Heftalites

De Viquip??dia

Mapa on es mostra l'extensi?? de les regions sota domini dels heftalites al voltant de l'any 520

Els heftalites foren una horda turcomongola amb predomini mongol^[1] originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (mass??s de l'Altai) des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus. Els perses els van dir haiatelites (hayathelites) i els xinesos ye-tai. El seu nom d'heftalites derivaria del clan reial de l'horda, el clan Hefta o Ye-ta. Els bizantins els hi deien "huns blancs".

Al comen??ament del segle V eren una horda secundaria vassalla dels joan-joan, per?? poc a poc van comen??ar a agafar import??ncia estenent-se cap a l'oest mentre per l'est arribaven fins prop de Qarashahr i controlaven la conca de l'Ili fins a l'Issiq-kul, les estepes de Txou (Tchou) i de Talas i fins al Sir Darya i la mar d'Aral. Segurament la seva resid??ncia fou propera a Talas (Aulie-Ata).

Vers el 440 ja havien ocupat Sogdiana i Transoxiana i probablement Balkh o Bactriana (Tokharistan). Alguns orientalistes suposen que es van instal??lar a Bactriana durant el regnat del persa Bahram V Gor (420-438) i fins i tot haurien atacat Khorasan per?? foren rebutjats pels perses a la batalla de Kusmehan, prop de Merw; altres per?? pensen que en aquesta ??poca els que van atacar P??rsia foren un altra horda turca, els khionites. Sota el rei persa Firuz o Peroz I (457-484) els heftalites van atacar el Khorasan i van derrotar als perses (el rei va morir). Estaven dirigits pel khan Akhshunwar, nom que seria una deformaci?? del t??tol reial sogdi?? de khshevan (rei). Despr??s de la vict??ria els heftalites van ocupar el Talekan (a l'oest entre Balkh i Merw), Merw i Herat. El rei sass??nida Kobad I, enderrocat, es va refugiar amb els heftalites i es va casar amb una neboda del seu khan, el qual li va donar un ex??rcit per recuperar el poder. Kobad va recuperar el tron el 499 merc??s als seus soldats heftalites.

Els heftalites van avan??ar al sud, cap a la part de la vall de Kabul on vers la meitat del segle V els kushana o kusana havien estat substitu??ts per la dinastia yuezhi dels kidarites. Vers el 500 els heftalites ja dominaven Bactriana, Kabul i Kandahar i des de all?? es van llen??ar a la conquesta de l'??ndia que en gran part (Malwa, Gujarat i el nord del Deccan) estava governat per la dinastia gupta i havia arribat al seu zenit amb Kumaragupta (415-455) i el seu fill Escandaragupta (455-470). Es creu que entre el 450 i el 460 els heftalites ja havien fet una primera incursi?? al Panjab que fou rebutjada pels gupta (els indis anomenaven als heftalites com "huna"), i una segona incursi?? el 460 fou igualment rebutjada. L'imperi gupta va entrar en decad??ncia a la mort de Escandaragupta (470) i despr??s es va dividir en dos branques, una a Malwa amb Budagupta (476-494) i Banugupta (499-543), i un altra a Bihar i Bengala amb Puragupta i Narasimhagupta. En aquestes condicions cal sospitar que els heftalites no van tardar a tornar a l'??ndia i abans del 502 un legin (cap secundari), probablement de Kabul, anomenat Toramana (?-502) va arribar fins a Malwa. El pes de la lluita per l'??ndia degu?? recaure en el legin de Kabul ja que el khan heftalita principal vivia quasi be sempre al Badakhshan.

Toramana va tenir com a successor a Mihirakula (vers 502-530) que tenia la seva residencia a Xacala (Sialkot) al Panjab Oriental. En aquest moment a Kapisha i Gandhara s'havia establert un cap heftalita secundari (legin) per?? hereditari, que havia establert una dinastia (el 520, quan hi va ser Song Yun, regnava el segon legin). El legin de Gandhara va conquerir per aquesta mateixa ??poca el Caixmir, i mentre va aturar les massacres de greco-budistes a Gandhara per?? quan va tornar les va continuar. Mihirakula es va enfrontar amb un rei gupta identificat a les fonts com a Baladitiya i que podria ser Narasimhagupta de Bihar i Bengala; el rei indi va recular inicialment per?? en un inesperat contraatac va derrotar al legin heftalita i potser el va fer presoner. Fou la primera gran derrota heftalita contra els indis, per?? no la darrera.

Vers el 520 el gran khan heftalita va rebre al missioner xin??s Song Yun, a la seva residencia d'estiu al Badakhshan. Song Yun dona una descripci?? dels heftalites, diu que a la Bactriana la cultura greco-budista existent fou aniquilada, les poblacions massacrades, es va perseguir el budisme i als budistes destruint els monestirs i les obres d'art. Al hivern del 520 Song Yun va visitar al legin de Gandhara, i consider?? als heftalites de la zona com a n??mades purs, vivint al camp i no a les viles, i amb residencia a un campament m??bil. Segons el testimoni de Hiuan-tsang ^[2], a Gandhara s'havia matat a dos ter??os de la poblaci?? original i la resta havia estat redu??da a l'esclavatge, mentre que els monestirs i les estopes budistes havien estat destru??ts.

Vers el 530 el raj?? de Mandasor a Malwa, Yashosdharman, en unes inscripcions, es vant?? d'haver derrotat als "huna" i d'haver obligat a Mihirakula a retre-li homenatge. Mihirakula sembla que, derrotat o no, va poder tornar al seu domini a Bactriana i Caixmir, i va estar tamb?? a Gandhara on per causes desconegudes va exercir cruels repres??lies sobretot contra els budistes; els texts budistes nom??s diuen que com a c??stig va tenir una mort horrible.

A la segona meitat del segle VI, Istami, yabghu dels turcs occidentals, va arribar a Talas, i va xocar amb els heftalites. Istami es va aliar als perses, governats llavors per Cosroes I Anushirwan. Una filla d'Istami es va casar amb Cosroes. A partir del 565 els heftalites, amena??ats al nord pels turcs, i al oest pels perses, van cedir terreny. Una teoria diu que es van dividir i que una part va fugir a occident on van ser coneguts com els ??vars (de uarkhonites o varkhonites) i la resta a l'??ndia. Els turcs van ocupar Sogdiana i P??rsia la Bactriana (que al cap de tres anys tamb?? va passar als turcs)

Encara van amena??ar per un temps el Panjab. A la segona meitat del segle VI el maharaja de Thaneswar ^[3] Prabhakara (mort el 605) va derrotar als heftalites, i el 605 el seu fill Padjyavardhana encara els combatia. El seu successor Harsha Shiladitya (606-647) fou encara celebrat pels poetes per les seves vict??ries sobre els huna. Per?? a la primera meitat del segle VII van desapar??ixer i les seves bandes o be foren exterminades per les repetides lluites o foren absorbides per la poblaci?? del Panjab. Es possible que alguns clans heftalites s'haguessin integrat a l'aristocr??cia india. ^[4]

[edita] Notes i refer??ncies

1. ??? Albert Herrmann, Die Hephtaliten und ihre Beziehungen zu Cina, Asia Major II, 1925
2. ??? Le voyage de Song Yun dans l'Udyana et le Gandhara, traducci?? de Chavannes, 1903
3. ??? Al nord-oest de Delhi, en s??nscrit Sthanvisvara, fou funcions d'estat fronterer primera defensa contra els huna
4. ??? per exemple el clan rajput del Gurdjara reivindica un origen heftalita