Takla Makan

De Viquip??dia

El desert de Takla Makan o Taklamakan ??s un gran desert de l'??sia Central, a la regi?? aut??noma de Xinjiang de la Rep??blica Popular de la Xina. Es coneix com el desert sorrenc m??s gran del m??n. ???"Takla" t?? el significat de ??retorn?? o ??roda?? en les lleng??es turqueses; "ma" ??s un sufix de negaci??; i finalment "kan" ??s un sufix de gerundi; conjuntament obtenim l'expressi?? que s'entendria en les lleng??es turqueses com ??lloc sense retorn??. Per?? segons l'arque??leg uigur Dolkun Kamberi, ??s una antiga paraula amb el significat de ??vinya??. De fet, les parts irrigades d'aquesta regi?? s??n prop??cies al conreu de la vinya.

Es tracta d'un desert moved??s, els vents dominants bufen des del nord-est i els sediments s'acumulen sobre el marge sud-est. Ocupa una gran part de la conca del Tarim. Limita al sud amb la la falla de l'Altin Tagh, dins la serralada de Kunlun, i al nord amb la de Tian Shan i amb el riu Tarim. Molt ??rid (menys de 50 mm anuals de pluges) i fred, ??s una gran extensi?? de sorra on es perden nombrosos torrents.

De forma ovoide, amb 337.000 km?? de sorra, 1.000 km d'oest a est i 500 km de nord a sud, ??s el tercer desert m??s gran del m??n despr??s del S??hara i el Kalahari. Les seves dunes poden at??nyer 40 m d'al??ada. Haurien acabat la seva formaci?? fa 70.000 anys. S'hi troben tamb?? planures argiloses i graves. De l'hivern a l'estiu, les temperatures varien des de -40??C fins a +50??C, aquests extrems priven a les dunes de tota vida: ni tan sols hi ha sargantanes o escorpins.

[edita] Geografia f??sica

L'estudi geol??gic dels sediments d'una espessor a certs indrets de 1.626 m, feta per un equip de l'Acad??mia de les ci??ncies de Pequ??n, ha perm??s determinar que aquest desert ja existia fa 5,3 milions d'anys al comen??ament del plioc??.

Aquest desert hauria estat de fet creat des del mioc?? tard?? en el moment de la retirada dels mars i de l'a??llament del Mediterrani, despr??s l'elevaci?? de la altipl?? tibet?? hauria comportat modificacions majors de la circulaci?? atmosf??rica aportant del nord l'aridesa.

Aquest desert ??s en pendent descendent d'oest a est, de tal manera que ??s recorregut per un llarg riu de 2.000 km, el Tarim, que flueix en aquesta mateixa direcci??. Aquest curs d'aigua es perd en el Lop Nor (llac Lop en mongol), immens aiguamoll salat situat al sud de Turfan, la superf??cie del qual disminueix al fil dels segles. ??s on la Xina ha efectuat la majoria de les seves proves nuclears. Mentre que la ciutat de Kashgar, a l'oest del Takla Makan, ??s a una altitud de 1.300 m, el Lop Nor es troba a 780 m. Un lent aixecament tect??nic de la regi?? dels Pamirs, a l'oest, ha augmentat aquesta difer??ncia d'altitud entre l'oest i l'est durant els ??ltims mil??lenis.

Altres cursos d'aigua, com el Keriya, baixen de la serralada del Pamir, a l'oest, o del Kunlun, al sud-oest. Fa 15.000 anys, al final de l'??ltima glaciaci??, el Keriya travessava el desert fins al nord. Aquesta fase d'escolament s'ha produ??t fins el 4.000 aC, despr??s el cabdal va anar disminuint i les seves aig??es s'han perdut per les sorres. Els antics cursos s??n assenyalats pels troncs d'arbres morts escampats entre les dunes. Els exploradors hi han trobat antigues ciutats, com la que ha estat anomenada Jumbulak Kum (Les Sorres Rodones), sobre un antic curs del Keriya. Datada de l'any 500 aC, estava situada molt a l'interior del desert. Avui, nom??s el riu Khotan, situat m??s a l'oest, aconsegueix travessar el desert.

[edita] Fauna i flora

Els arbres que acompanyen els cursos d'aigua s??n pollancres de l'Eufrates. Les sorres poden portar arbrissons del g??nere tamariu o de les gram??nies. El Lop Nor, on es practica la pesca amb piragua, allotja, segons les estacions, una gran quantitat d'ocells aqu??tics: gavines, xatracs, cignes, ??necs, agr??s, etc.

[edita] Poblaci?? humana

El desert del Takla Makan est?? vorejat al nord i al sud per una s??rie de ciutats-oasi que constitu??en les branques nord i sud de la Ruta de la Seda entre les cadenes muntanyoses properes i el Corredor de l'Hexi a l'est. L'activitat de l'home t?? tend??ncia a reduir el seu territori, per l'explotaci?? dels boscos o de males pr??ctiques d'irrigaci??: s'estima que el desert ha guanyat 28.000 km?? des del comen??ament de la nostra era, del quals 9.000 km?? en el transcurs del segle XX. La superf??cie dels boscos de pollancres hauria passat de 5.800 km?? el 1958 a 2.800 km?? el 1979.