Bahram V
De Viquip??dia
Bahram V o Varanes V, m??s conegut com Bahram Gor (Gor = Ase salvatge) per la seva afici?? a la cacera de les ases salvatges, fou rei sass??nida de P??rsia. Va regnar del 420 al 438.
La seva mare era suposadament Shoshanduxt, filla de l'exiliarca jueu. Va viure a la cort dels reis l??cmides d'Hira Numan i Mundhir, on el seu pare l' hauria desterrat per algun desacord. A la mort de Yazdgard I el seu fill gran, Shapur, va anar des de Arm??nia a Ctesifont per reclamar el tron per?? fou assassinat pels nobles i elegit rei el pr??ncep Khusraw (Cosroes) conegut com Khusraw l'usurpador.
Bahram V amb ajut del rei l??cmida Mundhir o Monder va avan??ar cap a Ctesifont i els nobles alarmats, van negociar amb ell i van acceptar la seva reclamaci?? despr??s de prometre que canviaria la pol??tica del seu pare. Una llegenda diu que Bahram va suggerir posar la corona entre dos lleons i aquell dels dos pretendents que l'agaf??s seria rei, i Cosroes llavors va renunciar i en canvi Bahram va agafar la corona.
Va deixar el govern a alts funcionaris especial al gran ministre (wuzurg framadar) Mihr Narseh, Va rebaixar impostos i deutes en ocasi?? de grans festivitats, va promoure a diversos m??sics als m??s alts c??rrecs i va portar a milers d'indis (luris) a Iran, per ensenyar als seus s??bdits; el rei es dedicava als plaers sexuals i la cacera i va ser un dels reis m??s populars.
Poc despr??s de pujar al poder es va enfrontar als huns blancs o heftalites que van envair el Iran oriental; va deixar al seu germ?? Nars??s com a regent i va marxar de Nish a Merw fins a Kushmehan on va trobar a l'enemic i el va derrotar obtenint un gran bot?? que va dedicar al temple de foc d'Adur Gushnasp. Nars??s fou despr??s nomenat governador del Khurasan.
Al front occidental fou menys afortunat; els armenis s'havien passat als bizantins i el 421 va esclatar la guerra; Mihr Narseh va dirigir les forces perses per?? sense resultats decisius; a la prov??ncia de Arzanene, Narseh fou derrotat (en aquesta ocasi?? el correu Pal??ladi va portar la noticia al B??sfor en nom??s tres dies) per?? els bizantins no van poder culminar el setge de Nisibis encara que van expulsar als perses de la vall d'Amida.
Finalment (428) es va haver de signar un tractat de pau (anomenat pau dels cents anys i va durar fins al 12?? any de regnat de l'emperador Anastasi, el 503), negociada per Maxim?? i Procopi, que reconeixia la llibertat religiosa dels cristians a l'Imperi Persa i dels zoroastrians a l'Imperi Bizant??; aquest darrer contribuiria financierament a la defensa del passos del Caucas contra els huns. El rei Artaxes IV d'Arm??nia (estabkert el 423), fill de Bahramshapur, fou deposat i el pa??s convertit en prov??ncia sota un governador o marzban.
Hauria mort a l'estiu del 438 be de mort natural o be en una cacera.
La seva vida es narrada en un roman?? ??pic, les principals versions de la qual s??n el Sha-nama, el Haft peykar i el Hasht behesht. Les versions tenen un fons igual per?? els detalls varien considerablement. A les fonts liter??ries Bahram Gor es esmentat com la primera persona que va escriure poesies a P??rsia.
| Precedit per: Khusraw l'usurpador |
Shahansha (rei de reis) de l'Imperi Sass??nida 420???438 |
Succe??t per: Yazdgard II |
