Hotan
De Viquipèdia
Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat 和阗; antic tradicional xinès 和闐; antic pinyin: Hétián) es una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital. Té una població de 114.000 habitants i es troba al sud-oest de la regió autònoma de Xinjiang Uigur, a la conca del Tarim.
[edita] Història
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) és esmentat ja a la meitat del segle III aC quan fou part de l'imperi maurya d'Asoka (269 aC a 231 aC). El nom Hotan és sànscrit i vol dir "pit de la terra". A la regió es parlava un llenguatge d'arrel sake, i la seva població fou d'origen àrio-escita.
Els yuezhi dominaren després la regió fins que el 176 aC foren derrotats pels xiongnu. Els annals Han (Hanshu) diuen que Khotan tenia 3.300 cases, 19.300 habitants i 2.400 guerrers. La ciutat principal del regne era Xicheng (Ciutat de l'Est). Les cases van pujar més tard a 32.000, els habitants a 83.000 i els guerres a 30.000.
L'establiment xinès al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). Turfan fou sotmès el 67 aC i Yarkand el 65 aC. Una breu retirada xinesa (64-60 aC) va deixar pas a una nova ofensiva que va completar el domini de la regió. Khotan va quedar sota influència xinesa fins al final de la dinastia Han (després de l'any 8 dC).
Vers el 48 la Xina va restablir el protectorat sobre els oasis del Tarim tan al nord (Turfan , Qarashahr , Kudjha , Aksu , Utx Turfan i Kashgar) com al sud (Lob Nor, Khotan i Yarkand . Khotan acabava de ser ocupada pel rei Hien de Kashgar que havia dominat altres regnes i gaudia de l'hegemonia regional.
Vers l'any 60 els regnes ocupats es van revoltar aliats als xiongnu. El general Xiumo Ba es va revoltar i es va independitzar a Khotan; més tard Hien va morir en lluita contra un nou rei de Khotan, Kuang Tu (Guangde), net de Xiumo Ba (al que havia succeït el 61), que tot seguit es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud de la conca amb 13 regnes vassalls (mentre al nord, l'any 73 el rei de Kudjha, Kien, es va apoderar de Kashgar i es va fer amb l'hegemonia).
La penetració directe xinesa es va iniciar el 73. El rei de Khotan, Kuang-tu, es va sotmetre el 74 i amb això va quedar dominada també tot seguit la Kashgària. La dominació xinesa fou efímera doncs l'any 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any) a la que els xiongnu van donar suport. El 76 l'emperador xinès va ordenar evacuar la regió. El general xinès Ban Chao va intuir que si deixava el territori en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i es va retirar de Kashgar i va arribar a Khotan, on el rei va manifestar la seva fidelitat; llavors el general va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xinès restaurat.
El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar d' Aksu i d' Utx Turfan. Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acció. En les cartes parla de la importància d'ocupar els 36 regnes de l'Àsia Central per tallar el camí dels xiongnu. L'emperador xinès va acceptar les seves raons i les conquestes van continuar. El 91, Ban Chao va rebre de l'emperador el títol de "Protector general" equivalent a virrei d'Àsia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. La revolta es va acabar el 94 amb la conquesta de Qarashahr.
Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva política va provocar la revolta general el 106. El 107, davant la continuïtat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaçades.
Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: entre el 123 i el 127 va conquerir tots els regnes i derrotar a les hordes xiongnu. El 131 el rei de Khotan, Feng-kian (Fangqian), va enviar a un dels seus fills a la cort imperial.
El 132 el rei de Kashgar Xen-pan va derrotar al rei de Khotan i va col·locar al tron al rei Xeng-huo que era de la família de l'antic rei Xing.
El domini xinès a Khotan no fou destorbat més que per l'actuació brutal d'un comissari xines, successor del difunt (151) comissari Txao-pin (Zhao Ping), de nom Wang Jing, que va provocar la intervenció del rei Jian el 152. Jian fou mort pel comissari però al seu torn fou mort pel marquès general, Shupo, que es va voler proclamar rei, però la classe dirigent va col·locar en el tron a Ang-huo (Anguo) el fill del rei difunt [1]. El governador general xinès Ma Da va anar amb soldats contra Khotan però l'emperador el va cridar i el va destituir i va nomenar al seu lloc a Song Liang. Aquest només va exigir a Khotan la mort de Shupo però com que aquest ja havia mort feia unes setmanes no hi va haver càstig. Els comissaris generals xinesos disposaven de contingents de tots els regnes del Tarim i intervenien als conflictes locals en els que feien d'àrbitres.
Al segle III va desaparèixer la influència xinesa que fou substituïda per la dels heftalites però alternada amb fidelitats temporals als regnes xinesos al segle IV. Al segle V es va imposar la dinastia Wei, i al començament del segle VII hi exercien un cert control els turcs occidentals.
Khotan es caracteritzava per les seves plantacions, per la seda, per les fabriques de tapissos i per l'extracció de jade; era un centre budista important i la religió dominant era el Gran Vehicle o Mahayana. En la primera meitat del segle VII hi regnava un sobirà conegut només pel seu nom en transcripció xinesa: Wei-t'chö. El 632 el rei va fer homenatge a l'emperador Tang i el 635 va enviar al seu fill a la cort xinesa
El 648 el general imperial d'origen turc A-che-na Cho-eul després que havia sotmès Kudjha, va enviar a Khotan a una companyia de cavalleria lleugera dirigida per el seu lloctinent Sie Wam-pei; el rei de Khotan, que llavors es deia Fou-cho Sin fou enviat a la cort imperial, però degut a la seva fidelitat fou reenviat al seu regne amb nous títols i privilegis [2]. El 670, sota l'emperador Tang Kao-tsong, el regne fou conquerit pels tibetans i no fou recuperat per la Xina fins el 694 durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Tsö-t'ien), viuda de l'anterior.
Després la dominació xinesa va continuar fins a la batalla del Talas el 751 que va donar pas a l'establiment del khanat uigur.
