, Afganistan, i Pakistan.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Les tres muntanyes m??s altes s??n el Pic Ismail Samani (conegut des del 1932 al 1962 com a pic Stalin, i del 1962 al 1998 com a Pic Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el Pic Independ??ncia, de 7.165 m i el Pic Korzhenevskoi de 7.105 m. Existeixen forces glaceres a les muntanyes del Pamir, incloent-hi la glacera Fedchenko, de 72 km de longitud, la m??s llarga de l'antiga URSS i la m??s llarga de fora de la regi?? polar.
A l'oest dels Pamirs -al mateix Tadjiskistan- es troba la cadena muntanyosa anomenada Akademiya Nauk, que es troba alineada en la direcci?? dels meridians terrestres, i ??s considerada el cor del sistema muntany??s del Pamir. El pic m??s alt ??s el Ismail Samani. La longitud d'aquesta cadena muntanyosa ??s d'uns 110 km. Els cims de la cadena tenen un relleu semblant a l'alp??, amb 24 cims de m??s de 6.000 m d'al??ada. El punt de pas m??s baix, el Kamaloyak, es troba a una al??ada de 4.340 m, propera a l'al??ada la del Mont Blanc ( 4.810 m). El llac m??s alt dels Pamir, i el segon m??s alt del m??n, ??s el Karakul que es troba situat a 3900 m. sobre el nivell del mar (a Tadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que t?? 25 Km. de di??metre. S'ha pogut deduir a partir d'imatges fetes des de l'espai que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l'impacte d'un meteorit fa 5 milions d'anys. Una pen??nsula projectada des de la costa sud i una illa a la riba nord del llac el divideixen en dues zones: una oriental, m??s petita, i una zona occidental, m??s gran, amb profunditat entre 221 i 230 m. Existeixen dos assentaments de poblaci?? kirgu??s.
[edita] Clima
Coberts de neu tot l'any, els Pamirs tenen uns hiverns llargs i durs, i frescos i curts estius. Les precipitacions anuals ronden els 130 mm., cosa que a dures penes permet el creixement de l'herba i dels escass??ssims arbres.
[edita] Economia
A l'oest s'extrau carb?? , tot i que la ramaderia ovina als prats elevats s??n la primera font d'ingressos de l'??rea.
A comen??aments de la d??cada de 1980, un dip??sit de clinohumita fou descobert a les muntanyes del Pamir. Va ser l'??nic conegut al m??n fins al descobriment d'un altre a la pen??nsula del Taimir, a la regi?? de Sib??ria, l'any 2000.
[edita] Transport
Al l??mit sud-est de la regi?? del Pamir, en territori xin??s, es troba la carretera m??s alta del m??n: la carretera del Karakoram, que connecta el Pakistan i la Xina.
La carretera del Pamir, la segona m??s alta del m??n, va de Duixanbe, capital del Tadjikistan a Osh al Kirguizistan, a trav??s de la Regi?? Aut??noma de Gorno-Badakhshan, essent la principal via d'aprovisionament d'aquesta a??llada regi??.
[edita] Enlla??os externs
- Informaci?? i fotografies (angl??s)
- Mapa pol??tic i principals pics del Pamir
- Fotografies del Pic Lenin
- The Pamirs. 1:500.000 - Mapa tur??stic de Gorno-Badkshan-Tadjikistan i informaci?? sobre la regi??. Verlag ???Gecko-Maps???, Su??ssa 2004 (ISBN 3-906593-35-5)
