Turfan
De Viquipèdia
| Localització | |
  Turfan
Localització de Turfan a la Xina
|
|
 |
|
| Província | Xinjiang |
| Superfície | km² |
| Altitud | n/d |
| Població (2003) • Densitat |
200.000 hab.hab/km² |
| Coordenades | 42° 56′ 0″ N 89° 10′ 0″ E |
| Zona horària | +7 |
Turfan (uigur: تۇرپان; uigur llatí: Turpan; xinès 吐魯番, pinyin: Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang Uigur a la República Popular de la Xina. Té una població de uns 200.000 (2003). És una ciutat amb classificació de comtat a la prefectura de Turfan. A 7 km a l'est hi ha les ruïnes de Jiaohe.
Fou un regne de l'Àsia Central (Kiu-xe o Kiu-txe). El seu rei fou derrotat pels xinesos l'any 108 aC, dirigits pel general Txao P'o en una expedició sense continuïtat. Al segle I aC, el regne es va fer client del chan-yu dels xiongnu fins que el 67 aC fou sotmès pel general xinès Txeng Ki. El 64 aC els xinesos van evacuar Turfan que immediatament va passar sota control xiongnu, però els xinesos el van recuperar el 60 aC per obra del mateix Txeng Ki.
A la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (anys 8 a 25) el regne es va independitzar. Llavors el chan-yu Hing-nu (Ulonoti) va aprofitar per conquerir el regne (any 10). L'any 48, amb la divisió dels xiongnu en septentrionals i meridionals, Xina va restablir el protectorat. L'any 73, va caure sota control del regne de Kudjha, que dominava també Kashgar i va assolir l'hegemonia regional. Però no fou per molt de temps doncs el 74 els generals xinesos Keng Ping i Teou Ku van atacar Turfan i territoris al nord (Kiu-txe), on el rei del país, Ngan-to, es va rendir; el seu fill es va sotmetre igualment i es van establir dos guarnicions xineses, una sota el comandament de Keng Kong (cosí de Keng Ping) al Kiu-txe posterior, i un altra al mateix Turfan.
El 75, es va produir una revolta general contra els xinesos a la regió del riu Tarim (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu van donar suport als revolucionaris. Després de diverses lluites, el nou emperador va ordenar als generals Ban Chao i Keng Kong, caps de les forces xineses al Tarim, d'evacuar la regió. Ban Chao no va complir l'ordre i va recuperar el terreny perdut, mentre un altra cos imperial, actuant independentment al Kansu, va reconquerir el regne de Kiu Txe o Turfan. L'any 90 el rei de Turfan va confirmar la seva fidelitat a Xina. Pant Xao fou reconegut Portector general de l'Àsia Central l'any 91.
El 106 la regió sencera es va revoltar contra Xina, i el rei de Turfan es va fer independent, pero el 119 va tornar a reconeixer la sobirania imperial. Pan Yong, general i fill del general Ban Chao, va iniciar la restauració del domini xinès el 123, quan va instal·lar una colònia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan, pero el regne, si bé reconeixia la sobirania xinesa, estava parcialment ocupat per grups de xiongnu, als quals va expulsar el 124.
Després durant tot els segles II i III els xinesos van exercir el seu domini al regne, arbitrant en els afers locals per mitjà dels governadors. Despres van restar lleals als regenes sucessors.
El 442 la dinastia xiongnu de Pei Leang al Kansu fou enderrocada pels Wei i la dinastia local va fugir al regne del Turfan del que es van apoderar i van governar del 442 al 460, quan fou ocupada pels joan-joan que hi van establir una dinastia vassalla pero el regne fou dominat des del 507 per la dinastia xinesa dels K'iu. La seva capital no era l'actual ciutat de Turfan sinó que estava una mica més a l'est a Idiqutshahri o Idiquot-chahri (antiga Kara-Khodja [1].
El 609 el rei Pai-ya va anar a fer homenatge a l'emperador xinès Yang. El següent rei Wen-t'ai (vers 620-640), budista fervorós, va acollir al pelegrí xinès Hiuan-tsnag vers el 630 al que fins i tot va retenir, el que mostra el fervor budista del rei. Poc després va anar a Xina a fer homenatge a l'emperador; però uns anys després es va revoltar (640) [2] i Xina va enviar a la zona al general Heou Kiun-tsi. Wen-tai va morir i Turfan fou ocupat i annexionat i va esdevenir la seu d'una prefectura xinesa i més tard seu del "govern de l'oest pacificat" o Ngan-si. Els xinesos van dominar el país un segle fins que fou ocupat pels uigurs, a una data incerta després de la batalla del Talas el 751.
[edita] Notes
- ↑ Pelliot, Kao-tx'ang, Wotcho, Huo-Txeou et Qara-khodja, 1912
- ↑ segons el testimoni del pelegrí xinès Hiuan-tsang, ja el 630 el rei es declarava vassall dels turcs occidentals
