Yazdgard II
De Viquipèdia
Yazdgard II o Yazdegerd II (etimològicamnet, en llengua persa, Izdegerdes o "fet per Déu"), va ser Rei de Pèrsia, del 438 al 457.
Va heretar l'imperi a la mort del seu pare Bahram V, i just començar el seu regnat va atacar l'Imperi Romà d'Orient aliant-se amb un conglomerat de diverses nacions, incloent-hi els seus aliats indis, per acabar amb l'amenaça romana (els romans havien estat construïnt fortificacions a les proximitats del territori persa de Carrhae). Els romans no s'esperaven l'atac, i tan sols unes importats inundacions van evitar que els perses penetressin endins del territori romà. L'emperador bizantí, Teodosi II, va enviar el seu comandant personalment al campament de Yazdgard per negociar la pau.
El 441 va acabar pactant-se que cap dels dos imperis construirien més fortificacions en els territoris fronterers. Tot i que Yazdgard negociava des d'una posició de força, no va plantejar més exigències als romans ja que havia de fer front a les incursions dels kidarites a Pàrtia. Va reunir el seu exèrcit a Neishabur el 443 i va iniciar una campanya prolongada contra els kidarites. Després de nombroses batalles va derrotar-los i els va expulsar més enllà del Riu Oxus el 450.
Durant la seva campanya oriental, Yazdgard va engendrar sospites envers els cristians a l'exèrcit i la noblesa i en va expulsar molts. Posteriorment va iniciar una persecució dels cristians i, en menor mesura, dels jueus. Va instigar una política pro-zoroastriana, i va esclafar una revolta dels cristians armenis a la Batalla de Vartanantz el 451.
En els seus últims anys, va tornar a lluitar contra els kidarites fins la seva mort el 457. Deixant de banda les seves estrictes polítiques religioses i la persecució de minories, era vist com un monarca just i moderat.
| Precedit per: Bahram V |
Monarques sassànides 438-457 |
Succeït per: Hormazd III |
