Protoindoeuropeus

De Viquipèdia

Els protoindoeuropeus foren els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistòric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Els protoindoeuropeus son un grup de gent hipotètic; se'n dedueix l'existència a partir del 4000 aC a través del seu llenguatge, el protoindoeuropeu.

Basant-se en paraules reconstruïdes del seu llenguatge, hom pot deduir algunes coses sobre la seva cultura sense temor a equivocar-se.

• la seva societat es basava en les relacions entre homes
• el seu déu principal era *dyeus ph₂tēr (literalment. "pare del cel"; > grec antic Ζευς (πατηρ) / Zeus (patēr); *dieu-ph₂tēr > llatí Jupiter) i un déu de la terra
• componien i recitaven poesia heroica o cançons, amb fórmules com ara fama immortal
• vivien en una regió on hi havia neu
• eren un poble tant pastoral com nòmada, i domesticaven bovins i cavalls
• tenien carros amb rodes sòlides, però no carros de guerra

[edita] Cultura i religió

Tot el que es coneix sobre els protoindoeuropeus amb alguna certesa és el resultat de la lingüística comparativa, amb ajut de l'arqueologia. Els trets següents són àmpliament reconeguts, però s'ha de saber que són hipotètics degut a la seva naturalesa reconstruïda.

Els protoindoeuropeus eren una societat patrilineal, probablement seminòmada, basada en la ramaderia (especialment els bovins i els xais). Havien domesticat els cavalls (eḱwos). La vaca (gwous) jugava un paper essencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida quotidiana. La riquesa d'un home es mesurava amb el nombre d'animals (peḱus) que tenia.

Practicaven una religió politeista centrada en ritus de sacrifici, probablement duts a terme per una casta religiosa. L'hipòtesi de Kurgan suggereix que els morts eren enterrats en túmuls o cambres mortuòries. Els líders importants s'enterraven amb les seves pertinences, i potser també amb les seves dones.

Hi ha indicis d'una monarquia religiosa, suggerint que el rei de la tribu també era l'alt sacerdot. Moltes societats indoeuropees mostren una divisió en classes clerical, guerrera i camperola. Georges Dumézil va suggerir aquesta divisió també per la societat indoeuropea.

Si hi havia una classe de guerrers, probablement hauria estat composta de joves homes solters. Haurien seguit un codi guerrer inacceptable a la societat tret de dins el seu grup. Els indicis dels seus ritus d'iniciació suggereixen que aquest grup s'identificava amb els llops o gossos.

Tècnicament, la reconstrucció suggereix una cultura de principis de l'edat del bronze: s'usava bronze per fer eines i armes. Es coneixia l'argent i l'or. S'aprofitava la llana de les ovelles i es teixia. També es coneixia la roda.

No es pot reconstruir amb certesa el nom que aquest poble es donava a si mateix.

[edita] Orígens

Els estudiosos del segle XIX que van afrontar la qüestió de la regió originària dels indoeuropeus es van haver de conformar amb els indicis lingüístics. Es va intentar fer-ne una localització aproximada a partir dels noms de plantes i animals (especialment el faig i el salmó), així com la cultura i la tecnologia (una cultura de l'edat del bronze centrada en la ramaderia i que havia domesticat el cavall). Les opinions queden dividides entre una hipòtesi europea, que proposa una migració d'Europa a Àsia, i una hipòtesi asiàtica, que manté que la migració tingué lloc en sentit contrari.

Tanmateix, des del principi, aquesta controvèrsia va ser afectada per coses que anaven des de les nocions romàntiques i nacionalistes d'invasors heroics fins la propaganda imperialista i racista. Sovint s'assumia naturalment que l'expansió del llenguatge es devia a les invasions d'una suposada raça ària superior. Aquestes hipòtesis sofriren una distorsió particularment severa a causa de la política propagandística nazi. Aquesta qüestió encara és tema de discussió. Sovint, els nacionalistes diuen que el territori original dels protoindoeuropeus és el seu.

[edita] Arqueologia

Esquema de les migracions indoeuropees d'entre el 4000 aC i el 1000 aC segons l'hipòtesi de Kurgan. La zona violada correspon al territori original presumit (cultura de Samara i cultura de Sredny Stog). La zona vermella correspon a l'àrea que podria haver estat ocupada per pobles parlants de l'indoeuropeu fins el 2500 aC; la zona taronja, fins el 1000 aC.

Hi ha hagut molts intents d'argumentar que certes cultures prehistòriques es poden identificar amb els pobles parlants de protoindoeuropeu, però tots són especulacions. Tots els intents de relacionar un poble real amb un llenguatge hipotètic depenen d'una reconstrucció del llenguatge prou sòlida com per identificar conceptes culturals i ambientals que es puguin associar amb cultures determinades (com ara l'ús de metalls, l'agricultura-ramaderia, animals i plantes d'un cert origen geogràfic...).

Al segle XX, Marija Gimbutas va crear una variació moderna de la tradicional teoria de la invasió (la hipòtesi de Kurgan) segons la qual els indoeuropeus eren una tribu nòmada de l'est d'Ucraïna i el sud de Rússia, i que s'expandiren a cavall en diverses ones migratòries durant el tercer mileni abans de Crist. La seva expansió coïncidí amb la domesticació del cavall. Deixant proves arqueològiques de la seva presència, van sotmetre els pacífics agricultors europeus. A mesura que les creences de Gimbutas evolucionaren, va començar a emfatitzar la naturalesa patriarcal i patrilineal de la cultura invasora, en contrast amb la cultura suposadament igualitària, o fins i tot matrilineal, dels envaïts, fins al punt de postul·lar una arqueologia essencialment feminista.

La seva teoria ha trobat suport genètic en restes de la cultura neolítica d'Escandinàvia, on restes òssies de tombes neolítiques indiquen que la cultura megalítica era o bé matrilocal o bé matrilineal, ja que la gent que estava enterrada a la mateixa tomba estaven relacionats a través de parents del sexe femení. També hi ha indicis de tradicions matrilineals en els picts. Encara té molt suport na versió modificada d'aquesta teoria, feta per JP Mallory i que treu importància al caràcter violent de les invasions.

Colin Renfrew propugna la "hipòtesi anatòlica", segons la qual les llengües indoeuropees s'escamparen pacíficament a Europa des de l'Àsia menor a partir del 7000 aC, amb la revolució neolítica. Aquesta teoria contradiu el coneixement que es té de què l'antiga Anatòlia estava habitada per gent no indoeuropea; els hattians, khaldi i Khalib. Tanmateix, això no exclou la possibilitat que aquests pobles contribuissin en certa mesura amb els protoindoeuropeus, ja que tenien relacions estretes amb les antigues cultures de Kurgan.

Una altra teoria està relacionada amb la teoria del diluvi del Mar Negre, que suggereix que el protoindoeuropeu sorgí com a lingua franca de diverses tribus antigues del neolític al Mar Negre. A partir d'aquesta hipòtesi, l'arqueòleg Fredrik T. Hiebert suggereix que la transició del protoindoeuropeu a l'expansió de l'indoeuropeu fou causada per una inundació del Mar Negre al sisè mileni abans de Crist.

[edita] Genètica

Segons un estudi genètic del National Geographic Project, els protoindoeuropeus tenen el seu origen al nord de l'Índia. Aquest estudi proposa un període entre el 50.000 aC i el 40.000 aC per aquesta migració. Això podria explicar la similitud entre llengües índies i europees i dóna suport a la hipòtesi que els indoeuropeus s'originaren a l'Índia.

L'aparició d'evidència arqueogenètica, que utilitza anàlisis genètiques per detectar patrons migratoris, va afegir nous elements al trencaclosques. Luigi Luca Cavalli-Sforza, un expert en aquest camp, va usar evidència genètica durant els anys 90 per combinar, en certa manera, les teories de Gimbutas i Renfrew. Segons la teoria de Cavalli-Sforza, els agricultors de Renfrew migraren cap al nord i l'oest es subdividiren i una part es convertí en la cultura de Kurgan de Gimbutas.

En qualsevol cas, el desenvolupament de la genètica elimina els temes més espinosos de les grans controvèrsies sobre les invasions. Indiquen una forta continuïtat genètica a Europa; específicament, uns estudis de Bryan Sykes mostren que aproximadament el 80% del material genètic del europeus data del paleolític, suggerint que les llengües tendeixen a expandir-se geogràficament més aviat a travès del contacte cultural que per mitjà d'invasions i exterminis. Per tant, el registre genètic no exclou la possibilitat, històricament molt més comuna, d'una invasió en què els invasors assimilaren els antics habitants. Això és més o menys el que proposava Gimbutas:

El procès d'indoeuropeització fou una transformació cultural, no física. Se l'ha de veure com una victòria militar ja que imposà un nou sistema administratiu, una nova llengua i una nova religió als grups indígenes.

D'altra banda, aquests resultats també conduïren a una nova encarnació de la "hipòtesi europea", suggerint que les llengües indoeuropees ja existien a Europa des del Paleolític (vegeu teoria de la continuïtat paleolítica).

Es pot atribuir un 28% a la revolució neolítica, que tingué lloc a Anatòlia el 10.000 aC. Un tercer component d'un 11% prové de l'estepa pòntica. Mentre que aquestes troballes confirmen que hi hagué moviments migratoris tant a principis del Neolític com de l'edat del Bronze, corresponents als indoeuropeus de Renfrew i Gimbutas, respectivament, és evident que el registre genètic no pot donar-nos informació del llenguatge que parlaven aquests grups.

L'expansió de l'haplogrup Y R1a1 està relacionat amb l'expansió de les llengües indoeuropees. La seva mutació identificativa (M17) tingué lloc fa uns 10.000 anys, abans de l'etapa protoindoeuropea, així que la seva presència no pot ésser interpretada com una prova infalible d'origen indoeuropeu.

[edita] Glotocronologia

Encara més recentment, un estudi de la presència/absència de certes paraules en llengües indoeuropees (usant [[procès estocàstic|models estocàstics de l'evolució dels mots) suggereix que l'origen de l'indoeuropeu data de fa 8.500 anys, i que la primera branca que se'n separà fou la hittita. Gray i Atkinson s'esforçaren per evitar els problemes associats amb els models tradicionals de la glotocronologia. Tanmateix, s'ha de recordar que els càlculs de Gray i Atkinson es basen completament en llistes Swadesh, i que mentre que els seus resultats són bastant sòlids per branques ben documentades, la seva estimació de l'edat de l'hittita, que és crucial per la teoria anatòlica, es basa en una llista de 200 mots d'un únic llenguatge, cosa que la fa controvertida.

Un document més recent, que tracta 24 llengües majoritàriament antigues, entre les quals tres d'anatòliques, dóna la mateixa estimació temporal i suggereix que la branca anatòlica fou la primera a separar-se.

Un escenari que podria fer encaixar la teoria de Renfrew amb la hipòtesi de Kurgan suggereix que les migracions indoeuropees estan relacionades d'alguna manera a la immersió de la part nord-oriental del Mar Negre al voltant del 5600 aC. Ryan i Pitman argumenten que una part de la població hauria migrat al sud, convertint-se en els parlants del proto-hittita, mentre que la resta de la població hauria migrat cap al nord, convertint-se en la cultura de Kurgan. D'altres haurien fugit cap al nord-est (Tocaris) o el sud-est (indoiranis). Mentre que cronològicament, aquesta teoria coïncideix amb la de Renfrew, és incompatible amb la seva idea base que l'indoeuropeu s'escampà amb l'avenç de l'agricultura.

[edita] Vegeu també

• Protoindoeuropeu
• Lingüística comparativa
• Urheimat
• Arqueogenètica
• Kurgan
• Aris
• Invasió ària
• Teoria de la continuïtat paleolítica