Ling????stica comparativa

De Viquip??dia

La ling????stica comparativa ??s la part de la ling????stica que estudia les relacions entre les lleng??es i l'evoluci?? interna de cadascuna d'acord amb una t??cnica de comparaci?? de les etapes de l'evoluci?? d'una mateixa ??rea ling????stica i de comparaci?? entre les lleng??es semblants.

La ling????stica comparativa ??s, doncs, un estudi que es desenvolupa entre l'evoluci?? hist??rica i les fases que n'indiquen els moments de canvi i de diferenciaci??. Un sistema comparatiu que analitza la superposici?? dels diferents estadis de transformaci?? de la llengua a trav??s de les interfer??ncies que, a poc a poc, s'acumulen amb el temps sota la pressi?? dels successius canvis morfol??gics i fon??tics.

Aix?? el significant adquireix, a poc a poc, significats nous que substitu??xen els anteriors i s'infiltren en la nova estructura antropol??gica i cultural que els ha generats.

Hom pot recordar, per exemple, l'anomenada llei fon??tica, actualment acceptada i resultat de l'an??lisi comparativa dels fonemes, que estableix que donat un so qualsevol x quan aquest es transforma a causa de les conting??ncies en un so y, la mateixa transformaci?? s'esdev?? regularment cada cop que ocurr??ncia de x si es troba en unes condicions iguals en el mateix moment hist??ric definit. El canvi dels fonemes segueix (i ??s paral??lel a) la mutaci?? dels morfemes. Vegeu en el franc??s el que s'ha esdevingut amb la ?? (e llarga del llat?? vulgar), el so corresponent actual de la qual ??s el que s'escriu amb oi.

Per exemple:

• s?? = soi
• m?? = moi
• t?? = toi
• l??gem = loi
• m??nsis = mois
• cr??dere = croire

Pertanyen al camp d'estudi de la ling????stica comparativa:

• La ling????stica historicocomparativa (ling????stica diacr??nica), fundada al segle XIX i que du a terme les seves indagacions amb la comparaci?? ling????stica, que ha reeixit a establir la pertinen??a a una fam??lia ling????stica o altra de les diferents lleng??es, aix?? com llur origen. D'aquestes recerques han nascut diverses disciplines com la ling????stica indoeuropea, la semit??stica o la ugrofinesa, especialitzades en cada grup d'idiomes.. La presumpta relaci?? ling????stica s'anomena parentiu gen??tic en ling????stica.

• La ling????stica contrastiva, denominada sobretot a Europa de l'est tamb?? ling????stica confrontativa, que compara entre si les lleng??es des del punt de vista sincr??nic, es concentra sobretot en la tipologia ling????stica i en la did??ctica de les lleng??es estrangeres (per exemple la cerca de possibles interfer??ncies ling????stiques, i problemes de l'adquisici?? de les lleng??es estrangeres, etc.). Si les lleng??es examinades es troben en contacte, es parla de ling????stica de contacte.

• Les ci??ncies liter??ries de la comparaci?? (comparativ??stica).

[edita] Or??gens de la ling????stica comparativa

[edita] L'evoluci?? ling????stica com es veia a l'antiguitat

La idea del canvi ling????stic no era gaire clara en els antics que atribu??en a la necessitat la causa de l'aparici?? de paraules noves.

Per exemple, Quint Horaci Flac escriu: Multa renascentur quae iam cecidere, cadentque
quae nunc sunt in honore vocabula, si volet usus (Ars poetica vv.70-71)

("Moltes paraules que ja han desaparegut tornaran, i desapareixeran les que ara s'usen, si ho vol la necessitat")

Encara no existia per a la majoria la idea de la innovaci?? del l??xic i no consideraven els arcaismes lexicals, sint??ctics i morfol??gics dels poetes m??s que licentitae dictades per raons estil??stiques, m??triques i r??tmiques.

Tamb?? en el pla del parentiu ling????stic, ni els grecs ni els llatins no en tingueren m??s que qualque intu??ci?? ocasional: Plat?? (Cr??til 410 a), notava l'afinitat existent entre paraules gregues com ????????? i ???????? i les corresponents en frigi, per?? no se li va acudir res m??s que que fossin pr??stecs.

Arist??til, explicant en termes de transposici??, subtracci?? o intercanvi de lletres els arcaismes d'Homer com a llic??ncia po??tica, arrib?? a fer derivar formes arcaiques de formes m??s recents de les mateixes paraules (Po??tica 1458 a), mostr?? el car??cter fix de la seva visi?? del llenguatge.

A la Roma de l'edat imperial, el gram??tic Rufi Fest notava la correspond??ncia entre l'aspiraci?? inicial de moltes paraules gregues i la sibilant amb qu?? comen??aven els termes corresponents en llat?? latino (??????? ??? silva; ????? ??? sex; ????????? ??? septem): en va treure la conclusi?? que el llat?? era un dialecte grec particular, af?? a l'e??lic, amb el qual compartia la baritonesi (tend??ncia a no accentuar la darrera s??l???laba).

La torre de Babel (1563), Pieter Brueghel el Vell

L'estat de les recerques no canvi?? gaire a l'edat mitjana i en el Renaixement. L'humanista Giuseppe Giusto Scaligero (1540-1609) va tenir la intu??ci?? del parentiu entre les lleng??es, i identific?? onze lleng??es mare, entre les quals l'arrel comuna del germ??nic, que ell anomen?? lingua Gott (de l'alemany Gott: D??u), per?? es limit?? a comparar-ne el l??xic. El mercader i escriptor tosc?? Filippo Sasetti (1540-1588), a l'??ndia per negocis, avan???? una mica m??s, quan not?? algunes semblances entre les lleng??es europees i les indies, per?? ell tampoc no pass?? de les comparances lexicals.

[edita] El naixement del m??tode comparatiu

Sols a la fi del segle XVII comen??aren a canviar les coses. El m??tode comparatiu tingu?? un precursor en Christian Jacob Kraus (1753-1807), que defin?? el concepte de taula comparativa entre formes gramaticals de les lleng??es. El 1781 Johann Christoph Adelung defin?? els conceptes de varietat dialectal, llengua parenta, i llengua totalment diferents envers qualsevol llengua implicada en un examen comparatista.

El salt qualitatiu que porta a la formulaci?? de la hip??tesi d'una llengua mare comuna de les lleng??es antigues d'Europa l'ocasion??, per??, una circumst??ncia hist??rica ben concreta, l'apropament de la cultura europea a l'??ndia antiga, a l'??poca de la conquista de l'??ndia per Anglaterra. El 1786, l'alt magistrat de Bengala sir William Jones (1746-1786) don?? una confer??ncia en el text de la qual, publicat el 1788, valorava l'estructura de la llengua s??nscrita, i avan??ava la hip??tesi que el llat??, el grec, el celta, el g??tic i el s??nscrit procedissin ??d'una font comuna que tal volta ja no existeix??: havia nascut aix?? la hip??tesi d'una llengua mare ancestral de totes les parlades a l'??ndia i a Europa.

Franz Bopp

Per?? la hip??tesi de Jones caigu?? en l'oblit, tant que Friedrich Schlegel (1772-1829) torn?? a proposar la mateixa idea en el seu llibre ??ber die Sprache und Weisheit der Indier (Sobre la llengua i la sapi??ncia dels indis), en el qual per primera vegada es parla de gram??tica comparativa (vergleichende Grammatik). Per?? nom??s Franz Bopp (1791-1867) i el seu hist??ric Konjugationssystem (Sistema de les conjugacions), arrib?? a formular definitivament els principis concrets i sistem??tics de l' an??lisi ling????sticocomparativa, i a introduir el programa enunciat per Jones i Schlegel en l'??mbit de la ling????stica pr??piament dita. Bopp fou el primer a basar les definicions d'Adelung sobre dos principis b??sics:

1. la concordan??a del material ling????stic
2. la concordan??a de l'estructura gramatical.

La posada a punt completa de la metodologia de la ling????stica hist??rica s'assol?? a la fi amb Jakob Grimm, que pos?? els fonaments de la filologia germ??nica i forn?? eines i materials essencials a la ling????stica indoeuropea.

[edita] Els primers estudis cient??fics

Com es veu, la ling????stica comparativa neix a Europa entre el final del segle XVII i el comen??ament del XIX, a la zona germ??nica, en el clima cultural creat pel Romanticisme, Les primers lleng??es europees que es compararen i que es reconegueren com a descendents de la llengua mare foren les lleng??es germ??niques, objecte de la fonamental an??lisi de Grimm, el qual formul?? la famosa llei fon??tica de la rotaci?? conson??ntica o Lautverschiebung (de l'alemany Laut, ??so, fonema??, + Verschiebung, ??canvi?? -vegeu l'angl??s shift), que descriu l'??xit particular que tenen en alemany les consonants oclusives indoeuropees. Amb la formulaci?? de la seva llei, Grimm defini tamb??, m??s en general, el concepte de canvi fon??tic com un fenomen espec??fic de les lleng??es, dotat de regularitat i que s'esdev?? en unes condicions particulars d'articulaci?? de la paraula. El germ??nic adquir?? aix?? amb Grimm un forma ling????stica definitiva, com a subgrup de l'indoeuropeu.

[edita] Cr??tica a la ling????stica comparativa

Encara que molts de ling??istes seguiren usant el m??tode comparatiu, molts d'ells hi veieren tamb?? alguns defectes greus. Durant els darrers anys, s'han proposat alternatives (per exemple, la comparaci?? lexical en massa), en part degudes als problemes inherents al m??tode.

[edita] La hip??tesi neogram??tica

El primer punt feble de la ling????stica comparativa ??s l???assumpci?? fonamental dels neogram??tics que ??les lleis fon??tiques no admeten excepcions??. Aquesta assumpci?? ??s problem??tica tamb?? en el pla te??retic: el fet mateix que lleng??es diferents hagin evolucionat segons lleis de canvi fon??tic diferents sembla indicar un grau d'arbitrarietat en l'evoluci?? ling????stica. A m??s, un cop acceptat que els canvis fon??tics puguin estar condicionats pel context segons unes regles mes aviat complicades, s'obre la porta a ??lleis?? que nom??s tenen en compte unes quantes paraules, o fins i tot una de sola; cosa l??gicament equivalent a admetre excepcions a les lleis m??s generals. Aquest problema ha menat alguns cr??tics a una posici?? radicalment oposada, que es pot resumir amb la m??xima ??cada paraula t?? la seva hist??ria??.

[edita] Manlleus i mutacions casuals

Tamb?? els neogram??tics reconegueren que, a part de les lleis de canvi fon??tic general, les lleng??es es troben subjectes tamb?? a manlleus d'altres lleng??es i a altres canvis espor??dics (inflexions irregulars, composici??, abreviaci??) que refereixen sols a una paraula, o a subconjunts de paraules petits.

Igualment, si cal excloure de l'an??lisi els manlleus, at??s que per definici?? no s??n gen??tics, introdueixen confusi?? en les dades, i aix?? poden ocultar lleis sistem??tiques o deformar-ne l'an??lisi. A m??s, hi ha el perill d'un raonament circular -??s a dir, d'hipotetitzar que una paraula sigui un pr??stec sols perqu?? no s'adapta a les assumpcions actuals sobre les lleis fon??tiques regulars.

Els intents d'aplicar el m??tode comparatiu a lleng??es afectades pel proc??s de difusi?? per ??rees poden tamb?? ser problem??tics. Aquesta ??s, en ess??ncia, una forma subtil de manlleu, que es pot produir quan un significatiu nombre de parlants d'una llengua ??s competent d'alguna manera en una altra, possiblement no relacionada. Aix?? pot portar les lleng??es a adoptar caracter??stiques fonol??giques d'una altra, de vegades fins i tot sense que hi hagi un manlleu conscient de formes lexicals o morfol??giques, amb el resultat que les dues lleng??es pot acabar que semblin que tenen una relaci?? gen??tica quan de fet no en tenen. Tamb?? ??s possible que dues lleng??es, o m??s, sense relaci?? sembli que estiguin relacionades com a conseq????ncia que independentment han rebut la difusi?? per ??rees]] d'una tercera llengua sense relaci??.

Les altres excepcions a les lleis fon??tiques s??n un problema m??s greu, perqu?? apareixen en la transmissi?? ling????stica gen??tica. Un exemple de canvi espor??dic, sense cap ra?? l??gica aparent, ??s la paraula espanyola palabra (??paraula??). Per un canvi regular des del llat??, s'hauria d'haver transformat en *parabla, per?? la r i la l s'han intercanviat la posici?? per met??tesi espor??dica.

A mesura que aquests canvis espor??dics s'acumulin, aniran ocultant m??s i m??s les lleis fon??tiques sistem??tiques, i a la fi impediran de recon??ixer les relacions gen??tiques entre les lleng??es, o portaran a reconstruccions errades de protolleng??es i a arbres ling????stics incorrectes.

[edita] Analogia

Una font de canvis espor??dics que reconegueren els neogram??tics mateixos fou l'analogia. En aquesta, una paraula espor??dicament canvia perqu?? es troba prop d'una altra en el l??xic que es pensa que t?? alguna relaci?? amb ella. Per exemple, la paraula russa per 9, mitjan??ant canvis fon??tics regulars a partir del protoeslau, hauria d'haver estat /n??ev??at??/, per?? realment ??s /d??ev??at??/. Es creu que la n??- inicial es canvi?? en d??- per mor de la influ??ncia de la paraula usada en rus per 10, /d??es??at??/).

[edita] Aplicaci?? gradual

Fa m??s poc temps, William Labov i altres ling??istes que han estudiat contempor??niament els canvis ling????stics amb detall han descobert que fins i tot un canvi fon??tic sistem??tic al principi es produeix d'una manera no sistem??tica, amb un percentatge d'ocurr??ncia en la parla d'una persona que dep??n de diferents factors socials (Beekes 1995:55; Szemer??nyi 1996:3). Sovint un canvi fon??tic comen??a a afectar algunes paraules en una llengua, i despr??s s'est??n gradualment a altres, un proc??s conegut com difusi?? l??xical. Aquestes observacions afebleixen considerablement l'axioma dels neogram??tics que "les lleis fon??tiques no tenen excepcions".

[edita] Problemes relacionats amb el model arbori

Un altre punt feble del m??tode comparatiu ??s la seva depend??ncia del model arbori (alemany Stammbaum). En aquesta representaci??, les lleng??es filles es veuen com a branques que surten de la protollengua i que creixen allunyant-se gradualment m??s i m??s de la protollengua a trav??s de l'acumulaci?? de canvis fonol??gics, morfosint??ctics i lexicals; i possiblement dividint-se en noves lleng??es filles. Aquesta representaci?? es fa amb diagrames en forma d'arbres amb la part de dalt a baix. Com a exemple, vet ac?? un arbre de la fam??lia de lleng??es utoasteca, parlada pel sud i oest dels Estats Units i M??xic:

El m??tode comparatiu ha rebut cr??tiques per la seva depend??ncia del model arbori, emprada ac?? amb la fam??lia ling????stica utoasteca. (Les fam??lies van en negreta, les lleng??es individuals en cursiva. No es representen totes les branques i lleng??es, per manca d'espai.)

[edita] Model de l'ona

At??s que les lleng??es canvien gradualment, hi ha per??odes llargs durant els quals diferents dialectes d'una llengua, que evolucionen cap a lleng??es diferents, romanen en contacte l'un amb l'altre i s'influeixen m??tuament. El model arbori, doncs, no reflecteix la realitat de la manera com canvien les lleng??es, perqu?? fins i tot des del moment que es troben totalment separades, les lleng??es que es troben a prop una de l'altra seguiran influint-se, sovint compartint innovacions gramaticals, fonol??giques i l??xiques. Un canvi en una llengua d'una fam??lia sovint s'arribar?? a estendre per les lleng??es ve??nes; i moltes onades de canvis es podran encavalcar parcialment com les ones en una superf??cie d'una bassa, travessant les fronteres ling????stiques i dialectals, cadascuna amb el seu ??mbit definit aleat??riament (Fox 1995:129). El diagrama seg??ent mostra aquesta concepci?? del canvi ling????stic, anomenat model de l'ona:

??s una alternativa seriosa al m??tode comparatiu, que es basa completament en l'assumpci?? que cada llengua t?? un sol pare "gen??tic" i, doncs, que la relaci?? gen??tica entre dues lleng??es ??s deguda a la seva descend??ncia d'un avantpassat com??.

[edita] Model de l'equilibri interromput

Dixon (1997) ha proposat un model semblant al de l'ona, el model de l'equilibri interromput (manllevat de la teoria de l' equilibri interromput de la biologia evolucionista). B??sicament, el model de l'equilibri interromput de les relacions ling????stiques proposa que la majoria de lleng??es, durant la major part de la hist??ria humana,estigueren en un "equilibri" amb les ve??nes: canviaven d'una manera relativament lenta, i s'intercanviaven trets territorialment (incloent-hi trets fonol??gics, patrons morfol??gics i pr??stecs). Despr??s de centenars o milers d'anys d'una situaci?? d'equilibri com aquesta, aquests trets s'escamparen per tot el domini ling????stic i provocaren que totes les lleng??es fossin molt semblants en molts d'aspectes. Tanmateix, en diversos moments, segons proposa Dixon, s'esdevingueren fets que "interromperen" aquest estat d'equilibri (incloses desastres naturals com erupcions volc??niques i torrentades, invasions de noves cultures, l'expansi?? per una nova zona de gent que parlava la llengua, o la invenci?? d'una tecnologia que canviava la manera de viure), i provocaren que les lleng??es entrassin en un breu per??ode amb canvis molt r??pids, en el qual es degueren dividir r??pidament en moltes lleng??es filles noves. I nom??s en aquestes situacions, segons Dixon, es pot aplicar el model arbori; un cop aquestes lleng??es filles comencen a instal???lar-se en una nova etapa d'equilibri amb les seves ve??nes, r??pidament adquiriran les trets ling????stics comuns d'aquesta zona, i amb el temps el seu origen gen??tic esdevindr?? completament fosc. Aquest model de l'equilibri interromput ha estat objecte d'una gran atenci?? dels ling??istes, molts dels quals s'inclinen a acceptar aquest model per la seva precisi??. Si aquest model representa la manera com les lleng??es canvien, aleshores el model arbori -i el m??tode comparatiu, que s'hi basa per for??a.- nom??s es pot aplicar en uns casos limitats.

[edita] Heterogene??tat de la protollengua

Una altra assumpci?? impl??cita en la metodologia del m??tode comparatiu ??s que la protollengua ??s uniforme. Aix?? ??s dubt??s, perqu?? ??dhuc en les comunitats ling????stiques molt petites hi ha sempre difer??ncies dialectals, relacionades amb factors com la distribuci?? territorial, el g??nere, la classe, etc. (la llengua pirah?? de Brasil t?? uns quants centenars de parlants, per?? com a m??nim dos dialectes diferents, un parlat pels homes i un per les dones, per exemple (Aikhenvald i Dixon 1999:354; Ladefoged 2003:14). Per tant, l'??nica protollengua reconstru??da pel m??tode comparatiu ??s, versemblantment, una llengua que mai no exist??.

[edita] Lleng??es criolles

Un altre problema potencial per al m??tode comparatiu ??s el fenomen de la formaci?? de les lleng??es criolles, en el qual es forma una llengua nova a partir d'una combinaci?? complicada de dues lleng??es que no estan relacionades de prop. El papiamento, parlat al Carib, n'??s un exemple notable (Holm 1989:312). En aquests casos, la nova llengua pot acabar formada per un vocabulari i un sistema fonol??gic que deriva dels seus dos pares, en proporcions variables; mentre que la gram??tica (morfologia i sintaxi) en part ??s heredit??ria i en part el resultat de la innovaci?? local. Sovint les paraules funcionals d'una de les lleng??es originals s??n heretades, per?? s'usen en funcions completament diferents en el crioll (Holm 1989).

La formaci?? del crioll sembla que ??s un fenomen prou corrent. En els darrers 500 anys se n'han documentat dotzenes, arran de l'expansi?? colonial europea, i a les fronteres dels grans imperis del passat degu?? haver-n'hi tamb?? moltes. Encara que el m??tode comparatiu sigui capa?? de detectar l'exist??ncia de relacions gen??tiques entre el crioll i les lleng??es mares (o entre dos criolls amb pares comuns), la "protollengua" reconstru??da versemblantment ??s una construcci?? absolutament artificial.

[edita] Subjectivitat de la reconstrucci??

Encara que la reconstrucci?? de les correspond??ncies fon??tiques sistem??tiques entre dues lleng??es sigui prou objectiva, la reconstrucci?? de la seva llengua ancestral comuna ??s inherentment subjectiva. En l???exemple de m??s amunt del protoalgonqu??, la tria de *m com a fonema originari nom??s ??s probable, per?? no segura. ??s possible que el protoalgonqu?? amb *b en aquestes posicions es divid??s en dues branques, una que conserv?? *b i l???altra que, per contra, el canvi?? en *m; i mentre la primera branca nom??s evolucion?? en l???arapaho, la segona s???expand?? m??s I evolucion?? cap a les altres tribus algonquines. (les asimetries tan dram??tiques com aquestes en el creixement de diferents branques del mateix arbre de fet s??n corrents; compareu, per exemple en l'indoeuropeu les branques rom??nica i celta). Tamb?? ??s possible que l'antecessor com?? m??s proper de les lleng??es algonquines us??s algun altre so, com *p, que eventualment es transform?? en *b en una branca i en *m en l'altra.

Des del moment que la reconstrucci?? d'una protollengua implica moltes tries com aquesta, la probabilitat d'equivocar-se en una ??s molt alta. Aix?? que, qualsevol protollengua reconstru??da ??s gaireb?? segur que ??s incorrecta; ??s una construcci?? artificial que s'accepta per convenci??, no per proves rigoroses. Aquests errors ocults passen la factura quan es comparen dues protolleng??es reconstru??des a fi de construir un arbre m??s gros.